I n t e r s i n d i c a l - C S C Secció Sindical Banc Sabadell

La Intersindical-CSC obté la totalitat de la representació sindical de la Federació Catalana de Bàsquet

2012-01-26T21:23:00.002+01:00

A les eleccions celebrades ahir, 25 de gener, la Intersindical-CSC s'ha confirmat com a força sindical majoritària de la federació Catalana de Bàsquet en obtenir la totalitat dels delegats/des a escollir.

El nombre de representants dels treballadors ha passat d'1 a 3 i la Intersindical-CSC ha comptat amb la confiança de la plantilla que li ha atorgat el total de representants. Cal destacar que el sindicat català ja comptava a l'anterior legislatura amb el delegat de personal.

Des de la Federació de Serveis volem felicitar els i les companyes de la Federació Catalana de Bàsquet pels excel·lents resultats obtinguts. Així mateix refermem el nostre compromís de defensar els interessos del conjunt dels treballadors i de les treballadores.

II Trobada de coordinació de "Cap a la Marxa europea", promoguda per la “Coalició internacional del col·lectiu sense papers” (CICSP) i la Federació Sindical Mundial

2012-01-18T12:40:00.000+01:00

L'oficina europea de la Federació Sindical Mundial -de la qual la Intersindical-CSC és l'únic sindicat català membre de ple dret- ens ha comunicat la trobada de coordinació organitzativa que se celebrarà el proper 5 de febrer a Torí (Itàlia).

La "Coalició Internacional del Col·lectiu de sense papers" (CICSP) i la Federació Sindical Mundial (FSM) van decidir organitzar conjuntament una marxa en contra de les lleis repressives adoptades pels països d'Europa i ha emès, entre d'altres, les reivindicacions següents:

- regularització global de totes les persones indocumentades;
- llibertat de circulació i establiment per a tothom;
- fi dels controls abusius i dels perfils ètnics;
- fi dels centres de detenció per a adults i nens migrants.

La marxa europea que se celebrarà el maig de 2012 i passarà per Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Itàlia i l'estat francès per a desembocar a Brussel·les i Estrasburg. Aquesta marxa abasta també les persones immigrants indocumentades a Suïssa i en els 27 països de la UE.

La CICSP va celebrar la seva primera reunió a París, el 23 d'octubre de 2011.

Us anirem informant puntualment de la planificació i novetats respecte la marxa.

"Ahir, colonitzats; avui, explotats; demà regularitzats"

La Intersindical-CSC edita una nova guia que recull les prestacions dependents de l'estat espanyol per a l'any 2012

2012-01-12T14:28:00.002+01:00

A la guia s'hi poden consultar les quantitats mínimes de pensions de la Seguretat Social i tot un seguit de prestacions estatals.

Les quantitats mínimes dels diversos tipus de pensió que es poden consultar a la guia són: jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i en favor de familiars.

Així mateix la guia reflexa el límit d'ingressos per als reconeixement de complements econòmics per a mínims, el límit màxim de percepció de pensió pública, pensions de l'extinta SOVI o pensions de modalitat no contributiva.

D'altra banda també s'hi recullen les prestacions familiars per fills/es amb i sense discapacitat, naixement/adopció, subsidis de garantia d'ingressos mínims, per ajuda de tercera persona, mobilitat, ajuts a persones afectades pel VIH, pensions assistencials i pensions i prestacions de classes passives de l'estat.

Podeu descarregar la guia picant ací.

Desitgem que us sigui d'utilitat.

Nou rècord de l'atur a Catalunya: 615.669 desocupats al novembre. Al conjunt del país, l'atur afecta 1.245.919 persones.

2011-12-05T12:15:00.002+01:00

L'atur registrat augmenta lleugerament al novembre: 111 persones més. A tot l'Estat creix en 59.000 persones i ja hi ha 4,4 milions de persones sense feina

AGÈNCIES

El nombre de persones desocupades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) de novembre ha tornat a fixar un nou sostre històric amb 615.669, tot i que l'augment de la desocupació en relació amb l'octubre només ha augmentat en 111 persones, la xifra més baixa que s'ha registrat des que hi ha series històriques registrades per autonomies al ministeri de Treball.

En el conjunt de l'estat espanyol, l'atur augmenta en 59.536 persones i suma també un nou rècord amb 4.420.462 persones.

L'atur disminueix a Barcelona, on hi ha 359 persones menys aturades, i també cau a Lleida, amb 754 aturats menys. En canvi, a Girona la desocupació s'enfila en 1.097 persones més i a Tarragona, amb 127 persones.

Al País Valencià s'han registrat 532.930 aturats, 2.623 més que el mes anterior, fet que suposa un increment 0,49%. L'atur s'ha reduït a Castelló en 1.516 persones, en canvi s'ha incrementat a València en 115 persones més i a Alacant en 4.024 aturats més.

A les Illes Balears l'increment ha estat més notable ja que el total d'aturats s'ha incrementat en 10.396 persones, un 11,96% més; acabant el mes amb 97.320 aturats.

En el conjunt dels Països Catalans l'atur afecta a 1.245.919 persones, sense comptar la Catalunya Nord i la Franja de Ponent.

Piqueu damunt la imatge per ampliar

L'eina - Espai Jove de la Intersindical-CSC publica un document d'anàlisi sobre l'Acord Interprofessional de Catalunya 2011-2014

2011-12-05T12:13:00.000+01:00

Amb el títol "Acord Interprofessional de Catalunya 2011-2014: Noves renúncies des de la concertació social a Catalunya", el document elaborat per les joventuts de la Intersindical-CSC analitza les conseqüències d'aquest acord i les renúncies que en matèria competencial i laboral rebla aquest acord (descarregueu el document d'anàlisi picant ací).

Des dels sindicats impulsors l'acord es ven també com una articulació del marc català de relacions laborals i, de forma compartida amb la patronal, proposen que sigui un text marc des del qual impulsar acords entre els agents socials a nivell d’Estat. El propi president de la CAC, Artur Mas, en l’acte de signatura el dilluns, 28 de novembre, així ho va assenyalar.

A la pràctica, però, aquest acord suposa una renúncia més dels sindicats espanyols quant a les condicions laborals dels treballadors i treballadores catalanes. El document, que obvia tota millora de l’àmbit competencial català –les competències en matèria laboral són exclusives de l’Estat–, es limita a acceptar les reformes per les que la patronal ja fa temps que pressiona. Accepta negociar a la baixa els drets laborals a canvi de genèriques o invisibles contrapartides i demostra de nou les flaqueses del pacte pel pacte.

L’AIC és, per tant, una constatació que el marc laboral propi, amb les competències actuals, és impossible i una simple justificació de qui vol o accepta noves precaritzacions. És una constatació també que l’estratègia de la concertació social, amb les actuals majories sindicals i sense cap estratègia mobilitzadora, està abocada al fracàs.

Des de l'Eina – Joves de la Intersindical-CSC i el conjunt de la nostra organització lamentem que, tot i la transcendència que els sindicats institucionals espanyols han volgut atorgar a aquest acord, no hagin endegat cap procés real de participació social perquè els treballadors catalans hi poguessin influir. Des de la llunyania i l’elit no es pot defensar efectivament la classe treballadora d'aquest país.

L'economia entra en fase de canibalisme

2011-12-01T11:41:00.000+01:00

El darrer informe de la OCDE ens diu que l'euro-zona pot entrar en depressió. A l'Estat espanyol el creixement previst el 2012 és del 0,3% mentre que l'atur es podria situar en un 23%, baixant moderadament per situar-se a finals del 2013 en un 22,7%. Les previsions són notablement pitjors de les anunciades fa sis mesos.

Segons informe del servei d'estudis del BBVA, el segon ajustament del Govern de CiU provocarà un estancament de l'economia catalana amb un creixement inferior al previst per l'Estat; el creixement previst és del 0,8% al mateix nivell que Extremadura i lluny del 1,2% de Navarra o el 1,3% de Madrid o les Balears.

Ni la OCDE ni el servei d'estudis del BBVA tenen tendència al catastrofisme i si alguna cosa se'ls hi pot retreure és el seu tarannà tranquil·litzador.

N'estem farts de veure, sentir, llegir com molts opinadors més o menys qualificats -tot sovint menys que més- es limiten a fer de cor d'acompanyament de les mesures que es prenen des de Governs i organismes econòmics. Ni la reforma laboral anunciada, ni la desregulació de l'economia seran la solució de res ans el contrari.

Davant de la contracció de l'economia -recessió versus depressió- l'increment galopant de l'atur, la crisi del deute sobirà... les mesures que es van prenent són clarament cícliques, és a dir serveixen per empitjorar la situació, porten a més del mateix.

El problema és de l'economia real, de l'economia productiva.

L'increment pervist de l'IVA, els increments de diverses taxes vinculades a serveis, les retallades de sous, els acomiadaments al sector públic -al sector privat ja fa temps que sona aquesta música- el que fan és contraure la demanda. Més que un problema de deute el que tenim és un problema de demanda interna i agregada (consum familiar, d'empreses i de les administracions).

Les baixades de salaris, els aturats amb prestació, els aturats sense prestació -col·lectiu creixent que representa un autèntic drama humà i social... els increments d'impostos directes que equivalen a la disminució de la renda disponible; els increments d'impostos indirectes que tindran un efecte inflacionista... les mesures que es van prenent són pur canibalisme, per sobreviure avui, entenguis controlar el dèficit i el deute a curt, ens estem menjant aquells elements que poden fer girar altre cop la roda de l'economia.

Altres mesures són possibles, ens hi hem referit altres vegades: control del frau fiscal; acabar amb el dèficit fiscal català; eliminació de despeses supèrflues (per exemple el Senat); un funcionament més eficient del Banc Central Europeu pel que fa a la gestió dls deutes; fiscalitat més progressiva, que pagui més qui més té i no a l'inrevés; foment de l'economia productiva amb mesures fiscals i suport des de les administracions, amb especial atenció a les exportacions, taxar els moviments de capital i penalitzar les operacions especulatives, plantejar-se seriosament la necessitat d'una banca pública amb política de crèdits a l'economia real (en lloc d'això, al nostre país ens deixem perdre les caixes) ...

De camí per recórrer n'hi ha, la voluntat està per veure. El problema del dèficit i deute públic no és més greu ni preocupant que el problema de les famílies per arribar a final de mes, ni el dels desnonats. Cal trepitjar menys les moquetes i més el carrer, encara que no sigui en campanya electoral.

Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC

Mobilització contra les noves retallades a l’Administració Pública

2011-12-01T11:39:00.002+01:00

Delegats sindicals de la funció pública van tallar ahir al matí el trànsit en sentit ascendent de Via Laietana per rebutjar la nova retallada de sous dels treballadors públics de la Generalitat anunciada la setmana passada pel govern català.

Més de 300 delegats s'han concentrat des de poc abans de les nou del matí davant de la seu del departament de Governació, on aquest dimecres administració i sindicats comencen a negociar els ajustaments laborals dels empleats públics.

La d'avui és el primera trobada formal entre administració i sindicats des de l'anunci fet pel president de la Generalitat,, de la proposta de nova retallada de sou i de les condicions laborals dels empleats públics per al 2012.

Ahir i avui seguirem lluitant per uns serveis públics de qualitat i al servei de la ciutadania.

Des d'aquest enllaç podeu conèixer la proposta de l’Administració.

Goldman & Sachs s'enriqueix provocant fam

2011-12-01T11:38:00.000+01:00

Article de Carlos Enrique Bayo, publicat al diari "Público" el novembre de 2011

Estem tan obsessionats amb el deute sobirà, la crisi de l'euro i la recessió del totxo, que ens hem oblidat dels que estan molt pitjor que nosaltres: els mil milions de persones que cada dia se'n van al llit amb gana.

La fam que es viu a diversos llocs del planeta tenen múltiples causes, des de les sequeres i inundacions causades pel canvi climàtic fins a la indústria dels biocombustibles, que pren terres i cultius a la producció d'aliments per omplir els dipòsits dels grans cotxes tot-terreny del món ric.

Però pocs saben que un dels principals motius d'aquest sofriment mundial -i que cinc milions de nens morin per malnutrició cada any al Tercer Món- és l'enginyeria financera amb la que els taurons de Wall Street van transformar els mercats de futurs de les matèries primeres en una ruleta borsària, amb la que seguir enriquint-se després de la punxada de la bombolla de les empreses “puntcom” el 2000-2001.

