Els "arquitectes" neoliberals.

Us oferim el perfil dels principals arquitectes de l'aplicació de mesures neoliberals el darrers anys. Personatges que han fet de la barreja de pertinença a grups de Pressió (lobby) i detentació de càrrec públic l'eina per a enriquir-se obscenament.

Ronald Reagan, president dels EUA, el 15 d'octubre de 1982, en signar un projecte de llei per desregular la indústria de l'estalvi i el crèdit que permetia als banquers arriscar centenars de milers de dòlars dels contribuents, comentà "Crec que ens ha tocat la loteria". El 43 per cent dels 198 membres que van abandonar el Congrés dels EUA entre 1998 i 2005 es va convertir en 'lobbista' registrat. Més de la meitat dels 'lobbistes' en quatre de les consultories especialitzades més conegudes de Brussel·les ha treballat prèviament en alguna institució de la UE.

"Sempre hi ha algú que paga, i els negocis internacionals solen ser la principal font de corrupció." George Soros, magnat dels negocis i inversor.

font: http://www.tni.org/es

Els "arquitectes" neoliberals i les seves connexions amb transnacionals i grups financers.

- Alan Greenspan

Com a president de la Reserva Federal, 1987-2006, Alan Greenspan va manejar la política fiscal nord-americana basada en uns baixos tipus d'interès i el préstec especulatiu, i va ser un fort defensor de les exempcions fiscals per als rics i la desregulació del sector financer.

Vincles corporatius: ha estat integrant de les juntes de Alcoa, Automatic Data Processing, Capital Cities ABC, General Foods, JP Morgan & Co, Morgan Guaranty Trust Co, Mobil, Pittston Co i Council on Foreign Relations. Assessor de Allianz AG s Pacific Investment Management Company (Pimco), Paulson & Co i Deutsche Bank 2007.

"Els que crèiem que el propi interès de les institucions de crèdit era protegir el capital dels seus accionistes, ens trobem en un estat de commoció i incredulitat." Greenspan sobre l'enfonsament econòmic de 2008

- Anatoly Chubais

Primer vicepresident d'Economia i Finances de Rússia després de la desaparició de la Unió Soviètica. Amb el suport del FMI i el Banc Mundial, va ser un dels artífexs del model de desregulació i privatització que va dur a que grans empreses estatals com Norilsk Nickel, Iukos, Lukoil i Novolipetsk Steel acabessin en mans d'empresaris propers al Govern. Aquests empresaris es van convertir en 20 dels homes més rics del món en els anys 90. Mentrestant, el 60% de la població russa té els mateixos o menys ingressos reals que la mitjana fa 20 anys.

Vincles corporatius:
embolicat en diversos escàndols, com un préstec sense interès de 2,9 milions d'USD del Banc Stolichny, un dels principals beneficiats per la privatització. Màxim responsable del monopoli estatal d'electricitat, el sistema elèctric Unificat. Des de setembre de 2008 és assessor de JPMorgan Chase & Co Actualment és cap de Rusnano, Corporació Russa de Nanotecnologia


- Carlos Salinas
President de Mèxic, 1988-1994.
Va supervisar la privatització de 200 companyies estatals, la negociació del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord i el malbaratament de despesa que va contribuir a la crisi financera mexicana de 2004.

Vincles corporatius:
Salines va estar assessorat de prop per Robert Rubin (Goldman Sachs, Citigroup, Tresor EUA) i estretament relacionat amb oligarques mexicans: Carlos Slim (Telmex), Emilio Azcárraga (Televisa) i Roberto Hernández Ramírez (Banamex, Citi-group).

Segons un informe de l'Oficina General de Comptes de EUA, entre 1992 i 1994 el germà de Salinas, Raúl, va transferir més de 90 milions d'USD de Mèxic a comptes bancàries a Londres i Suïssa mitjançant un complex entramat d'operacions amb l'ajuda d'alts càrrecs de Citibank. Carlos Salines va estar a la junta directiva de Dow Jones & Company, 1995-1997.


- Charlie McCreevy

Ministre de Finances d'Irlanda, 1997-2004. Va impulsar els baixos impostos i la desregulació, i alimentar la bombolla immobiliària que va conduir a la crisi econòmica. Comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, 2004-2010, va ser responsable de l'intens programa de desregulació del sector financer a la UE, la polèmica Directiva sobre serveis de la Unió i el Tractat de Lisboa.

Vincles corporatius:
el 2010 va ser obligat a dimitir de la junta de NBNK Investments, després que el comitè d'ètica de la UE considerés que existia un conflicte d'interessos amb la seva tasca com a comissari encarregat de la regulació financera. És integrant de les juntes de Ryanair, Sentenial, BNY Mellon Clearing International Ltd i Sports Direct International.


- Tony Blair

Primer ministre britànic, 1997-2007, que va seguir la línia de Thatcher en fomentar la privatització de serveis públics, la desregulació de les finances i el creixement basat en el consum.

