
La Intersindical-CSC, com a organització convocant de la Vaga General del 29-S amb d’altres sindicats i entitats cíviques, valorem la jornada de vaga com un acte de compromís i dignitat, en defensa dels nostres drets socials i laborals, demostrant al capital i al govern de l’Estat que no baixarem el cap mentre es retallen els nostres drets. La reforma laboral, la retallada dels salaris dels/les empleats/des públics/ques, la congelació de les pensions per al 2011, el retall de la despesa pública i les reformes pendents com la de les pensions, la negociació col·lectiva o les prestacions per desocupació eren raons suficients per convocar la vaga general.
Pel que fa a la jornada de vaga, més enllà de les dades, el que no es pot discutir és que el trànsit i el consum elèctric (a Catalunya va caure un 28’48%) van ser com d'un dia festiu, que les gran indústries i els polígons van estar buits; els moviments de les ciutats es van acostar més d’un dia festiu que no pas laborable, i les manifestacions de la tarda van omplir els carrers de les ciutats catalanes.
Aprofitem per donar les gràcies als comitès d’empresa, delegats de personal, delegats i delegades de la Intersindical-CSC, afiliats/des que han participat en el desenvolupament d’aquesta jornada, ja sigui en piquets, informant dels motius de la Vaga, mobilitzant-se... Moltes gràcies pel vostre esforç.
La reforma laboral i de les pensions afecta a gran part de la ciutadania, i per tant, hi ha motius més que provats per protestar. Però també és cert que els/les treballadors/es i ciutadans/es catalans/es no hem sortit al carrer només per rebutjar una legislació lesiva als nostres drets, sinó, sobretot, per exigir al govern espanyol allò que en qualsevol estat democràtic seria legítim: buscar la sortida a la crisi adaptant les mesures a la realitat del seu territori.
Les mesures més regressives que el govern de l’Estat pretén tirar endavant encara estan per aprovar (reforma sistema de pensions, la negociació col·lectiva, l’edat de jubilació...), només la mobilització social podrà garantir la defensa dels drets de tots i totes.
Com diu el poeta:
L'única lluita que es perd és aquella que s’abandona
0 comentaris:
Publica un comentari