En realitat, als primers que se'ls va ocórrer tan estupenda idea va ser als banquers novaiorquesos de Goldman Sachs, que ja el 1991 van crear un nou instrument especulatiu, un índex de 18 productes bàsics -del blat, el cacau, el porc, l'arròs o el cafè, al coure i al petroli- perquè els brokers poguessin també jugar en el que fins aquell moment era un mercat especialitzat. A aquest “Goldman Sachs Commodity Index” es van sumar després moltes altres grans entitats financeres desitjoses d'aprofitar de l'anomenada "aposta de la Xina": la lògica creença que a mesura que creixin els ingressos de xinesos, indis i altres integrants de les noves classes mitjanes de les potències emergents, consumiran aliments de millor qualitat i en més quantitat. Una jugada segura.
És el que la Conferència sobre Comerç i Desenvolupament de les Nacions Unides (Unctad) anomena "financialització" dels mercats de productes de primera necessitat. Un fenomen que es va desbocar quan els lobis financers nord-americans van aconseguir que el Congrés dels EUA aprovés per la via d'urgència -per compensar els mercats del col·lapse de la bombolla digital- una legislació que va permetre als grans fons de pensions i “hedge funds” que comencessin a especular amb derivats d'aquests índexs de matèries primeres. Acabava de començar el segle XXI i tant republicans com demòcrates dels USA abraçaven el credo de la desregulació financera.

El resultat va ser tan espectacular com ignorat per polítics i ciutadans: en només cinc anys, les posicions dels fons en el mercat de matèries primeres va passar de 13.000 a 317.000 milions de dòlars. Aquesta tremenda multiplicació especulativa buscava, per descomptat, que els preus d'aquests productes bàsics es disparessin, per obtenir grans beneficis amb els astronòmics marges entre el que es paga als agricultors (fixat per endavant i invariable) i el que s'acaba cobrant als consumidors.

I així va ser. Segons els càlculs de la Unctad, en la primera dècada del segle els preus mitjans del blat, el blat de moro i l'arròs pràcticament es van triplicar ... produint desenes de milers de milions de beneficis als especuladors borsaris, amb els que van compensar les seves pèrdues en les temeràries operacions de les hipoteques subprime, els actius escombraries i els CDS.

Mentrestant, el 2008 esclataven revoltes de la fam en una trentena de països del Tercer Món, on la majoria de la població ha de gastar en aliments el 70% dels seus ingressos i no pot pagar ni la menor pujada de preus, simplement ha de passar gana . Ni tan sols l'actual crisi econòmica global ha frenat aquest encariment dels productes de primera necessitat, ja que l'any passat els preus dels cereals van augmentar en més del 60%.

"El mercat dels aliments s'ha convertit en un casino", va declarar Joerg Mayer, de la Unctad, a The Guardian. "I per una única raó: fer que Wall Street guanyi encara més diners".

La Intersindical-CSC consolida la seva presència a Europastry SA

2011-12-01T11:36:00.000+01:00

A les eleccions celebrades a la factoria que l'empresa alimentària Europastry SA té a Serral (Conca de Barberà), la Intersindical-CSC ha obtingut 3 delegats/des, consolidant així la seva presència a l'empresa. Cal destacar la importància dels resultats obtinguts tot i la reducció del cens, ja que la confiança rebuda implica un augment del suport a la candidatura de la Intersindical-CSC.

Europastry SA és l'empresa líder del sector de massa congelada i la segona en volum de treballadors a la Conca de Barberà després de Frape Behr -on la Intersindical-CSC també hi té representació sindical.

Volem felicitar els i les companyes d'Europastry pel resultats obtinguts i refermar el nostre compromís amb la defensa dels interessos del conjunt dels i les treballadores de l'empresa.

La Intersindical-CSC publica un nou document d'anàlisi econòmica i política.

2011-12-01T11:35:00.000+01:00

Sota el títol “Hipòtesi de la tempesta perfecta” el document -elaborat per Carles Sastre, Secretari nacional d'acció sindical- analitza l'actual situació econòmica i desenvolupa una hipòtesi que trena l'actual conjuntura amb la capacitat i oportunitat d'assolir la independència com a element de salvaguarda dels interessos de les classes populars del nostre país.

El document para especial atenció als aspectes estructurals, de fons, tot sovint oblidats. Així mateix, el discurs es basa en una anàlisi crítica i realista de l'escenari actual, des d'una òptica transformadora.

Us convidem a llegir-lo, debatre'l i socialitzar-lo.

Podeu descarregar-lo picant ací

"La doctrina del Shock", el documental

2011-10-18T13:12:00.000+02:00

Basat en el llibre de Noami Klein: "La doctrina del Shock", narra la manera com els anomenats "chicago boys" de Milton Freeman, van utilitzar el descobriment dels electroshock de la psicologia per esborrar els records i tornar al subjecte a un estat infantil, i poder reescriure la seva història, el traslladen al context socieconòmic dels països en vies de desenvolupament, per propinar xocs econòmics (alça d'impostos, eliminació de subsidis i polítiques socials, augment de preus, etc.) i així, permetre millor saquejar els recursos naturals i enriquir les transnacionals.

Us oferim la versió original subtitolada en espanyol.

Anticorrupció investiga l'ex-directora general de la CAM

2011-10-11T10:22:00.000+02:00

La fiscalia creu que María Dolores Amorós pot haver comès algun delicte penal per la falsificació dels comptes de l'entitat

La fiscalia anticorrupció espanyola ha decidit investigar la gestió de l'ex-directora general de la Caixa Mediterrani (CAM), María Dolores Amorós, per si ha comès algun delicte penal. La investigació es va obrir la setmana passada després de saber-se alguns detalls sobre les remuneracions que rebia la màxima dirigent de l'entitat, que fou intervinguda pel Banc d'Espanya el juliol. De fet, els interventors del Banc d'Espanya van acomiadar Amorós perquè 'va actuar en benefici propi en calcular la seva pensió vitalícia', així com 'falsificar els comptes per ocultar la debilitat financera de l'entitat i per fer una gestió deficient'.

Amorós va assumir la direcció general de la CAM el novembre de 2010 i va ser destituïda de les seves competències temporalment pels interventors el 10 d'agost de 2011, però seguia cobrant el seu sou (uns 593.000 euros anuals). Amorós va pactar també amb l'ex-president Modesto Crespo una pensió vitalícia assegurada de 30.791 euros mensuals.

Anticorrupció ha demanat als actuals interventors de l'entitat informació sobre les causes que van motivar el seu acomiadament per si són constitutives de delicte penal.

Font: Vilaweb 11-10-11

L'augment de l'atur al setembre respon també a la incapacitat de crear llocs de treball.

2011-10-05T14:25:00.000+02:00

El mes de setembre de 2011 deixa una xifra de 600.930 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, el que significa un increment interanual del 7,8% (43.662 aturats i aturades registrats més que fa un any).

Aquest mes de setembre l’atur català se situa per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol en 2,6 punts percentuals. Respecte el mes anterior s’ha donat també un augment de l’atur del 2,8% (16.282 persones). Aquest augment del nombre de persones aturades a Catalunya ve donat per la finalització de molts contractes temporals lligats a la temporada d’estiu, les retallades en l’àmbit de l’administració publica...

El nombre d'aturats al Principat, el País Valencià i les Illes Balears puja a 1.202.722 persones, segons les dades del Ministerio de Trabajo. Cal recordar que tota persona que participi d'algun dels cursos de formació de l'INEM o als serveis públics d'ocupació, no figura en aquesta xifra. Un cop més la xifra real passa, de llarg, el milió i mig de desocupats.

Per territoris, podem observar que:

Principat: el nombre de persones inscrites a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya al setembre va ser de 600.930, cosa que suposa un increment de 16.282 persones en relació amb l'agost (el 2,78% més).

País Valencià: el total arriba a les 525.725, atés l'increment de 8.222 persones (un 1,59% més).

Illes Balears: hi ha xifrades 76.067 persones, 4.702 més que el mes anterior (un 6,59% més).

Delegats/des de la Intersindical-CSC es concentren davant una OTG per a protestar per les actuals xifres de desocupació. També s'han dut a terme altres accions que s'emmarquen en el Dia Internacional d'Acció promogut per la FSM

2011-10-05T14:22:00.000+02:00

Aquesta acció, emmarcada en la Jornada Mundial d'Acció promoguda per la Federació Sindical Mundial, de la qual la Intersindical-CSC és l'unic sindicat d'estricta obediència catalana i membre de ple dret, ha tingut com a objectiu protestar per la situació de les persones aturades a casa nostra i pel risc d'exclusió social que les afecta.

Prop de 170.000 persones deixaran de percebre el subsidi d'atur a Catalunya entre els mesos d'octubre de 2011 i març de 2012. Aquestes persones s'enfrontaran a una situació d'exclusió social i pagaran en les seves carns la incompetència de governs i organismes internacionals i les accions delictives d'especuladors financers.

A més de l'acció a l'OTG, s'ha lliurat un document al Conseller d'Empresa i Ocupació mentre es realitzava un a concentració a les portes del departament. Així mateix, s'han dut a terme assemblees informatives per a representants a la Seu Nacional de la Intersindical-CSC i a diversos centres de treball on la Intersindical-CSC hi té presència.

Actes amb motiu de la celebració del Dia Internacional d'Acció convocat per la Federació Sindical Mundial (FSM) de la qual la Intersindical-CSC n'és l'únic sindicat membre d'estricta obediència catalana.

2011-09-27T12:28:00.000+02:00

Durant el proper 3 d'octubre se celebraran mobilitzacions a nivell mundial convocades per la Federació Sindical Mundial. La Intersindical-CSC, en tant que únic sindicat membre d'estricta obediència catalana, celebrarà diversos actes entre els quals destaquem:

Xerrada: “Canvis en la normativa laboral,: desmuntant l'estat del benestar”. La xerrada informativa se celebrarà a les 11.00 hores a la Seu Nacional de la Intersindical-CSC (Villarroel, 45, entresòl 1r. Barcelona 08011). Per motius d'aforament confirmeu assistència a: fs(@)intersindical-csc.cat

Concentració: A les 13.00h, delegats i delegades de la Intersindical-CSC es concentraran davant el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Durant tot el dia es duran a terme assemblees informatives i mobilitzacions a empreses on la Intersindical-CSC hi té representació.

Des de la FSM i la Intersindical-CSC confiem en l'èxit de la jornada i refermem la nostra denúncia de l'actual sistema econòmic i la nostra oposició frontal a les mesures antipopulars que s'estan implementant sota l'empara de la crisi econòmica.

Piqueu damunt la imatge per veure el cartell

Polítiques públiques i crisi econòmica, propostes de la Intersindical-CSC

2011-09-20T13:57:00.000+02:00

Com a sindicat nacional i de classe que som, la Intersindical-CSC presenta les següents propostes com a respostes de xoc, tan per sortir de la crisi econòmica com per superar la llarga crisi en les relacions Catalunya-Espanya que deixen entreveure que el cicle de la transició ha passat a la història, fet pel qual ens cal bastir un projecte nacional propi impulsat de manera participativa per la majoria social del nostre país.

1.- Augment del poder adquisitiu que vol dir un augment salarial per recuperar els 7 punts de disminució que ha tingut la participació de les rendes de treball en la riquesa en els últims anys. Estimular la demanda interna té el seu reflex en el creixement del PIB.

2.- Creació d’una ocupació estable i de qualitat. Un mercat laboral menys rígid i més flexible no assegura la creació d’ocupació. En països com ara Alemanya, on el mercat laboral és força rígid la taxa d’ocupació ha augmentat malgrat que han baixat les exportacions, principal motor de l’economia alemanya.

És un error pensar que aquí hi sobren empleats públics quan la ràtio respecte a països més desenvolupats, com ara Suècia, és clarament inferior. Per tal d’assolir els nivells d’aquests països es calcula que faltarien gairebé un milió de llocs de treball en el sector públic en el conjunt dels països catalans.

3.- Una política fiscal més justa i progressiva. Aquí les rendes més altes tributen fiscalment un 80% menys si ho comparem amb la mitjana de la fiscalitat de les rendes més altes dels països de la OCDE.

4.- Augment de la despesa social per tal de donar resposta a les necessitats de la població, especialment en els col•lectius més desafavorits. La despesa pública ha de prioritzar aquesta via i potser oblidar d’altres com les línies d’alta velocitat, aeroports i altres infraestructures que han resultat clarament deficitàries. Per contra, l’eix mediterrani, futur motor de desenvolupament, ha estat oblidat durant massa temps.

5.- Apostar per la creació d’un Banc Central Català que ha de prioritzar els interessos públics i tutelar el procés de privatització de les caixes.

6.- Acabar amb l’espoli fiscal que patim com a país. Hem d’assolir quan abans millor el concert econòmic similar als del País Basc i Navarra. El dret a decidir comença per gestionar i organitzar els afers econòmics segons les nostres necessitats i no per imposicions vingudes de fora que a més ens afebleixen com a país.

7.- Aturar les imposicions dels mercats i del poder financer i econòmic sobre la sobirania dels pobles. La reforma de la Constitució per tal de limitar el dèficit públic és un clar exemple de dèficit democràtic que ens porta un cop més cap a la recentralització i el blindatge de les estructures de l’estat. Si cal alguna reforma, aquesta ha de ser la que permeti el dret a l’autodeterminació.

