(Podeu descarregar el manifest i el cartell picant ací)Ens han imposat una reforma laboral de caràcter regressiu. L'anomenat “Acuerdo Económico y Social” -la reforma de les pensions signades pels sindicats d'acompanyament, la patronal i el govern de Madrid- és en tràmit parlamentari; aquest “acord” excedeix els límits de l'acceptable i tindrà conseqüències catastròfiques per a totes nosaltres i per al conjunt de la classe treballadora d'aquest país.
Qui pot negar que aquest 8 de març és de vital importància que ens mobilitzem, que visualitzem la nostra ferma oposició a tot el seguit de mesures antipopulars que se'ns estan imposant?
La quantia de les pensions que percebem les dones és substancialment inferior a la dels homes. Al mercat laboral, com a d'altres aspectes de la nostra vida, les dones juguem un paper secundari a causa de la divisió sexual del treball.
Hem de tenir ben clar que:
1.- La reforma de les pensions que es planteja impossibilitarà moltes dones a tenir dret a una pensió. O, en cas d'accedir-hi, aquesta serà ridícula, ni tan sols assegurarà la supervivència
Qui, de ben segur, no podran ser les dones que treballen a temps parcial; les que viuen subjectes indefinidament a contractes temporals; les que tenen llacunes de cotització com a conseqüència del temps dedicat a la cura de persones dependents, les dones que pateixen l'economia submergida...
2.- Augmentar de 15 a 25 el nombre d'anys necessaris per a calcular la base reguladora de la pensió suposa un retall d'una mitjana del 10% de la pensió. Aquelles persones, dones en sa majoria, que no tinguin cotitzats 25 anys, percebran pensions de misèria, insuficients per a dur una vida autònoma i digna. Es perpetuarà, així, la feminització de la pobresa i la divisió sexual del treball.
3.- Les parts signants de l'acord, en un exercici de cinisme insultant, han intentat guarnir el seu discurs amb al·lusions a una igualtat que sabem falsa. I han intentat, reblant així el clau, fer-nos empassar que l'acord suposa un guany per a les dones que s'han dedicat a la cura de les seves filles i fills.
Aquesta és una altra gran mentida: només es tindran en compte 2 anys de cotització com a màxim pel temps dedicat a la cura de la canalla. I només es computaran aquest 2 anys en el supòsit que aquest sigui el període que manqui per a assolir els 38 anys i mig de cotització necessaris per a poder jubilar-se als 65 anys. En qualsevol cas, haurien de tenir 36 anys i mig cotitzats. Poquíssimes dones es trobarien en aquesta situació.
4.- El col·lectiu de les empleades de la llar segueix sense comptar amb els mínims drets per a percebre una pensió al trobar-se fora del Règim General de la Seguretat Social i així, per enèsima vegada, s'ha perdut una altra oportunitat per aconseguir la seva plena integració en aquest.
Aquestes agressions als nostres drets no fan més que reforçar la nostra aposta per un Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social basat en la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes. Per a que les dones dels Països Catalans puguem decidir el nostre futur i fer front a qualsevol atac de caire antisocial.
Davant de l'actual ofensiva neoliberal -salvatge i sense límits- i els atacs que està patint la nostra nació, reivindiquem la lluita feminista i la mobilització. Perquè davant les ofensives per a reduir el públic a la mínima expressió, nosaltres optem per socialitzar la riquesa. Davant els atacs al país, optem per la sobirania plena. Davant el masclisme estructural, optem per la igualtat entre totes les persones. Davant l'imperialisme i la cultura de la invasió, apostem per l'internacionalisme solidari.
Perquè decidirem lliurement el nostre futur, com a persones i com a poble!
Visca el 8 de març!
Visca la classe treballadora!
Visca la Terra!
Qui pot negar que aquest 8 de març és de vital importància que ens mobilitzem, que visualitzem la nostra ferma oposició a tot el seguit de mesures antipopulars que se'ns estan imposant?
La quantia de les pensions que percebem les dones és substancialment inferior a la dels homes. Al mercat laboral, com a d'altres aspectes de la nostra vida, les dones juguem un paper secundari a causa de la divisió sexual del treball.
Hem de tenir ben clar que:
1.- La reforma de les pensions que es planteja impossibilitarà moltes dones a tenir dret a una pensió. O, en cas d'accedir-hi, aquesta serà ridícula, ni tan sols assegurarà la supervivència
- Qui tindrà 38 anys i mig de cotització per a poder jubilar-se als 65 i no als 67 anys?
- Qui tindrà 33 anys de cotització per a poder accedir a la jubilació anticipada?
- Qui tindrà 37 anys cotitzats per poder percebre el 100% de la pensió?
Qui, de ben segur, no podran ser les dones que treballen a temps parcial; les que viuen subjectes indefinidament a contractes temporals; les que tenen llacunes de cotització com a conseqüència del temps dedicat a la cura de persones dependents, les dones que pateixen l'economia submergida...
2.- Augmentar de 15 a 25 el nombre d'anys necessaris per a calcular la base reguladora de la pensió suposa un retall d'una mitjana del 10% de la pensió. Aquelles persones, dones en sa majoria, que no tinguin cotitzats 25 anys, percebran pensions de misèria, insuficients per a dur una vida autònoma i digna. Es perpetuarà, així, la feminització de la pobresa i la divisió sexual del treball.
3.- Les parts signants de l'acord, en un exercici de cinisme insultant, han intentat guarnir el seu discurs amb al·lusions a una igualtat que sabem falsa. I han intentat, reblant així el clau, fer-nos empassar que l'acord suposa un guany per a les dones que s'han dedicat a la cura de les seves filles i fills.
Aquesta és una altra gran mentida: només es tindran en compte 2 anys de cotització com a màxim pel temps dedicat a la cura de la canalla. I només es computaran aquest 2 anys en el supòsit que aquest sigui el període que manqui per a assolir els 38 anys i mig de cotització necessaris per a poder jubilar-se als 65 anys. En qualsevol cas, haurien de tenir 36 anys i mig cotitzats. Poquíssimes dones es trobarien en aquesta situació.
4.- El col·lectiu de les empleades de la llar segueix sense comptar amb els mínims drets per a percebre una pensió al trobar-se fora del Règim General de la Seguretat Social i així, per enèsima vegada, s'ha perdut una altra oportunitat per aconseguir la seva plena integració en aquest.
Aquestes agressions als nostres drets no fan més que reforçar la nostra aposta per un Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social basat en la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes. Per a que les dones dels Països Catalans puguem decidir el nostre futur i fer front a qualsevol atac de caire antisocial.
Davant de l'actual ofensiva neoliberal -salvatge i sense límits- i els atacs que està patint la nostra nació, reivindiquem la lluita feminista i la mobilització. Perquè davant les ofensives per a reduir el públic a la mínima expressió, nosaltres optem per socialitzar la riquesa. Davant els atacs al país, optem per la sobirania plena. Davant el masclisme estructural, optem per la igualtat entre totes les persones. Davant l'imperialisme i la cultura de la invasió, apostem per l'internacionalisme solidari.
Perquè decidirem lliurement el nostre futur, com a persones i com a poble!
Visca el 8 de març!
Visca la classe treballadora!
Visca la Terra!
0 comentaris:
Publica un comentari