El darrer informe de la OCDE ens diu que l'euro-zona pot entrar en depressió. A l'Estat espanyol el creixement previst el 2012 és del 0,3% mentre que l'atur es podria situar en un 23%, baixant moderadament per situar-se a finals del 2013 en un 22,7%. Les previsions són notablement pitjors de les anunciades fa sis mesos.Segons informe del servei d'estudis del BBVA, el segon ajustament del Govern de CiU provocarà un estancament de l'economia catalana amb un creixement inferior al previst per l'Estat; el creixement previst és del 0,8% al mateix nivell que Extremadura i lluny del 1,2% de Navarra o el 1,3% de Madrid o les Balears.
Ni la OCDE ni el servei d'estudis del BBVA tenen tendència al catastrofisme i si alguna cosa se'ls hi pot retreure és el seu tarannà tranquil·litzador.
N'estem farts de veure, sentir, llegir com molts opinadors més o menys qualificats -tot sovint menys que més- es limiten a fer de cor d'acompanyament de les mesures que es prenen des de Governs i organismes econòmics. Ni la reforma laboral anunciada, ni la desregulació de l'economia seran la solució de res ans el contrari.
Davant de la contracció de l'economia -recessió versus depressió- l'increment galopant de l'atur, la crisi del deute sobirà... les mesures que es van prenent són clarament cícliques, és a dir serveixen per empitjorar la situació, porten a més del mateix.
El problema és de l'economia real, de l'economia productiva.
L'increment pervist de l'IVA, els increments de diverses taxes vinculades a serveis, les retallades de sous, els acomiadaments al sector públic -al sector privat ja fa temps que sona aquesta música- el que fan és contraure la demanda. Més que un problema de deute el que tenim és un problema de demanda interna i agregada (consum familiar, d'empreses i de les administracions).
Les baixades de salaris, els aturats amb prestació, els aturats sense prestació -col·lectiu creixent que representa un autèntic drama humà i social... els increments d'impostos directes que equivalen a la disminució de la renda disponible; els increments d'impostos indirectes que tindran un efecte inflacionista... les mesures que es van prenent són pur canibalisme, per sobreviure avui, entenguis controlar el dèficit i el deute a curt, ens estem menjant aquells elements que poden fer girar altre cop la roda de l'economia.
Altres mesures són possibles, ens hi hem referit altres vegades: control del frau fiscal; acabar amb el dèficit fiscal català; eliminació de despeses supèrflues (per exemple el Senat); un funcionament més eficient del Banc Central Europeu pel que fa a la gestió dls deutes; fiscalitat més progressiva, que pagui més qui més té i no a l'inrevés; foment de l'economia productiva amb mesures fiscals i suport des de les administracions, amb especial atenció a les exportacions, taxar els moviments de capital i penalitzar les operacions especulatives, plantejar-se seriosament la necessitat d'una banca pública amb política de crèdits a l'economia real (en lloc d'això, al nostre país ens deixem perdre les caixes) ...
De camí per recórrer n'hi ha, la voluntat està per veure. El problema del dèficit i deute públic no és més greu ni preocupant que el problema de les famílies per arribar a final de mes, ni el dels desnonats. Cal trepitjar menys les moquetes i més el carrer, encara que no sigui en campanya electoral.
Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC
0 comentaris:
Publica un comentari