8.- Mantenir el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament. Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del darrer any, de la interlocutòria del TSJC i de la nova tendència a legislar usant el rodet de les majories
espanyoles, aquests actes són una veritable mina sota la línia de flotació de les institucions i els consensos sorgits durant la transició.

És l’hora de refusar les vies mortes de l’autonomisme i el pactisme social encarregat de gestionar i institucionalitzar la precarietat. És el moment de contribuir a l’avenç
del projecte nacional des dels centres de treball.

Document d'anàlisi de la reforma de la negociació col·lectiva redactat per la Secretaria d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC

2011-06-29T20:05:00.002+02:00

Document d'anàlisi de la reforma de la negociació col·lectiva redactat per la Secretaria d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC (Piqueu ací per descarregar el document).

L'onze de juny, el BOE publicava la nova reforma de la negociació col·lectiva via “Real Decreto-ley” el contingut del qual pot ser modificat en posterior tràmit parlamentari. Un cop més es legisla de manera que genera inseguretat jurídica, i això en un context ja prou complicat. Sembla clar que en el darrer tram d'una negociació absolutament opaca, la patronal més vinculada al PP trenca la negociació per tal de posar pressió a un govern agònic, amb el sobreentés que un nou govern tornarà a modificar allò ara legislat. L'actual decret pot ser modificat en tràmit parlamentari i tot plegat pot ser esmenat posteriorment, de fet hi ha el compromís de fer-ho. Per tant al final de què parlem i quines ganes de negociar tindrà la patronal se d'aquí poc temps tindrà un marc normatiu encara més favorable?

A més en lloc de legislar el que se'ns diu es que s'ha traslladat allò que ja estava consensuat pels agents socials institucionalitzats, CEOE-CEPYME i CCOO-UGT, de fet més que de legislador es fa de notari. I per acabar-ho d'adobar es concreta d'una manera plena d'ambiguitats i serrells per resoldre. Què passa amb els convenis provincials, desapareixen o estan en vies de desaparició, més val dir-ho clar. Que passa amb tota l'estructura d'arbitratges vinculants, que tenen termini d'adaptació fins 30/06/12? En síntesi és una reforma amb voluntat efímera, tècnicament dubtosa i que genera inseguretat jurídica. A més d'això suposa un nou atac a la línia de flotació dels drets laborals.

S'estableix una inversió en la jerarquia normativa, si no hi acord en contra, en àmbit estatal o autonòmic, es prioritzen els convenis d'empresa en les seguents matèries: Salari i complements, retribució d'hores extres i treball a torns, horari i vacances, adaptació del sistema de classificació, mesures de conciliació, podent-ser ampliar. S'amplien les matèries reservades a l'àmbit estatal afegint-hi la jornada màxima anual.

Es vincula la ultraactivitat, per llei, al període de negociació del nou conveni, vuit mesos si l'anterior conveni va durar menys de dos anys i catorze mesos en la resta. Passats aquests terminis, si no hi ha pacte en contra, la vinculació normativa del conveni denunciat decau.

S'universalitza el sotmetiment a arbitratges. Tant en cas de no acord un un procés de negociació de conveni esgotats els terminis, com en procediments de modificació substancial de condicions de treball, com en cassos de mobilitat geogràfica. És un procediment que no té ancoratge jurídic clar i que posa en qüestio la via jurisdiccional del conflicte col·lectiu. El tema dels arbitratges el que farà serà atorgar més poder i recursos als agents socials institucionalitzats.

Fins ara, quan es parlava de legitimitat negociadora a nivell d'empresa, es referia a la “representació legal dels traballadors”, representació unitària, comitès i delegats, i representació sindical, seccions sindicals. A partir d'ara es fa menció expressa a les seccions sindicals, i per acord entre seccions, si sumen majoria del comitè, podran substituir els comitès o delegats en totes les negociacions. De fet aquest mecanisme pot desbancar la participació de seccions sindicals minoritàries malgrat tenir presència al comitè. És un procediment clarament antidemocràtic.

S'obre el meló dels convenis dinàmics, fins ara el negociat en conveni mantenia la seva vigència fins el final. Ara es faculta la comissió paritària per poder fer-ne modificacions més enllà de la clàssica interpretació. En definitiva allò pactat pot deixar de tenir vigència en qualsevol moment. Fins ara els pactes eren per complir-se, o això es deia, ara són per modificar-se.
Es facilita la inaplicació salarial i es regala a les empreses fins a un 5% de la jornada de distribució irregular, flexibilització en diuen.

L'estructura de la negociació també en quedarà afectada. Fins ara hi havien dos grans àmbits, convenis d'empresa i de sector. En el cas dels d'empresa es parlava dels d'àmbit inferior, centre de treball o “franja” (col·lectiu de treballadors). En el cas dels de sector es parlava dels estatals i els d'àmbit inferior ( a la pràctica autonòmics, provincials i algun de comarca). Amb la reforma es manté la lògica dels d'empresa, s'introdueix un nou cas els conveni de grup d'empreses. En els de sector es fa menció explicitament dels estatals i dels autonòmics, i només es fa referència als “d'àmbit inferior” quan es refereix a la concurrència ( afectació d'un conveni per un altre). L'estructura de la negociació s'establirà a Madrid, i només es podrà afectar allò establert en conveni estatal, si hi ha acord, en l'àmbit autonòmic. De fet els convenis provincials estan en vies de desaparició.

En resum: centralització de la negociació col·lectiva, majors dificultats per a la vertrebració d'un marc català de relacions laborals, reforçament dels agents institucionalitzats, CEOE-CEPYME i CCOO-UGT, major discrecionalitat per les empreses i afebliment de l'estat de dret i de la garantia jurídica. Una reforma que mereix un NO rotund.

Conferència sobre la reforma de la negociació col·lectiva

2011-06-17T08:38:00.004+02:00

El proper divendres, 8 de juliol, se celebrarà una conferència adreçada a delegats/des sindicals i afiliació per a contextualitzar i desgranar el que comporta la reforma de la negociació col·lectiva. Aquesta va ser aprovada pel Consejo de Ministros de divendres passat i publicada, dissabte, al BOE.

Aquest nou atac als interessos nacionals i socials de la classe treballadora dels Països Catalans barra, encara més, la possibilitat d'articular un Marc català de relacions Laborals i Protecció Social.

Per a analitzar i explicar les conseqüències d'aquesta modificació del marc jurídic, se celebrarà una conferència a càrrec de Carles Sastre, Secretari nacional d'acció sindical de la Intersindical-CSC, el proper divendres 8 de juliol d'11.00h a 13.30h a la Seu Nacional del sindicat.

Per motius d'aforament, confirmeu la vostra assistència al correu electrònic "serveis@intersindical-csc.cat" o mitjançant el formulari de contacte del web de la Intersindical-CSC.

Us hi esperem.

El Govern català prepara una reforma que obri les portes del SOC a les ETT

2011-05-31T11:13:00.003+02:00

Article de L’Eina-Espai Jove de la Intersindical-CSC

En el Consell Executiu d’aquesta setmana, el Govern ha aprovat iniciar el procés de transformació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Segons les informacions fetes públiques per l’executiu català, la necessària reforma ha de comportar una millora en els processos d’intermediació laboral, potenciant les fórmules actives d’acompanyament, personalitzant l’atenció del servei i adequant l’oferta formativa a les necessitats del territori. Tots aquests punts suposen reivindicacions llargament anhelades des de les organitzacions sindicals, qui hem lamentat durant massa anys que els serveis públics d’ocupació semblaven simples oficines per a gestionar prestacions i subsidis d’atur enlloc d’oficines útils per a la recerca de treball. De fet, la meitat dels i les joves en atur ni tan sols hi estan inscrites, atès que les conceben com a inútils si no han cotitzat prou per percebre cap ajuda

Tanmateix, rere aquest anunci que podia sonar esperançador, el que prepara el Govern d’Artur Mas és obrir la porta de bat a bat del SOC perquè les ETT i empreses de col·locació s’hi puguin beneficiar. Segons va anunciar el propi portaveu de l’executiu, aquest vol impulsar una Xarxa d’Ocupació de Catalunya que inclogui, reculli i coordini els serveis del SOC, però també de les “empreses, agències de col·locació i entitats locals”. “El SOC dialogarà de manera permanent amb el sector privat i les empreses per atendre les seves demandes i necessitats”, avança el Govern. Amb aquesta reforma, doncs, el que es pretén és que els serveis públics d’ocupació, enlloc de millorar el seu servei per poder substituir progressivament les ETT i eradicar l’explotació que promouen, col·laborin amb aquestes agències de col·locació privades i engreixin així els seus beneficis a costa de la precarietat de la classe treballadora. De la mateixa manera, en posar aquesta Xarxa d’Ocupació de Catalunya al servei de les empreses i de les seves necessitats, l’administració renuncia a usar el SOC i la seva oferta formativa en favor del canvi de model econòmic i productiu que el país necessita sinó que els transforma en meres eines per a l’adequació de la classe treballadora per al teixit empresarial ja existent.

Igualment, el Govern també especifica que les polítiques actives d’ocupació (recerca de feina) no augmentaran recursos en virtud d’un increment del pressupost, sinó en detriment de les polítiques passives (subsidis i ajudes a les aturades). Així, l’executiu té previst incrementar la persecució de qui presumptament no compleix amb els itineraris de formació i recerca de feina traçats i, conseqüentment, retirar-li tota prestació que cobri. Els últims anys, les ajudes per a persones amb dificultats econòmiques, moltes vegades en forma de renda mínima d’inserció, han incrementat enormement el seu pressupost, a causa de les necessitats de bona part de la població, moltes vegades fins i tot per afrontar casos que no serien competència de la Generalitat. I aquestes necessitats, lluny de resoldre’s, els propers mesos encara s’incrementaran més, sobretot atenent a què el nombre d’aturades de llarg termini està augmentant cada cop més. Cal, doncs, seguir apujant les partides destinades a ajudes econòmiques per a les més desafavorides. El contrari no faria sinó deixar milers de famílies a la misèria, sens perjudici que es persegueixin els comptats casos d’abusos en la percepció d’ajudes, anecdòtics i lluny de ser una excusa per aplicar aquí retallades.

En aquest procés de reforma, però, hi ha alguns elements positius, com l’increment d’ajudes a les joves que vulguin formar-se a altres països, amb el compromís de tornar després, tot i que la valoració genèrica és altament negativa. Si bé som conscients que el Govern de CiU no acceptarà les propostes de L’Eina-Espai Jove de la Intersindical-CSC de nacionalitzar les ETT per posar-les al servei del SOC (i no al revés), sí que hi ha mesures que podrien ser molt útils per lluitar contra la pecarietat, l’atur i, en especial, la desocupació juvenil. Algunes d’elles serien l’increment de recursos, eines, equipaments i personal per a les oficines del SOC, la informatització i digitalització dels seus serveis i el disseny d’un itinerari personal per a les usuàries. També cal implantar ja la renta garantida de ciutadania que preveu l’Estatut, una prestació econòmica no contributiva per a totes les persones en dificultats de recursos, independentment de la seva cotització prèvia o del temps de percepció, com a pas previ per a una veritable prestació d’atur indefinida.

Disponible el nou exemplar de la publicació “Arguments” de la Federació de Serveis.

2011-05-26T13:54:00.002+02:00

Des d'avui podeu descarregar el 2n número d'Arguments, publicació de la Federació de Serveis centrada en oferir articles de reflexió i formació des d'una perspectiva crítica i d'alliberament.

En aquest número, que duu per títol “Quan la joguina es trenca. Arguments crítics per entendre la crisi actual”, hi podreu trobar articles de Carles Sastre -secretari d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC- i de Joseph Stiglitz, economista crític amb el sistema capitalista guardonat amb el premi Nobel d'economia.

Des de la Federació de Serveis desitgem que us sigui d'utilitat. Podeu descarregar la publicació picant ací.

Concentració de la Intersindical-CSC contra les retallades socials i l’espoli fiscal

2011-05-18T11:21:00.003+02:00

Delegats i delegades de la Intersindical-CSC es van concentrar el passat dissabte 14 de maig a les 6 de la tarda davant de la Delegació d’Hisenda de Barcelona per protestar contra les retallades als serveis públics i l’espoli que pateix el país.

El sindicat nacional i de classe ha protestat per les retallades socials dels governs espanyol i català, principalment les dutes a terme a sanitat, educació i serveis socials, però també per la reforma laboral, la de pensions i la de la futura negociació col.lectiva, avalades algunes d’elles pels sindicats majoritaris espanyols.

