Pel dret a decidir les nostres condicions laborals i socials. No a les reformes de pensions i de negociació col·lectiva

Aquí treballem, aquí decidim

Pel dret a decidir les nostres condicions laborals i socials.
No a les reformes de pensions i de negociació col•lectiva

La Intersindical-CSC prepara amb LAB i ELA del País Basc, la CIG de Galícia i la Intersindical Canària una mobilització a Madrid pel proper 5 d’abril.

Emparant-se darrere la crisi, el govern espanyol ha emprès tot un seguit de profundes reformes antisocials i dures mesures de caràcter econòmic. Aquest conjunt d’iniciatives impulsades pel govern del PSOE, respon als interessos dels poders econòmics, financers i empresarials.

Així mateix, les polítiques que s’estan imposant constitueixen una ofensiva sense precedents contra els drets de la classe treballadora i les condicions de vida i treball de les classes populars:

• Una reforma laboral en benefici exclusiu dels interessos empresarials.

• La major i més greu retallada de les pensions perpetrada en tota la història.

• La reforma de la negociació col•lectiva, gestada sota l’habitual secretisme i amb el concurs de la patronal CEOE i els sindicats espanyols d’acompanyament.

A més d’aquestes reformes, el govern de Madrid està imposant mesures d’ajustament molt dures contra la classe treballadora (retallada de salaris del personal de l’àmbit públic ...) i uns pressupostos públics de marcat caràcter antisocial.

Des del govern de l’estat se’ns amenaça amb noves reformes que es basen a seguir retallant drets com a fórmula inqüestionable. Les reformes que pretenen imposar-nos no alleugeren els efectes de la crisi, ni condueixen a una recuperació econòmica sinó que es basen en l’aprofundiment de les mateixes polítiques que ens han dut a la situació actual.

És important denunciar la incidència directa de totes aquestes actuacions del govern espanyol en els elements troncals que defineixen la reivindicació del Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social. Entenem aquest marc com el dret a decidir, en l’àmbit català, les nostres pròpies polítiques laborals i socials.

Les decisions que afecten directament els drets socials i les condicions laborals dels treballadors i les treballadores d’aquest país s’adopten, així, fora de l’àmbit català.

Observem amb indignació com la política econòmica que s’està aplicant té com a objectiu satisfer les demandes del poder econòmic, financer i de la patronal. Amb la crisi han trobat el pretext perfecte i han aprofitat la situació d’incertesa i alarma social provocada per la destrucció d’ocupació.

No només volen perpetuar-se en el seu estatus, sinó que pretenen valer-se de la crisi per millorar la seva posició. Estan posant les bases per a un nou cicle d’acumulació de beneficis bastit damunt d’unes condicions de precarietat i explotació molt més dures i abusives.

Per a assolir aquests objectius és necessari “disciplinar” la classe treballadora i desgastar els seus instruments de contrapoder. Les propostes patronals intenten debilitar, fins a l’extrem, la negociació col•lectiva i esborrar tots els drets laborals aconseguits per les treballadores i treballadors després de molts anys de lluita i de patiment.

Parlen d’acabar amb la ultraactivitat de potenciar la negociació en l’àmbit de l’empresa quan el seu únic objectiu és la no aplicació dels convenis sectorials mitjançant un simple acord.
Ens parlen també de flexibilitat interna i de donar més poder a l’empresariat per modificar les condicions de treball; de centralitzar la negociació prevalent l’àmbit estatal en detriment del provincial. Tot això comporta un atac en tota regla als drets laborals i al nostre dret a negociar a casa nostra.

Totes aquestes mesures suposen un doble atropellament. D’una banda, concreten una greu retallada dels nostres drets laborals i socials. De l’altra, es pretén vulnerar el nostre dret com a país a negociar i decidir les polítiques laborals, socials i econòmiques que considerem necessàries.

Des de Madrid se’ns nega el dret a ser actors al nostre propi país a l’hora de decidir matèries que formen part del nucli central de les preocupacions i els interessos de la classe treballadora catalana. Des de l’estat pretenen imposar més centralisme i anul.lar la nostra realitat social i nacional.

Davant d’això reivindiquen, amb més contundència que mai, la necessitat de l’establiment del Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social, una reivindicació amb dimensió política.

Sabem que l’actual marc jurídic i polític impedeix que la classe treballadora catalana disposi de veritables instruments d’acció sindical necessaris per a desenvolupar amb eficàcia la defensa dels nostres interessos de classe.

L’actual és un marc definitivament esgotat, incapaç de donar curs a les nostres reivindicacions i que, a més a més, en època de crisi s’usa per a atacar la classe treballadora del nostre país mentre hi ha un nou procés d’involució i recentralització.

El Govern de Madrid, la patronal i els sindicats d’acompanyament espanyols s’han aliat en un nou atac compartit per reformar la negociació i impedir així que puguem negociar les nostres condicions laborals a casa nostra. És per això que demanem que aquesta posició sigui resposta políticament pels qui diuen defensar l’àmbit català de decisió.

Per això hem decidit mobilitzar-nos, per donar dimensió política a la reivindicació del Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social.

Aquesta reivindicació incorpora, com a element central, comptar amb capacitat normativa en matèria laboral i social en què es garanteixi el dret a decidir sobre el sistema de relacions laborals i protecció social així com el model de negociació col•lectiva al nostre país.

Fem una crida a que cap partit polític català doni suport a la reforma de pensions que es votarà al Parlament espanyol. Cridem també, a rebutjar la reforma de la negociació col•lectiva.

Juntament amb la reivindicació social i laboral, està en joc la possibilitat d’articular un altre model de societat. Estenem la crida a tots aquells agents que comparteixen i defensen l’àmbit català de decisió a confrontar-nos políticament amb qui ens neguen aquests drets i dibuixar un futur de plena sobirania i territorialitat.

La classe treballadora catalana ha de ser objecte i subjecte de les decisions que ens pertany adoptar al nostre propi país. És molt el que ens juguem com a classe treballadora i com a poble.