Aquests darrers dies, els diferents Directors i Responsables d’Unitat del Banc ens han comunicat que l’augment retributiu per al 2011 serà d’un 0% per als empleats que encara tenen salari voluntari. Avui hem pogut veure la confirmació a la intranet. I no només això: tots els empleats amb salari voluntari, aquest any també veurem absorbit l’increment que pertocava de l’1%. Encara que no tots: 24 alts directius del Banc que no formen part del consell executiu de l’entitat van veure incrementada la seva remuneració fins als 346.000 € de mitjana el 2010, és a dir, 14.000 € més per persona que l’any anterior. Com sempre, uns privilegiats en seran l’excepció!
Malgrat que som conscients que vivim uns temps de crisi ferotges, aquesta política retributiva del Banc no suposa cap novetat per a molts de nosaltres. És un “déjà vu”, però no d’un somni, sinó d’una experiència real, viscuda i patida en les nostres nòmines. Recordem que en temps de bonança en què el Banc any rere any no parava de créixer en beneficis, també patíem l’absorció del B50, sense que hi hagués un motiu que la justifiqués.
I és que els nostres dirigents deuen pensar que aquesta és la millor manera de motivar-nos! Si en els temps que corren, l’entitat ha estat capaç d’assolir el 2010 uns beneficis de 380 milions d’euros, haurien d’entendre que en part ha estat gràcies a l’aportació que tots els empleats i empleades hem fet amb la nostra implicació en el dia a dia a la feina i amb la voluntat de fer les coses ben fetes. Ara bé, mentre uns veiem que la recompensa pel nostre esforç és nul·la i que hem de continuar estrenyent-nos el cinturó, uns altres podran continuar prenent aquestes decisions menjant tranquil·lament “esferificacions” de vés a saber què en un restaurant de prestigi.
Esperem que aquest any 2011 de negociació de Conveni, que és l’espai on es poden posar fre a totes aquestes injustícies, els Sindicats majoritaris que tenen representació a la mesa facin un pas ferm endavant i posin sobre la taula el tema de les absorcions i siguin capaços d’assolir el repte d’introduir una clàusula al redactat del conveni que prohibeixi l’aplicació d’aquestes polítiques retributives.
Òbviament, tenim molts dubtes que puguin aconseguir alguna cosa positiva, sobretot si mirem enrere i comprovem com el 8 de març de 1980 aquests que tenen representació a la mesa del Conveni van girar la cara als treballadors de la banca i no els va tremolar el pols signant que els empleats de banca contractats a partir d’aquella data no tinguessin les condicions del Col·lectiu A del Pla de Pensions. És possible que ens toqui viure noves retallades, però on segur que no n’hi haurà serà ni en les subvencions que rebran aquests sindicats ni en el nombre dels seus alliberats. Temps al temps.
0 comentaris:
Publica un comentari