La Secretària general de la Intersindical-CSC, Isabel Pallarès, considera que “no es pot deslligar el doble impacte negatiu sobre el benestar dels ciutadans dels Països Catalans que impliquen les retallades socials i l’espoli fiscal, una doble agressió que debilita encara més l’estat del benestar”

El Secretari d’acció sindical, Carles Sastre, ha fet pal.lès que “no hi ha país del món, i menys en moments de dificultats econòmiques, capaç d’aixecar el cap quan cada any un 10% de la seva riquesa, marxa via impostos sense cap retorn, d’això no només se’n ressenten les prestacions i els serveis públics, se’n ressenten les infraestructures, se’n ressent l’economia productiva, se’n ressent la formació del seu jovent”

La Intersindical-CSC entén que les mobilitzacions com aquesta han de ser l’inici d’un de llarg i contant procés en defensa de l’estat del benestar i la reclamació d’un sistema fiscal just.

La Intersindical-CSC crida a mobilitzar-se el proper 14 de maig contra les retallades socials i contra l’espoli que patim com a poble

2011-05-11T12:31:00.001+02:00

El sindicat nacional i de classe crida a participar en la mobilització que durà a terme a Barcelona el proper dissabte 14 de maig a la Plaça Letamendi a les 18:00 hores, en protesta per les retallades socials dels governs espanyol i català com ara la reforma laboral, la de pensions i de la negociació col.lectiva avalada pels sindicats majoritaris de l’Estat. A més, vol recordar que l’espoli que pateix el país el paga majoritàriament la classe treballadora.

La Intersindical-CSC considerem inacceptables les retallades socials que acabem pagant els treballadors i treballadores d’aquest país i van en detriment de la recuperació econòmica. El sindicat nacional considera que una de les claus per a la recuperació econòmica és la reactivació del consum intern, fet pel qual el que calen són polítiques públiques de despesa social, una fiscalitat progressiva aplicada clarament a les rendes del capital enlloc de les del treball, així com línies de crèdit reals des del sector públic i privat que doni liquiditat tan a la petita empresa com a les famílies.

No és cert que amb retallades en serveis socials, sanitat i educació sortirem de la crisi, ja que les politiques de retallada social l’únic que fan és encongir més la confiança i el consum intern.

No és cert que fent tributar el capital i els seus beneficis perdem el teixit productiu. Si perdem el teixit productiu és per manca d’inversió en infraestructures però sobre tot per manca d’inversió en investigació, recerca i desenvolupament, i de formació.

I no és cert que no hi hagi crèdit després de veure les gran injeccions de diner públic a les entitats bancàries privades. Els traspassos de diner públic al sector privat només responen als interessos del capital financer privat amb les mires posades a iniciar un procés privatitzador encobert a gran escala, després d’ofegar el país amb les retallades socials.

Alhora la Intersindical-CSC vol remarcar que aquesta situació agreuja, en gran mesura, l’espoli econòmic i la nul.la capacitat de decisió en els afers sociolaborals que van en detriment de les majories socials d’aquest país.

La Intersindical-CSC denuncia la reforma laboral imposada des de Madrid i els acords contrets entre el govern d’Espanya i els sindicats majoritaris estatals per a la reforma de les pensions i la futura reforma de la negociació col.lectiva, que encara empitjoren més els drets de la classe treballadora i les majories socials dels Països Catalans.

La Intersindical-CSC convoca a mobilitzar-se el proper 14 de maig a les 18:00 a la Plaça Letamendi de Barcelona amb el lema “Prou espoliació, Prou retallades socials. Nosaltres decidim”

Fem fora la por; exercim els nostres drets!

2011-04-26T13:50:00.005+02:00

Tot sovint veiem com se'ns vulneren drets laborals i socials. Excessos de jornada, hores extraordinàries no remunerades, reticència a agafar un baixa per malaltia... exemples clars de com la por afecta els nostres interessos i lesiona drets. Hem de tenir clar, però, que tenim del nostre costat tot un seguit de legislació (Conveni col·lectiu, Estatut dels treballadors, etc...), que ens protegeix i castiga aquesta mena d'abusos. I tenim la força del sindicat per a denunciar aquestes situacions il·legals i fer que es compleixi la legislació vigent. Perdre la por, organitzar els treballadors/es i exercir els nostres drets. Aquestes són les apostes de la Intersindical-CSC.
La crisi econòmica actual i l'escenari convuls i canviant que viu el sector bancari i financer, generen por i desconcert. I la por pot ser usada com arma per part de les empreses per a lesionar els nostres drets i interessos com a treballadors/es.

Aquesta por davant la incertesa, davant la temença a patir represàlies, pot i ha de ser deixada de banda perquè, parlant clar, ningú no té el dret ni la capacitat de fer-nos renunciar als drets que marca la legislació vigent.

La nostra vida personal no es pot veure afectada per polítiques empresarials basades en la por, ja sigui aquesta tangible o basada en els rumors. Ningú no pot evitar que complim estrictament la nostra jornada laboral: ens neguem a perdre, a regalar, ni tant sols un minut de la nostra vida personal o familiar.

Exercir els nostres drets no ens pot comportar cap mena de sanció. És més, qualsevol acció per part de l'empresa en aquest sentit és il·legal. Ningú no ens pot obligar a allargar la nostra jornada laboral de manera injustificada: és il·legal.

Des de la Intersindical-CSC us podem aclarir els dubtes, estem al servei de tots els i les treballadores de l'entitat.

Que no ens facin combregar amb rodes de molí. Ens neguem a acumular desencís, frustració, estrès. Ens neguem a perdre espai de llibertat en la nostra vida personal. I viure amb por, és la pitjor forma que ens deixem robar la llibertat i la dignitat. Fem fora la por; exercim els nostres drets!

Podeu descarregar en format pdf des d'ací

1r de maig de 2011: Davant les retallades laborals i socials, lluita sindical!

2011-04-26T12:30:00.000+02:00

Davant les retallades laborals i socials, lluita sindical!

Des que el govern de Madrid va acceptar la paraula crisi la seva agenda política ha vingut marcada per tot un seguit de reformes antisocials que estronquen l'estructura del que són els drets de la classe treballadora.

Fins avui se'ns ha imposat:

1. Una reforma laboral pensada en benefici de la patronal amb mesures com l'abaratiment de l'acomiadament, la consolidació de la precarietat laboral i l'afebliment de la classe treballadora i dels seus drets sindicals.

2. Una reforma de les pensions que suposa un pas enrere important respecte al Pacte de Toledo amb mesures com el retard en l'edat de jubilació, reduir la quantia de les pensions, endurir les condicions per accedir a una pensió pública alhora que afavoreix l'expansió dels plans de pensions privats aportant novament beneficis al secor financer.

3. Se'ns imposarà properament una reforma de la negociació col·lectiva. En aquests moments a la cuina de la patronal i dels sindicats espanyols d'acompanyament, preparada per ser aprovada i tramitar-se legalment durant aquest mes. Tot i el secret amb què s'acompanya coneixem l'abast de la seva amenaça a doble banda: individualitzar les relacions laborals potenciant la flexibilitat i centralitzar l'estructura de la negociació col·lectiva reforçant l'àmbit estatal.

Davant aquests múltiples atacs és fa més evident que mai la justa reclamació d'un marc català de relacions laborals i socials per tal de disposar dels instruments reals d'acció sindical que ens permetin desenvolupar amb eficàcia la defensa dels nostres interessos com a classe. En aquesta reivindicació del marc social i laboral ens hi juguem també la possibilitat d'articular un altre model de societat.

Des de la confrontació hem de plantar cara a la reforma laboral, a la reforma de les pensions, a la reforma de la negociació col·lectiva, reformes que van acompanyades de polítiques econòmiques de retallada de la despesa pública (amb el nostre govern com a capdavanter de la mesura), reducció de salaris, reducció d'impostos al capital o privatització d'empreses i serveis públics. Tot composant un mosaic d'estratègies al servei del capital financer i en contra dels serveis públics i de la classe treballadora.

És l'hora de lluitar perquè sobre el tauler s'hi dibuixa un nou model social que ens juga a la contra com a classe i com a poble.

Visca el 1r de maig!
Visca la terra!

Pel dret a decidir les nostres condicions laborals i socials. No a les reformes de pensions i de negociació col·lectiva

2011-03-30T08:57:00.002+02:00

Aquí treballem, aquí decidim

Pel dret a decidir les nostres condicions laborals i socials.
No a les reformes de pensions i de negociació col•lectiva

La Intersindical-CSC prepara amb LAB i ELA del País Basc, la CIG de Galícia i la Intersindical Canària una mobilització a Madrid pel proper 5 d’abril.

Emparant-se darrere la crisi, el govern espanyol ha emprès tot un seguit de profundes reformes antisocials i dures mesures de caràcter econòmic. Aquest conjunt d’iniciatives impulsades pel govern del PSOE, respon als interessos dels poders econòmics, financers i empresarials.

Així mateix, les polítiques que s’estan imposant constitueixen una ofensiva sense precedents contra els drets de la classe treballadora i les condicions de vida i treball de les classes populars:

• Una reforma laboral en benefici exclusiu dels interessos empresarials.

• La major i més greu retallada de les pensions perpetrada en tota la història.

• La reforma de la negociació col•lectiva, gestada sota l’habitual secretisme i amb el concurs de la patronal CEOE i els sindicats espanyols d’acompanyament.

A més d’aquestes reformes, el govern de Madrid està imposant mesures d’ajustament molt dures contra la classe treballadora (retallada de salaris del personal de l’àmbit públic ...) i uns pressupostos públics de marcat caràcter antisocial.

Des del govern de l’estat se’ns amenaça amb noves reformes que es basen a seguir retallant drets com a fórmula inqüestionable. Les reformes que pretenen imposar-nos no alleugeren els efectes de la crisi, ni condueixen a una recuperació econòmica sinó que es basen en l’aprofundiment de les mateixes polítiques que ens han dut a la situació actual.

És important denunciar la incidència directa de totes aquestes actuacions del govern espanyol en els elements troncals que defineixen la reivindicació del Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social. Entenem aquest marc com el dret a decidir, en l’àmbit català, les nostres pròpies polítiques laborals i socials.

Les decisions que afecten directament els drets socials i les condicions laborals dels treballadors i les treballadores d’aquest país s’adopten, així, fora de l’àmbit català.

Observem amb indignació com la política econòmica que s’està aplicant té com a objectiu satisfer les demandes del poder econòmic, financer i de la patronal. Amb la crisi han trobat el pretext perfecte i han aprofitat la situació d’incertesa i alarma social provocada per la destrucció d’ocupació.

No només volen perpetuar-se en el seu estatus, sinó que pretenen valer-se de la crisi per millorar la seva posició. Estan posant les bases per a un nou cicle d’acumulació de beneficis bastit damunt d’unes condicions de precarietat i explotació molt més dures i abusives.

Per a assolir aquests objectius és necessari “disciplinar” la classe treballadora i desgastar els seus instruments de contrapoder. Les propostes patronals intenten debilitar, fins a l’extrem, la negociació col•lectiva i esborrar tots els drets laborals aconseguits per les treballadores i treballadors després de molts anys de lluita i de patiment.

Parlen d’acabar amb la ultraactivitat de potenciar la negociació en l’àmbit de l’empresa quan el seu únic objectiu és la no aplicació dels convenis sectorials mitjançant un simple acord.
Ens parlen també de flexibilitat interna i de donar més poder a l’empresariat per modificar les condicions de treball; de centralitzar la negociació prevalent l’àmbit estatal en detriment del provincial. Tot això comporta un atac en tota regla als drets laborals i al nostre dret a negociar a casa nostra.

Totes aquestes mesures suposen un doble atropellament. D’una banda, concreten una greu retallada dels nostres drets laborals i socials. De l’altra, es pretén vulnerar el nostre dret com a país a negociar i decidir les polítiques laborals, socials i econòmiques que considerem necessàries.

Des de Madrid se’ns nega el dret a ser actors al nostre propi país a l’hora de decidir matèries que formen part del nucli central de les preocupacions i els interessos de la classe treballadora catalana. Des de l’estat pretenen imposar més centralisme i anul.lar la nostra realitat social i nacional.

Davant d’això reivindiquen, amb més contundència que mai, la necessitat de l’establiment del Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social, una reivindicació amb dimensió política.

Sabem que l’actual marc jurídic i polític impedeix que la classe treballadora catalana disposi de veritables instruments d’acció sindical necessaris per a desenvolupar amb eficàcia la defensa dels nostres interessos de classe.

L’actual és un marc definitivament esgotat, incapaç de donar curs a les nostres reivindicacions i que, a més a més, en època de crisi s’usa per a atacar la classe treballadora del nostre país mentre hi ha un nou procés d’involució i recentralització.

El Govern de Madrid, la patronal i els sindicats d’acompanyament espanyols s’han aliat en un nou atac compartit per reformar la negociació i impedir així que puguem negociar les nostres condicions laborals a casa nostra. És per això que demanem que aquesta posició sigui resposta políticament pels qui diuen defensar l’àmbit català de decisió.

Per això hem decidit mobilitzar-nos, per donar dimensió política a la reivindicació del Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social.

