Des dels sindicats impulsors l'acord es ven també com una articulació del marc català de relacions laborals i, de forma compartida amb la patronal, proposen que sigui un text marc des del qual impulsar acords entre els agents socials a nivell d’Estat. El propi president de la CAC, Artur Mas, en l’acte de signatura el dilluns, 28 de novembre, així ho va assenyalar.
A la pràctica, però, aquest acord suposa una renúncia més dels sindicats espanyols quant a les condicions laborals dels treballadors i treballadores catalanes. El document, que obvia tota millora de l’àmbit competencial català –les competències en matèria laboral són exclusives de l’Estat–, es limita a acceptar les reformes per les que la patronal ja fa temps que pressiona. Accepta negociar a la baixa els drets laborals a canvi de genèriques o invisibles contrapartides i demostra de nou les flaqueses del pacte pel pacte.
L’AIC és, per tant, una constatació que el marc laboral propi, amb les competències actuals, és impossible i una simple justificació de qui vol o accepta noves precaritzacions. És una constatació també que l’estratègia de la concertació social, amb les actuals majories sindicals i sense cap estratègia mobilitzadora, està abocada al fracàs.
Des de l'Eina – Joves de la Intersindical-CSC i el conjunt de la nostra organització lamentem que, tot i la transcendència que els sindicats institucionals espanyols han volgut atorgar a aquest acord, no hagin endegat cap procés real de participació social perquè els treballadors catalans hi poguessin influir. Des de la llunyania i l’elit no es pot defensar efectivament la classe treballadora d'aquest país.
0 comentaris:
Publica un comentari