Vincles corporatius:
conseller de JP Morgan Chase per un salari estimat d'1 milió de USD a l'any. Assessor sobre canvi climàtic de Zurich Financial Services. Es calcula que rep diversos milions extra mitjançant diverses aliances empresarials amb, entre d'altres, Tony Blair Associates, Windrush Ventures i BDBCO Ltd En el seu paper d'enviat especial del Quartet per al Pròxim Orient, com a mediador del procés de pau en el conflicte israelo-palestí, Blair també ha tancat contractes multimilionaris amb els règims de Kuwait i Abu Dhabi, i està relacionat amb interessos petroliers a l'Iraq a través de la companyia coreana UI Energy Corp


- Fritz Bolkestein

Empleat de Royal Dutch Shell, ministre de Defensa dels Països Baixos, comissari europeu de Mercats Interns i Serveis, 1999-2004, responsable de la 'Directiva Bolkestein' que perseguia crear un lliure mercat per al sector dels serveis a la UE que va ser durament criticada per intentar rebaixar les normes en matèria de salut, seguretat i treball.

Vincles corporatius:
director no executiu d'Air France-KLM, 2005-2011. Conseller del Banc Menatep, creat pel oligarca rus Mikhaïl Khodorkovski, i societat matriu del grup petrolier i energètic Iukos.


- Lawrence Summers

Economista en cap del Banc Mundial, 1991-1993, secretari del Tresor dels EUA, 1999-2001, president de la Universitat de Harvard, 2001-2006, director del Consell Econòmic Nacional, 2009-2010. Va fomentar activament la liberalització en Rússia, cabildeo contra la participació dels EUA en el Protocol de Kyoto i va promoure la desregulació de les finances, com en el cas de la llei bancària Gramm-Leach-Bliley el 1999.

Vincles corporatius:
director executiu del fons d'alt risc D. E. Shaw Group, 2006-2009. Membre de la junta del servei de pagament electrònic Square, 2011. Assessor de la societat de capital de risc Andreessen Horowitz, 2011.

Durant la presidència de Summers a Harvard, aquesta universitat va adquirir una sèrie de permutes de tipus d'interès especulatius que la va dur a acabar perdent aproximadament mil milions d'USD en valors. Durant el seu càrrec com a màxim assessor econòmic del president Obama, va guanyar més de 5 milions d'USD del Sr E. Shaw i va obtenir més de 2,7 milions de USD per dictar conferències en companyies de Wall Street que havien rebut diners públics del rescat federal.


- Marcilio Marques Moreira

Ministre de Finances del Brasil, 1991-1992, responsable de supervisar el Pla Collor (Plan Brasil Novo) de liberalització, desregulació i privatització comercials.

Vincles corporatius:
vicepresident executiu de Unibanco. Assessor internacional de Merrill Lynch & Co Membre de la junta de NOVOTEL, Coca-Cola, RJ Reynolds, Hoechst, Marsh & McLennan Group, IBM-Latin America, GE-South America i ENERGISA.


- Peter Mandelson

Director de comunicacions del Partit Laborista del Regne Unit; conseller privat de la Reina i secretari d'Estat per a Comerç i Indústria el 1998; secretari d'Estat per a Irlanda del Nord, 1999-2001. Un dels artífexs i defensors clau del impuls que el laborisme va donar a les polítiques procorporatives dins i fora del país. Com comissari europeu de Comerç, 2004-2008, va pressionar fortament a favor dels tractats de lliure comerç per ajudar a expandir els mercats de les corporacions europees.

Vincles corporatius:
president de Global Counsel LLP, una consultora per a empreses europees des 2010; assessor de l'empresa de consultoria financera i gestió patrimonial Lazard Ltd, 2011.

Mentre era comissari europeu, es va denunciar que les seves reunions amb l'oligarca rus Oleg Deripaska suposaven un conflicte d'interessos, tenint en compte el seu paper en les decisions de rebaixar els aranzels sobre l'alumini que beneficiaven a la companyia de Deripaska, Rusal.


- Dick Cheney

Secretari de Defensa, 1989-1993, i vicepresident dels EUA, 2001-2009, que va advocar per la invasió de dos països i va ajudar a privatitzar l'exèrcit i la política energètica dels EUA.

Vincles corporatius:
director executiu de Halliburton, 1995-2000, la seva dona, Lynne Cheney, va ser integrant de la junta de Lockheed, 1994-2001. Ambdues companyies són importants contractistes de l'exèrcit que van obtenir enormes beneficis amb la política exterior dels EUA durant la seva vicepresidència. Antic integrant de la junta de Procter & Gamble, Union Pacific, Electronic Data Systems, Salomon Smith Barney i American Enterprise Institute. El 2007, Cheney va declarar uns béns valorats en entre 21 i 100 milions d'USD.