Aquesta reivindicació incorpora, com a element central, comptar amb capacitat normativa en matèria laboral i social en què es garanteixi el dret a decidir sobre el sistema de relacions laborals i protecció social així com el model de negociació col•lectiva al nostre país.

Fem una crida a que cap partit polític català doni suport a la reforma de pensions que es votarà al Parlament espanyol. Cridem també, a rebutjar la reforma de la negociació col•lectiva.

Juntament amb la reivindicació social i laboral, està en joc la possibilitat d’articular un altre model de societat. Estenem la crida a tots aquells agents que comparteixen i defensen l’àmbit català de decisió a confrontar-nos políticament amb qui ens neguen aquests drets i dibuixar un futur de plena sobirania i territorialitat.

La classe treballadora catalana ha de ser objecte i subjecte de les decisions que ens pertany adoptar al nostre propi país. És molt el que ens juguem com a classe treballadora i com a poble.

ELS "ILLUMINATI"

2011-03-09T12:05:00.001+01:00

Els illuminati del Banc de Sabadell són aquelles persones que, després que el Banc publiqui els seus beneficis de 380 milions d’euros, els quals ha obtingut gràcies a l’esforç de tots els empleats, decideixen apujar el sou de la cúpula directiva de manera indecent i, a continuació, congelar el salari als empleats i, a més, premiar-nos amb la supressió de les suplències i amb la no contractació d’ETT quan fem vacances o agafem baixes inferiors als 30 dies.

És obvi que els illuminati viuen en un món ideal dins dels seus grans despatxos i d’esquenes a la problemàtica actual de les oficines i centres de treball.

Per aconseguir els objectius marcats ens han de donar les eines i els mitjans que ens permetin assolir-los. És impossible que els empleats puguem fer diverses feines a la vegada, especialment en un negoci que ha de mantenir total discreció i que comporta un alt risc operacional i econòmic. El compliment normatiu en aquests casos és gairebé un impossible, però això sí, l’empresa aprofitarà qualsevol errada per sancionar sense escrúpols.

Companys i companyes: obrim els ulls i fem-nos valer, perquè està vist que volen ofegar-nos i no ho podem permetre. Si el Banc creu que no necessitem suplències, tampoc no és necessari que anem a les tardes ni que regalem un minut més. I si la feina i els pressupostos no surten, la responsabilitat serà únicament dels illuminati. Que ningú se senti menyspreat, impotent o inútil. És la percepció que volen que tinguem de nosaltres mateixos.

Prou d’agressions. És contradictori que, d’una banda, signem pactes per millorar la conciliació de la vida laboral amb la familiar si, de l’altra, ens obliguen, de forma subtil, a allargar la jornada laboral, gratuïtament, per cobrir totes les mancances de personal reconegudes i arribar a uns pressupostos de ciència ficció.

Des de la nostra Secció Sindical, rebutgem totalment la política nefasta de la supressió de les suplències i demanem un punt de reflexió.

La Intersindical-CSC durà el procés d'alliberament nacional i de classe català al 16è Congrés de la Federació Sindical Mundial (FSM)

2011-03-09T10:11:00.003+01:00

La Federació Sindical Mundial agrupa més de 200 sindicats nacionals i sectorials de 110 països que sumen un total de 72 milions de persones afiliades.

El proper mes d'abril se celebrarà a Atenes el 16è Congrés de la FSM sota el lema “Contra la barbàrie capitalista, per la justícia social. Per un món sense explotació”. A l'agenda del Congrés, un dels elements sobre el qual es pivotarà serà l'enfortiment del model de la nostra organització supranacional, emfatitzant la pràctica de l'internacionalisme, la solidaritat obrera i la participació democràtica. Aquests elements diferencien la FSM d'altres organitzacions internacionals de caire burocràtic i claudicant i s'haurà de trenar una pràctica sindical solidària que permeti compartir lluites i experiències a sindicats d'arreu del món.

Per a la Intersindical-CSC és especialment important el fet que es participarà al congrés com a sindicat català. Això implica el reconeixement de la nostra nació i poder internacionalitzar a l'àmbit de les organitzacions sindicals de classe el procés d'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

2011-03-06T05:14:00.002+01:00

(Podeu descarregar el manifest i el cartell picant ací)

Ens han imposat una reforma laboral de caràcter regressiu. L'anomenat “Acuerdo Económico y Social” -la reforma de les pensions signades pels sindicats d'acompanyament, la patronal i el govern de Madrid- és en tràmit parlamentari; aquest “acord” excedeix els límits de l'acceptable i tindrà conseqüències catastròfiques per a totes nosaltres i per al conjunt de la classe treballadora d'aquest país.

Qui pot negar que aquest 8 de març és de vital importància que ens mobilitzem, que visualitzem la nostra ferma oposició a tot el seguit de mesures antipopulars que se'ns estan imposant?

La quantia de les pensions que percebem les dones és substancialment inferior a la dels homes. Al mercat laboral, com a d'altres aspectes de la nostra vida, les dones juguem un paper secundari a causa de la divisió sexual del treball.

Hem de tenir ben clar que:

1.- La reforma de les pensions que es planteja impossibilitarà moltes dones a tenir dret a una pensió. O, en cas d'accedir-hi, aquesta serà ridícula, ni tan sols assegurarà la supervivència

Qui tindrà 38 anys i mig de cotització per a poder jubilar-se als 65 i no als 67 anys?
Qui tindrà 33 anys de cotització per a poder accedir a la jubilació anticipada?
Qui tindrà 37 anys cotitzats per poder percebre el 100% de la pensió?

Qui, de ben segur, no podran ser les dones que treballen a temps parcial; les que viuen subjectes indefinidament a contractes temporals; les que tenen llacunes de cotització com a conseqüència del temps dedicat a la cura de persones dependents, les dones que pateixen l'economia submergida...

2.- Augmentar de 15 a 25 el nombre d'anys necessaris per a calcular la base reguladora de la pensió suposa un retall d'una mitjana del 10% de la pensió. Aquelles persones, dones en sa majoria, que no tinguin cotitzats 25 anys, percebran pensions de misèria, insuficients per a dur una vida autònoma i digna. Es perpetuarà, així, la feminització de la pobresa i la divisió sexual del treball.

3.- Les parts signants de l'acord, en un exercici de cinisme insultant, han intentat guarnir el seu discurs amb al·lusions a una igualtat que sabem falsa. I han intentat, reblant així el clau, fer-nos empassar que l'acord suposa un guany per a les dones que s'han dedicat a la cura de les seves filles i fills.

Aquesta és una altra gran mentida: només es tindran en compte 2 anys de cotització com a màxim pel temps dedicat a la cura de la canalla. I només es computaran aquest 2 anys en el supòsit que aquest sigui el període que manqui per a assolir els 38 anys i mig de cotització necessaris per a poder jubilar-se als 65 anys. En qualsevol cas, haurien de tenir 36 anys i mig cotitzats. Poquíssimes dones es trobarien en aquesta situació.

4.- El col·lectiu de les empleades de la llar segueix sense comptar amb els mínims drets per a percebre una pensió al trobar-se fora del Règim General de la Seguretat Social i així, per enèsima vegada, s'ha perdut una altra oportunitat per aconseguir la seva plena integració en aquest.

Aquestes agressions als nostres drets no fan més que reforçar la nostra aposta per un Marc Català de Relacions Laborals i Protecció Social basat en la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes. Per a que les dones dels Països Catalans puguem decidir el nostre futur i fer front a qualsevol atac de caire antisocial.

Davant de l'actual ofensiva neoliberal -salvatge i sense límits- i els atacs que està patint la nostra nació, reivindiquem la lluita feminista i la mobilització. Perquè davant les ofensives per a reduir el públic a la mínima expressió, nosaltres optem per socialitzar la riquesa. Davant els atacs al país, optem per la sobirania plena. Davant el masclisme estructural, optem per la igualtat entre totes les persones. Davant l'imperialisme i la cultura de la invasió, apostem per l'internacionalisme solidari.

Perquè decidirem lliurement el nostre futur, com a persones i com a poble!

Visca el 8 de març!
Visca la classe treballadora!
Visca la Terra!

Negociació col·lectiva al pas de l'oca

2011-02-24T13:38:00.002+01:00

Fins ara la reforma de la negociació col·lectiva, la tercera després de la reforma laboral i la de les pensions, apunta bàsicament cap a tres elements:

Els àmbits

Es tractaria d'una centralització de la negociació col·lectiva tendent a grans convenis estatals i convenis d'empresa, amb eliminació o aprimament dels convenis autonómics o provincials, ampliant les matèries reservades als grans convenis estatals. Pels rumors que corren serà a nivell de conveni estatal on es decidirà com s'articula la negociació dins dels límits que estableixi la reforma.

La genèrica “civilització” del dret laboral i del dret necessari

En definitiva es tractaria d'el·liminar les obligacions legals i deixar-ho més obert al que acordin les parts. Per tant l'estructura legal i normativa garantista deixaria pas a una estructura més lleugera i inconcreta. Es tendeix, així, cap a l'individualització de les relacions laborals.

Eliminació de la ultraactivitat

I el tercer, fins ara, és l'eliminació total o parcial de la ultraactivitat, això és la continuitat de les clàusules normatives d'un conveni més enllà de la seva vigència. D'eliminar-se aquest concepte acabada la vigència d'un conveni, l'únic que restaria és la normativa bàsica, l'Estatut dels/les Treballadors (E.T). L'altra opció seria posar-hi data de caducitat, temps concret a partir del qual la ultraactivitat deixaria d'operar.

Aquesta setmana un altre aspecte s'està plantejant amb força, l'el·liminació de les referències als IPC a les clàusules d'increment o revisió salarial.

Aquest dilluns 14 de febrer s'han reunit els ministres d'economia de la zona euro i han analitzat, entre d'altres coses, la situació de Portugal i la possible ampliació del fons de rescat europeu. En principi les reformes del fons de rescat s'haurien d'haver decidit al mes de febrer, però per pressions d'Alemànya i França la decisió es posposa fins la cimera del Consell Europeu del 24 i 25 de març.

Què passarà entremig? Doncs que caldrà, com a contrapartida a l'ampliació del fons de rescat, la implementació d'un Pacte de Competivitat, un dels punts importants del qual és l'el·liminació de les referències a l'IPC en la negociació col·lectiva. De fet ja s'ha encarregat al President Permanent del Consell Europeu la seva elaboració i negociació.

El 19 de març, segurament, se signarà un nou acord sobre negociació col·lectiva amb un nou punt a tractar i a incloure. Se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

Podeu descarregar aquesta informació en format *.pdf picant ací

Arrenca el segon cicle de formació per a delegats i delegades de la Intersindical-CSC al Banc de Sabadell

2011-02-15T14:21:00.003+01:00

Conscients de la responsabilitat que comporta ser la segona força en nombre de vots al Principat, la única amb presència a les quatre demarcacions i comptar amb més del 10% de la plantilla afiliada a la nostra organització, des de la Secció Sindical del Banc Sabadell i la Federació de Serveis s'ha programat un nou cicle de formació.

El curs va adreçat als i les representants sindicals i té com a objectiu dotar d'eines tècniques, legals i ideològiques els nostres delegats i delegades. Així mateix, aquest curs permetrà trenar i enfortir la capacitat d'actuació del conjunt de la secció sindical i facilitar instruments de formació als delegats i delegades que els permetran socialitzar els coneixements adquirits amb el conjunt de la secció sindical.

Les sessions, que se celebraran a la Seu Nacional del sindicat, faran especial èmfasi en els aspectes següents:

- Coneixement del marc legal en matèria laboral.

- Informar de l'estructuració de la central sindical catalana.

- Formar en aspectes com ara tècniques de negociació, organització, comunicació, actuació sindical i planificació i desenvolupament d'assemblees.

Cal destacar que aquest cicle formatiu permetrà encarar la present legislatura amb garanties d'incidència i millorar la defensa dels drets col·lectius del conjunt dels treballadors i les treballadores del Banc Sabadell.

I NO ES POSEN VERMELLS...

2011-02-15T14:14:00.001+01:00

Aquests darrers dies, els diferents Directors i Responsables d’Unitat del Banc ens han comunicat que l’augment retributiu per al 2011 serà d’un 0% per als empleats que encara tenen salari voluntari. Avui hem pogut veure la confirmació a la intranet. I no només això: tots els empleats amb salari voluntari, aquest any també veurem absorbit l’increment que pertocava de l’1%. Encara que no tots: 24 alts directius del Banc que no formen part del consell executiu de l’entitat van veure incrementada la seva remuneració fins als 346.000 € de mitjana el 2010, és a dir, 14.000 € més per persona que l’any anterior. Com sempre, uns privilegiats en seran l’excepció!

Malgrat que som conscients que vivim uns temps de crisi ferotges, aquesta política retributiva del Banc no suposa cap novetat per a molts de nosaltres. És un “déjà vu”, però no d’un somni, sinó d’una experiència real, viscuda i patida en les nostres nòmines. Recordem que en temps de bonança en què el Banc any rere any no parava de créixer en beneficis, també patíem l’absorció del B50, sense que hi hagués un motiu que la justifiqués.

I és que els nostres dirigents deuen pensar que aquesta és la millor manera de motivar-nos! Si en els temps que corren, l’entitat ha estat capaç d’assolir el 2010 uns beneficis de 380 milions d’euros, haurien d’entendre que en part ha estat gràcies a l’aportació que tots els empleats i empleades hem fet amb la nostra implicació en el dia a dia a la feina i amb la voluntat de fer les coses ben fetes. Ara bé, mentre uns veiem que la recompensa pel nostre esforç és nul·la i que hem de continuar estrenyent-nos el cinturó, uns altres podran continuar prenent aquestes decisions menjant tranquil·lament “esferificacions” de vés a saber què en un restaurant de prestigi.

Esperem que aquest any 2011 de negociació de Conveni, que és l’espai on es poden posar fre a totes aquestes injustícies, els Sindicats majoritaris que tenen representació a la mesa facin un pas ferm endavant i posin sobre la taula el tema de les absorcions i siguin capaços d’assolir el repte d’introduir una clàusula al redactat del conveni que prohibeixi l’aplicació d’aquestes polítiques retributives.

Òbviament, tenim molts dubtes que puguin aconseguir alguna cosa positiva, sobretot si mirem enrere i comprovem com el 8 de març de 1980 aquests que tenen representació a la mesa del Conveni van girar la cara als treballadors de la banca i no els va tremolar el pols signant que els empleats de banca contractats a partir d’aquella data no tinguessin les condicions del Col·lectiu A del Pla de Pensions. És possible que ens toqui viure noves retallades, però on segur que no n’hi haurà serà ni en les subvencions que rebran aquests sindicats ni en el nombre dels seus alliberats. Temps al temps.

Nòmina de Gener

2011-01-26T11:25:00.001+01:00

A continuació detallem els diferents conceptes retributius que podeu trobar a la nòmina de gener:

PER ALS EMPLEATS AFECTATS PEL PACTE SOBRE NIVELLS MÍNIMS

- Passaran a Nivell X aquells treballadors i treballadores que portin un mínim de 4 anys en el Nivell XI.

- Passaran a Nivell IX aquells treballadors i treballadores que portin un mínim de 4 anys en el Nivell X.

- Passaran a Nivell VIII (només a efectes salarials) aquells treballadors i treballadores que portin un mínim de 18 anys d’antiguitat al Banc, mantenint la categoria professional administrativa.

- Passaran a Nivell VIII aquells empleats que desenvolupin les funcions de Gestor Comercial, Analista de Riscs, Responsable de Servei al Client o Gestor Comercial i de Servei, sempre i quan portin sis mesos en un any fent aquesta funció o bé vuit mesos en dos anys.

Recordeu que aquest Pacte té validesa a partir de l’1 de Gener de 2011 i que, per tant, si per motius tècnics RRHH no el pot aplicar aquest mes de gener, teniu dret a reclamar a l’empresa els endarreriments.

PER ALS EMPLEATS QUE VAN OPTAR PER COBRAR EN NÒMINA EL PACTE COL·LECTIU SOBRE CONCEPTES RETRIBUTIUS

- Heu de comprovar que l’import sigui el mateix que el que podreu trobar a Canal Bs – People – Eines de Gestió – Accés aplicatiu (Gestió RR.HH.) – Mis Datos – Pacto Colectivo sobre Conceptos Retributivos

PER A TOTS ELS EMPLEATS (a la nòmina de Febrer)

- Increment del 1% que és la diferència entre el 3% d’inflació del 2010 i el 2% d’augment salarial que marcava el conveni d’aquest mateix any.

- Els endarreriments dels conceptes de conveni de la nòmina produïts per aquest 1% que hem deixat de cobrar a totes les pagues de l’any 2010.

Restem a la vostra disposició per resoldre qualsevol dubte o aclariment.

No a la retallada de les pensions - Manifestació 22G

2011-01-18T14:37:00.005+01:00

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.

Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!

Eleccions Sindicals 2010: Gràcies a tots!

2010-12-24T11:15:00.004+01:00

Volem donar-vos les gràcies a tots els companys i companyes que heu donat suport al nostre treball i a la nostra manera d’entendre el fet sindical . El vostre vot ha permès a la Intersindical-CSC afermar-se i consolidar-se dins de la realitat sindical de la nostra empresa.

Som molts els companys i companyes que estem portant a terme una activitat com a delegats sindicals paral·lelament a la nostra tasca habitual als centres de treball, i gràcies a la vostra participació heu fet possible que siguem la segona força en nombre de vots a Catalunya, tot i haver minvat el cens, tot i la concurrència de tants sindicats.

Entre tots, hem multiplicat esforços per aconseguir presentar el màxim de candidatures, i ens heu respost. Heu fet possible que siguem l’única força sindical amb representació a tots els àmbits electorals de Catalunya:

Provincial Barcelona: 339 vots (24.04% dels vots vàlids) - 6 delegats

Provincial Girona: 30 vots (14.77% dels vots vàlids) - 2 delegats

Provincial Lleida: 20 vots (20.61% dels vots vàlids) - 2 delegats

Provincial Tarragona: 11 vots (8.39% dels vots vàlids) - 1 delegat

BCN - Rambla Cat. : 11 vots (25.58% dels vots vàlids) - 1 delegat

BCN - T. Diagonal : 15 vots (16.30% dels vots vàlids) - 1 delegat

Sabadell O.P. : 50 vots (81.96% dels vots vàlids) - 4 delegats

Sabadell SS.CC. : 58 vots (14.83% dels vots vàlids) - 2 delegats

Sant Cugat CBS : 71 vots (14.91% dels vots vàlids) - 3 delegats

TOTAL CATALUNYA: 22 delegats (19.81% dels delegats que s'escollien)

Volem acomiadar el 2010 amb un desig de sort, salut i llibertat. Encetarem el 2011 amb la certesa que som l’alternativa amb compromís a qui heu fet costat dia rere dia. Ens heu regalat confiança, nosaltres ens comprometem a oferir-vos solidaritat.

Rebeu una forta abraçada i els millors desitjos per al 2011

La Intersindical-CSC obté 26 delegats i delegades a les eleccions de Banca

2010-12-23T13:15:00.003+01:00

Banc Sabadell: Segona força al Principat en nombre de vots i única força amb representació a tots els àmbits a Catalunya.

Els companys i companyes de la Secció Sindical al Banc de Sabadell han aconseguit augmentar la representació territorial – Provincial en denominació de l'entitat- i augmentar la confiança dipositada en la nostra organització superant una important reducció del cens electoral. Cal destacar, com a element diferencial de l'actual correlació de forces, la concurrència d'una organització de caire corporatiu que ha irromput amb força a l'entitat. Tot i aquests elements adversos – concurrència i reducció de cens- s'ha incrementat la confiança dipositada en les nostres candidatures.

Amb 22 delegats i delegades hem estat l'únic sindicat de classe que ha incrementat el nombre de vots i la presència a territori.

BBVA: Doblem representació

Els companys i companyes de la Secció Sindical al BBVA, lluny de mantenir representació, han aconseguit passar de 2 a 4 representants al Comitè “Provincial” de Barcelona. Aquest augment de representació mereix ser situat en un marc de concurrència i dispersió de centres especialment complicat per a dur a terme el procés electoral i l'acció sindical prèvia.

Des de la Federació de Serveis volem felicitar els i les companyes de les seccions sindicals de Banc Sabadell i BBVA pels resultats obtinguts. També volem fer menció dels companys i companyes de les federacions d'Administracions Públiques, Ensenyament i d'Indústria que ens han ofert el seu suport.

Volem, especialment, fer homenatge al company Josep Garsaball, delegat de la Secció Sindical al BBVA, que ens deixà orfes de la seva presència i compromís. Gràcies per tot, Pep!

18 de desembre: Manifestació contra les retallades laborals i socials.

2010-12-17T14:10:00.001+01:00

La Intersindical-CSC convoca conjuntament amb els principals sindicats una manifestació al centre de Barcelona el proper dissabte 18 de desembre, a les 17.00 h, contra les retallades socials i laborals aprovades pel govern central.

Amb la inútil reforma laboral, les retallades salarials dels treballadors dels serveis públics i concertats, la congelació de les pensions i la supressió de subsidis, el govern Zapatero ha optat per fer pagar la sortida de la crisi a la classe treballadora.

Després de la Vaga general del 29-S, la mobilització continua aquest dissabte en defensa dels treballadors i les treballadores.

La manifestació sortirà a les 17.00 hores de Plaça Universitat. A les 16.00 hores a la Seu Nacional de la Intersindical-CSC (Villarroel, 45, entresòl 1r)

Nova guia d'Igualtat a l'àmbit laboral

2010-12-13T12:37:00.002+01:00

Des de la secretaria d'Igualtat, la Intersindical-CSC ha editat una nova guia en format electrònic. Els continguts de la guia giren al voltant de quatre eixos bàsics: Violència de gènere en l'àmbit laboral: assetjament sexual - assetjament moral; Coneixements bàsics sobre normativa en matèria de conciliació de la vida personal i laboral; Coneixements bàsics sobre en matària de salut laboral de les dones; Coneixements bàsics sobre en matèria de polítiques salarials (estructures de les nòmines, categories professionals, etc.).

La guia inclou, així mateix, directrius per a reconèixer casos d'assetjament i violència sexista a la feina, mètodes d'actuació, bones pràctiques per al foment de la igualtat i exemples de clàusules a desenvolupar en la redacció de convenis col·lectius.

Confiem que la guia us sigui d'utilitat i en feu difusió. Podeu descarregar-la des d'ací.

Nova guia d'eleccions sindicals

2010-11-16T16:11:00.000+01:00

La Secretaria d'Acció Sindical llença una nova guia d'eleccions sindicals coincidint amb l'inici del període concentrat d'eleccions sindicals.

El document, disponible per al conjunt de l'afiliació, recull els aspectes següents:
Promoció d'eleccions,tipus de representació, participació electoral, col·legis electorals, meses electorals, el preavís, el procés electoral, funcions de la mesa electoral, el cens electoral, les candidatures, la campanya electoral, lloc i hora de les votacions, votació i escrutini, atribució i representants, crèdit d'hores mensuals (retribuïdes), drets i garanties dels representants dels treballadors/es, calendari eleccions a comitè d'empresa, calendari eleccions a delegats de personal, exemples.

Podeu descarregar el document des d'ací d'Acció Sindical
Confiem que us sigui d'utilitat

Vaga general del 29-S: Símptoma d'un malestar profund

2010-10-05T13:04:00.004+02:00

La Intersindical-CSC, com a organització convocant de la Vaga General del 29-S amb d’altres sindicats i entitats cíviques, valorem la jornada de vaga com un acte de compromís i dignitat, en defensa dels nostres drets socials i laborals, demostrant al capital i al govern de l’Estat que no baixarem el cap mentre es retallen els nostres drets. La reforma laboral, la retallada dels salaris dels/les empleats/des públics/ques, la congelació de les pensions per al 2011, el retall de la despesa pública i les reformes pendents com la de les pensions, la negociació col·lectiva o les prestacions per desocupació eren raons suficients per convocar la vaga general.

Pel que fa a la jornada de vaga, més enllà de les dades, el que no es pot discutir és que el trànsit i el consum elèctric (a Catalunya va caure un 28’48%) van ser com d'un dia festiu, que les gran indústries i els polígons van estar buits; els moviments de les ciutats es van acostar més d’un dia festiu que no pas laborable, i les manifestacions de la tarda van omplir els carrers de les ciutats catalanes.

Aprofitem per donar les gràcies als comitès d’empresa, delegats de personal, delegats i delegades de la Intersindical-CSC, afiliats/des que han participat en el desenvolupament d’aquesta jornada, ja sigui en piquets, informant dels motius de la Vaga, mobilitzant-se... Moltes gràcies pel vostre esforç.

La reforma laboral i de les pensions afecta a gran part de la ciutadania, i per tant, hi ha motius més que provats per protestar. Però també és cert que els/les treballadors/es i ciutadans/es catalans/es no hem sortit al carrer només per rebutjar una legislació lesiva als nostres drets, sinó, sobretot, per exigir al govern espanyol allò que en qualsevol estat democràtic seria legítim: buscar la sortida a la crisi adaptant les mesures a la realitat del seu territori.

Les mesures més regressives que el govern de l’Estat pretén tirar endavant encara estan per aprovar (reforma sistema de pensions, la negociació col·lectiva, l’edat de jubilació...), només la mobilització social podrà garantir la defensa dels drets de tots i totes.

Com diu el poeta:
L'única lluita que es perd és aquella que s’abandona

La vaga general ha estat un èxit, però ara cal mantenir la protesta

2010-10-04T08:58:00.002+02:00

La Intersindical-CSC, sindicat convocant de la vaga general del passat 29-S, després de fer una primera valoració de la jornada i a l’espera d’una reflexió més acurada, vol constatar que la classe treballadora catalana ha demostrat una vegada més que rebutja la política neoliberal de retallades de drets laborals, socials i nacionals com a via per beneficiar permanentment als i les de sempre, aquesta vegada amb l’excusa de la crisi econòmica.

El seguiment de la vaga als Països Catalans ha estat del 75% i aproximadament 400.000 persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona contra les últimes mesures del Govern central, així com milers més també han marxat per altres ciutats catalanes. Unes xifres contundents que han de moure al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a respondre satisfent la voluntat popular, que no és altra que la de retirar la reforma laboral, el projecte de reforma de pensions, les mesures d’austeritat contràries als interessos dels i les treballadors/es públics i pensionistes i totes aquelles polítiques que dilapiden el benestar de les classes populars.

Ara el que cal és avançar cap a un nou model social i econòmic i vers la plena sobirania nacional dels Països Catalans. Tanmateix, fins que aquests objectius no s’assoleixin, cal mantenir la pressió i la protesta que avui tan nítidament s’han expressat. Cal fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que situï en un atzucac el Govern i el forci a escoltar el clam d’una majoria de la població. Ara és el moment de mantenir la confrontació, un cop la via del pactisme i el diàleg social defensat per alguns s’ha demostrat fallit. Hem de mantenir el pols i no cedir als tímids focs d’encenalls que busquin domesticar el sindicalisme i no hem de posar límits a la lluita. Cal fer tots els esforços possibles per parar empreses i ocupar els carrers les vegades que calgui com a mínim fins que l’Executiu central realitzi un gest que demostri la voluntat de canviar el rumb de les seves polítiques, i aquest gest no pot ser altre que la retirada completa de la reforma laboral!

La Intersindical-CSC calcula que l’aplicació de la reforma laboral pot fer perdre fins a 50.000 euros a un treballador mig en ser acomiadat

2010-09-28T09:49:00.002+02:00

A un dia de la vaga general, la Intersindical-CSC, sindicat convocant de la protesta, ha volgut replicar els arguments que rebutgen secundar l’aturada a causa de la pèrdua d’un dia de salari que comporta per aquelles i aquells que no assisteixen aquell dia al seu lloc de treball. Així, segons el sindicat català, “el que realment surt car, a la llarga, és l’aplicació de totes les mesures contra les quals es convoca la vaga”, en especial la reforma laboral. De fet, la diferència entre la indemnització màxima a percebre actualment i la motivada per unes raons objectives que la reforma aprovada deixen molt a l’aire podria arribar a ser de 49.068,86 € de mitjana.

Aquests simples càlculs s’han realitzat en base al salari mig dels Països Catalans, de 1.635,63 € mensuals, segons l’Instituto Nacional de Estadística, i per separat també de les comunitats autònomes de Catalunya (1.764,75€), el País Valencià (1.455,83€) i les Illes Balears i Pitiüses (1.498€). Atenent a aquesta quantitat, el fet de no presentar-se al lloc de treball el 29 de setembre, la persona deixaria de percebre 70,10€ de mitjana (a Catalunya, 75,63€, al País Valencià, 62,39€; i a les Illes Balears i Pitiüses, 64,2€). Tanmateix, si finalment s’aplica la reforma laboral tal com ha sortit del Congrés dels Diputats, aquesta xifra podria quedar en ridícul en comparació amb el que es podria arribar a perdre, només atenent als canvis introduïts en l’apartat d’indemnitzacions per acomiadament.

Fins ara, el contracte indefinit ordinari havia estat el més comú, i comporta indemnitzacions per acomiadament de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats. Tanmateix, aquesta reforma pràcticament elimina tots els límits per a usar el contracte per al foment de la contractació indefinida en tots els col·lectius i pràcticament pot jubilar l’anterior modalitat de contracte indefinit. En aquest cas, la indemnització passaria a ser de 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mensualitats. Finalment, però, cal puntualitzar que aquestes quantitats es refereixen a casos d’acomiadament improcedent. Malgrat tot, la reforma laboral facilita enormement l’acomiadament objectiu, amb un cost per a l’empresa de 20 dies per any treballat (8 dels quals els pagarà FOGASA), amb un màxim de 12 mensualitats. Aquesta forma d’acomiadament a partir d’ara podrà aplicar-se fins i tot en els casos en què l’empresa tan sols tingui “previsió de pèrdues”, una situació que deixa la plantilla subjecta a les previsions subjectives de l’empleador.

D’aquesta manera, la Intersindical-CSC ha calculat a les següents taules la quantitat que percebria un/a treballador/a català amb el salari mig en cas d’acomiadament, per any treballat i fins a la quantitat màxima, així com les quantitats que podria arribar a deixar de guanyar de ser acomiadat per acomiadament objectiu enlloc d’improcedent, en cadascuna de les dues modalitats de contracte indefinit:

Les diferències, doncs, són evidents i els 70€ que es deixaria de percebre per fer vaga ja són més de 10 vegades inferiors a la diferència en cas que finalment es pugui acomiadar de forma objectiva algú amb contracte per al foment de la contractació indefinida amb tan sols un any d’antiguitat. En els altres casos o amb més anys treballats, les diferències són d’escàndol. Igualment, aquí cal sumar-li la reducció en les pensions en cas d’aplicar-se la futura reforma del sistema de pensions, les retallades en els salaris dels treballadors i les treballadores del sector públic o l’empitjorament dels serveis públics si se segueix amb l’actual procés elititzador i privatitzador.

D’aquesta manera, la Intersindical-CSC resta tota credibilitat als arguments que rebutgen la vaga per qüestions econòmiques de les persones ocupades. Al contrari del que s’afirma, doncs, secundar l’aturada i frenar el procés de retallades socials i laborals és la millor manera de garantir els ingressos i unes percepcions dignes i justes, encara que no sigui necessàriament a curt termini.

Els arguments que fan necessari que aquesta vaga sigui un èxit, però, van molt més enllà i bàsicament responen a la necessitat de frenar el procés de reformes neoliberals del Govern central i exigir un nou model social i econòmic i la plena sobirania dels Països Catalans. Els motius que han dut la Intersindical-CSC a convocar-la es poden consultar en aquest document.

Reformes cap al penya-segat

2010-09-23T12:42:00.001+02:00

(Article d'Isabel Pallarès, secretària general de la Intersindical-CSC, publicat el 22 de setembre al diari Públic)

La metàfora que podria explicar les polítiques del Govern espanyol contra la crisi és la d’un conductor ebri conduint l’Estat directament cap al penya-segat. Les mesures impulsades els últims anys no només són plenament contràries a qualsevol temptativa de justícia social i dictades per la patronal i els poders econòmics, sinó que a més s’oposen a tota lògica i sentit comú per resoldre l’atzucac actual. I els Països Catalans, sense competències en matèria econòmica i laboral ni recursos propis, són un mer remolc arrossegat per aquest cotxe estatal a punt d’estimbar-se.

Per poder justificar mesures com la reforma laboral, la futura reforma del sistema de pensions, les vergonyosos injeccions de capital al sistema financer, el procés de privatització de la sanitat i l’ensenyament, la supressió o reducció d’impostos progressius mentre s’incrementa l’IVA, les retallades en salaris al sector públic, la congelació de les pensions o les polítiques d’austeritat, per anomenar-ne només algunes, s’han utilitzat bàsicament dos arguments. Per una banda, se’ns ha dit que es pretén fer atractiva i incentivar la inversió i així crear ocupació. Per altra banda, se’ns assegura que l’Estat cada cop té menys recursos per satisfer unes necessitats creixents de benestar amb una població cada cop més envellida. Aquests punts de vista són tan simples, parcials i superficials que fan feredat de sentir en certs cercles.

Amb les reformes empreses des de l’inici de la crisi, la tònica global és la reducció de la protecció dels treballadors i les treballadores i la disminució del poder adquisitiu dels col·lectius més desafavorits, ja sigui de forma directa, mitjançant un sistema fiscal que penalitza menys les rendes altes, regalant diner públic al sector privat i financer o limitant els serveis del ja escarransit Estat del benestar. Si bé això pot servir d’atractor per a empreses estrangeres, per a qui es preveu que produeixin aquestes? Si la capacitat de consum es redueix tant, l’objectiu és competir en baixos costos i protecció laborals amb la Xina o els altres països emergents per exportar-ne el producte resultant? Aquest plantejament és absurd, a banda que ja s’ha demostrat fallit. L’espanyol és ja aquell estat europeu i de l’OCDE on més s’han reduït els drets laborals, on més s’han incrementat els beneficis empresarials i l’únic on el poder adquisitiu de la classe treballadora ha minvat, durant l’última dècada i mitja, a la vegada que sempre s’ha mantingut un atur estructural excessivament elevat i on la crisi ha impactat amb més força.

Igualment, tot això també lliga amb l’escassetat de recursos de l’Estat. Sense haver d’entrar en el malbaratament que suposa alimentar un exèrcit hipertrofiat, la suposada manca de capacitat per satisfer les necessitats socials de la ciutadania no deriva en cap cas de l’excés de despesa (molt per sota de la mitjana europea), sinó en la incapacitat recaptatòria. Si la majoria de la població té una limitada capacitat de consum i les rendes més altes poden evadir tranquil·lament els impostos que encara no li han eliminat, el resultat no pot ser altre que unes arques cada cop més buides. Us imagineu tot el que es podria fer només si aflorés el 23% del PIB que els inspectors d’Hisenda calculen que s’evapora amb el frau fiscal?

Si el que realment es pretén és avançar cap a una economia sostenible, no s’hi val a aprofundir en les desigualtats i forçar a treballar més per menys, perquè aquestes mesures són totalment contraproduents i afavoreixen sols a una minoria. Majors cotes d’igualtat i justícia social no van en cap cas renyides amb un millor funcionament empresarial, però està clar que no estarem parlant del mateix model empresarial. Caldrà construir un nou model que sigui més cooperatiu, democràtic, descentralitzat i basat en les noves tecnologies, el sector verd i els serveis socials i de proximitat.

La Intersindical-CSC no hem convocat una vaga general pel 29 de setembre només en contra de la reforma laboral, ni tan sols en contra de les polítiques del Govern espanyol, sinó per forçar un canvi de rumb, pel repartiment del treball i la riquesa, per un nou model social, econòmic i productiu i per la plena sobirania nacional dels Països Catalans que ens permeti garantir els drets i benestar de la seva classe treballadora. Aquell dia, la passivitat dels i les qui no secundin l’aturada serà un aval per seguir conduint-nos cap al penya-segat.

Xerrades, actes i assemblees per preparar la vaga general i les mobilitzacions del 29 de setembre

2010-09-23T09:43:00.000+02:00

La Intersindical-CSC, com a sindicat convocant de la vaga general del 29 de setembre, ultima els preparatius d’aquesta i realitza cada dia a actes per garantir el seu èxit, així com el de les mobilitzacions de protesta que hi ha organitzades aquell dia.

De moment, ja es coneixen les convocatòries de les manifestacions que acompanyaran la jornada reivindicativa. La principal marxa es realitzarà a Barcelona, a les 18h, i sortirà de la intersecció de passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal. La Intersindical-CSC cita l’afiliació i a tota aquella gent que vulgui participar en el bloc sobiranista, a les 16h, a la seva seu (c. de Villarroel, 45, entresòl), per tal de recollir el material.

Igualment, també s’han organitzat manifestacions i concentracions unitàries als següents municipis:

Tarragona: 18.00, a la plaça de la Font
Girona: 18.00, a la Plana de la Copa (passeig de la Devesa)
Lleida: 18.00, al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera (al carrer de Jaume II, 67, al Campus de Cappont)
Tàrrega: 12.00, a la plaça del Carme (el Pati)
Tortosa: 12.00, a la plaça del Mercat

De la mateixa manera, la Intersindical-CSC i les seves federacions i Espai Jove estan participant aquests dies a nombroses xerrades i actes informatius per difondre els detalls de la reforma laboral i totes les retallades de drets que estem patint i així promocionar la vaga general que ha de servir per posar fi a aquesta sagnia. En concret, el sindicalisme nacional i de classe ha organitzat nombroses assemblees de treballadors/es a empreses de diversos sectors i ha recorregut i recorrerà casals i locals d’El Clot, l’Eixample, la Universitat de Barcelona, Lleida, Vilafranca del Penedès, L’Hospitalet, Molins de Rei, Terrassa, Vilassar de Dalt...

22-09-2010

La Intersindical-CSC i l’Espai Jove presenten nou material per resoldre els dubtes sobre la vaga general

2010-09-22T12:22:00.000+02:00

La cita del 29 de setembre ja s’acosta i cal garantir l’èxit de la convocatòria de vaga general. Per aquest motiu, la Intersindical-CSC i l’Espai Jove han publicat nous materials per animar a participar a la protesta i sobretot per resoldre tots els dubtes que la jornada pot suscitar.

Per una banda, la Intersindical-CSC presenta un full sobre els aspectes tècnics de la vaga, com el concepte de no ocupació dels centres de treball, les atribucions del comitè de vaga, el funcionament dels piquets, els serveis mínims o les repercussions salarials i de cotització de seguir l’aturada.

Per altra banda, l’Espai Jove ha fet públic un document més pràctic i dirigit al jovent treballador, però també al conjunt d’empleats/des dels Països Catalans, com els motius de fer vaga, les conseqüències que té, les accions que l’acompanyaran, com actuar davant possibles represàlies, com poden participar aturats/des, estudiants i temporals i com seguir amb les mobilitzacions.

Igualment, a l’apartat corresponent del bloc del sindicat es poden consultar la resta de materials editats, entre els quals els motius que ens mouen a convocar la vaga.

La Intersindical-CSC entra a registre la convocatòria de vaga general

2010-09-09T13:56:00.008+02:00

Avui, 7 de setembre, la Intersindical-CSC ha entrat al registre de la Conselleria de Treball de al Generalitat la convocatòria de vaga general que es realitzarà el dimecres 29 de setembre.

Aquesta convocatòria és per tot l'àmbit territorial de Catalunya, afectant tots els treballadors i les treballadores assalariats/des, funcionaris públics, personal estatutari i d’altre personal administratiu de tots els sectors productius i de serveis per al proper 29 de setembre de 2010 en tota la seva durada.

Des de la Intersindical-CSC, fem una crida a tot el conjunt de treballadors i treballadores, persones aturades, pensionistes i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-nos en contra de l’actual política de retallades laborals, socials i nacionals. Una política que està castigant els sectors socials més desfavorits de la societat mentre no s’ha posat en marxa cap mesura en contra dels que ens han portat a aquesta crisi econòmica i se n’estan beneficiant d’aquesta i dels anteriors temps de bonança.

La Intersindical-CSC estem treballant amb la resta d’organitzacions sindicals, moviments socials o cívics per impulsar una gran mobilització que obligui a rectificar totes aquestes polítiques que retallen el ja escarransit Estat del benestar actual.

Podeu accedir directament al nostre bloc específic de la vaga general accedint al següent link:

http://vagageneral29s.wordpress.com/

Pel futur, pel progrés i per la justícia: Som una Nació, volem Estat propi!

2010-09-07T12:59:00.001+02:00

La Intersindical-CSC, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i la Plataforma pel Dret de Decidir han presentat els detalls de la manifestació unitària que recorrerà els carrers de Barcelona, aquest dissabte, 11 de setembre, per reivindicar la independència dels Països Catalans. Com l'any passat, la marxa sortirà a les 17h des de plaça d'Universitat, i aquesta vegada l'encarregat de llegir el manifest final serà Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

A més de les entitats convocants, també han donat suport a la mobilització altres organitzacions com Deumil.cat, el Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, el Cercle Català de Negocis i la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, així com personalitats com el professor de Dret Constitucional Antoni Abat, el periodista Miquel Calçada, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Salvador Cardús, el director de VIlaweb, Vicent Partal, o el músic Francesc Ribera "Titot".

El manifest és el següent:

Pel futur, pel progrés i per la justícia: Som una Nació, volem Estat propi!

El curs polític que hem deixat enrere ha estat un dels més intensos de la història recent del país. Les institucions espanyoles han demostrat una nul·la voluntat d'acceptar els minsos avenços d'autogovern que l'Estatut, ja retallat per les Corts Espanyoles, contenia. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, acatada i celebrada pels dos principals partits de l'Estat, dóna per tancada la via autonomista. Aquesta sentència relega clarament la llengua catalana a una oficialitat de segona, on el concepte de llengua pròpia no implica cap preferència d’ús i on el deure de conèixer el català és de naturalesa inferior al deure constitucional de conèixer el castellà; elimina qualsevol possibilitat d’autonomia de la justícia, deixa clar que és l’Estat qui fixa el finançament dels serveis de les comunitats autònomes i reitera que l’única nació titular de sobirania és l’espanyola. Les aspiracions d'autogovern de la nació catalana no tenen doncs cabuda a l'ordenament jurídic espanyol, que té aquest tribunal deslegitimat com a intèrpret únic i vinculant de la Constitució espanyola.

Com en altres ocasions de la seva història, el poble català ha sabut avançar-se als esdeveniments. Així, la sentència del TC ha anat precedida per 10 mesos en els quals s'ha esdevingut una experiència de democràcia participativa com no s'ha conegut enlloc d'Europa: l'organització, sense gairebé pressupost ni suport institucional, de successives onades de la consulta popular sobre la independència. Un moviment que, malgrat haver estat impulsat pel sobiranisme, ha aconseguit aplegar demòcrates de tot el país sota la consigna de defensar el dret de Catalunya a decidir el seu propi futur, i ha aconseguit un ressò internacional desconegut per cap altra iniciativa catalanista anterior.

També els carrers s'han omplert d'estelades: el 10 de juliol d'enguany, un milió i mig de catalans sortien al carrer a defensar el dret de decidir del poble català, en una mobilització on la consigna més cridada va ser "independència". I mesos enrere, a l'inici del curs, just abans de la consulta d’Arenys de Munt, les principals entitats del sobiranisme civil ens vam manifestar l'Onze de Setembre de l'any passat sota la consigna "Som una Nació, volem Estat propi", en una multitudinària manifestació que feia presagiar un intens curs polític marcat per les reivindicacions del dret de decidir i de l'Estat propi.

Un any després d'aquella mobilització, tornem a trobar-nos davant un Onze de Setembre en que cal no només fer memòria del passat, sinó projecció de futur. Si el 1714 va ser l'any en que els Països Catalans van perdre les seves llibertats, els propers anys representaran el moment de recuperar-la. En un moment en que el Tribunal Internacional de Justícia de la ONU ha sancionat el dret dels pobles a la independència, en reconèixer la de Kosovo; i davant l'atzucac en que es troba l'autonomisme, cal que els independentistes caminem en la mateixa direcció i sapiguem avantposar allò que ens uneix a allò que ens separa.

Per molt que l'independentisme es trobi en auge, encara ens queda molt de camí per recórrer, i per tant cal seguir treballant per la independència. Cal seguir fent pedagogia, no a Espanya sinó aquí, a casa nostra. Cal que, plegats, continuem explicant a tots els sectors del país, parlin la llengua que parlin i tinguin l'origen que tinguin, que la construcció de l'Estat català beneficiarà tothom. Que davant les pitjors crisis la llibertat sempre és la millor resposta. I que en un procés d'independència no tenim res a perdre, tret dels llasts del passat. Per contra, tenim a guanyar la societat lliure, justa i pròspera que sempre hem volgut per a nosaltres mateixos i per a les noves generacions.

Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!

11 de setembre de 2010

La reducció de la pensió de jubilació i majors dificultats per mantenir la prestació d’atur, nous arguments per a la vaga general

2010-09-02T10:58:00.000+02:00

La comissió de treball del Senat espanyol va aprovar dimecres noves esmenes a la reforma laboral. La Intersindical-CSC ja va denunciar amb anterioritat que el primer tràmit parlamentari havia servit per endurir encara més una proposta de reforma que ja suposava un profund atemptat contra els drets laborals de la classe treballadora, però el procés segueix i l’atac es torna cada vegada més greu.

Així, en el marc de la reforma laboral, la comissió va aprovar la reducció de 100 a 30 dies perquè una persona a l’atur rebutgi la realització d’un curs de formació. De la mateixa, el PSOE havia flirtejat amb el rumor de voler reduir també el temps per tal de rebutjar una oferta de treball, malgrat que al final l’esmena no va incorporar aquest extrem. En tot cas, l’objectiu és posar cada cop més traves per tal de mantenir una prestació d’atur per la que cada persona ja ha cotitzat prèviament. Ja fa temps que sonen amenaces relatives a la reducció del temps de la percepció i de la seva quantitat. Per justificar aquestes mesures, s’apel·la a un suposat abús per part de les persones aturades, com si no tenir feina fos una situació en la que hom s’hi trobi per voluntat pròpia i, en tot cas, fent norma d’unes poques excepcions. Tanmateix, és més fàcil limitar l’accés a tothom que no pas perseguir els possibles fraus i aquí rau una gran injustícia utilitzada hàbilment per qui vol retallar contínuament els drets socials i laborals.

Per altra banda, el ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, va assegurar ahir que veu “inevitable” incrementar el període en base al qual calcular la pensió de jubilació i que seria “raonable” apujar aquest dels 15 anys actuals fins als 20 anys. En el fons, l’objectiu es reduir la prestació final, ja que el salari acostuma a augmentar amb l’edat, i aquesta mesura s’inclouria en la futura reforma del sistema de pensions. Frenar aquesta nova retallada de drets, que acompanyaria l’elevació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, és un altre dels motius per tal d’aconseguir que la vaga general del 29 de setembre sigui un èxit.

D’aquesta manera, es fa necessari incrementar els esforços per aconseguir que la demostració de força de la classe treballadora dels Països Catalans sigui contundent i així no només aturar totes les mesures contràries als interessos de la classe treballadora i realitzades al dictat de la patronal i les multinacionals, sinó també per forçar els governs a iniciar un canvi del model socioeconòmic cap a fórmules més socialment justes i igualitàries i per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans que permeti edificar un marc laboral propi i adequat a les nostres característiques i necessitats.

El 29 de setembre, vaga general! Per un altre model econòmic i social! Per la sobirania!

2010-08-18T11:01:00.001+02:00

1. Perquè les mesures que adopten empobreixen les classes populars, i, a més, ens diuen que ens hi hem d’anar acostumant perquè no hi ha una altra sortida!

2. Perquè retallar la despesa pública dificulta la sortida de la crisi, afebleix el consum i augmenta les possibilitats d’enviar a l’atur més treballadors i treballadores!

3. Perquè no han adoptat cap mesura per reduir l’atur, i en canvi proposen rebaixar el cost de l’acomiadament i que una part es pagui amb els nostres diners!

4. Perquè congelen les pensions de les persones jubilades i tornen a amenaçar a endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys!

5. Perquè ens volen reduir el poder adquisitiu dels salaris amb congelacions i retallades com en el cas dels treballadors i treballadores dels sectors públics, mentre no s’atreveixen a fixar límits a les astronòmiques retribucions dels directius de bancs i entitats financeres!

6. Perquè volen convertir en negoci els nostres drets fonamentals com l’educació i la sanitat amb el desviament de recursos de l’escola pública cap a la privada i per la via del copagament!

7. Perquè volen endarrerir (encara més) l’aplicació de la Llei de la dependència i limitar les prestacions d’atur!

8. Perquè ens apugen els impostos als treballadors i treballadores, mentre als bancs i mercats financers no els fan pagar cap cost per la crisi que han provocat!

9. Perquè l’única fórmula que proposen per fomentar l’ocupació juvenil és facilitar els contractes temporals i precaris i donar més poder a les ETT!

10. Perquè totes les mesures les han adoptat unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions sindicals i socials. No volem acabar pagant sempre els mateixos! Els costos per sortir de la crisi els han de pagar els que l’han provocat!

L’espoli fiscal i l’opressió nacional ens neguen les competències i els recursos necessaris per poder fer front a la crisi -com ha demostrat la darrera sentència del TC espanyol. Davant d’aquesta situació és ben clara la necessitat d’assolir la plena sobirania per poder avançar en benestar, igualtat i justícia social al nostre país!

Rebaixes d'estiu

2010-07-21T13:21:00.001+02:00

(Article de Marc Faustino, militant de la Intersindical-CSC)

Si parlem de rebaixes d’estiu, en quines rebaixes penseu? Les que anuncien la televisió, la radio i la premsa escrita?

Doncs no. Les rebaixes d’estiu que més triomfen aquest any 2010 són les rebaixes nacionals (l’Estatut d’Autonomia) i les rebaixes socials (la Reforma Laboral), obsequiades aquest mes de juny per l’Estat espanyol. Novament els nostres minsos drets com a poble i com a classe han sofert la seva tisorada impecable.

Un Estatut d’Autonomia que, cal recordar, retallat o sense retallar pel Tribunal Constitucional, no tenia en matèria econòmica, social i laboral cap mena de gràcia ni novetat. El marc català de relacions laborals i de protecció social no va ser ni en la proposta del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya .

Des del món del treball, l'única sobirania nacional que volem tenir és la capacitat d’enfortir l’economia productiva i no especulativa, de crear llocs de treball fixos i de qualitat, de suprimir els contractes de treball temporals, de legislar el salari mínim català, d’implantar la renda bàsica universal o fer de les 35 hores (o menys) una realitat, etc. D’entre de les moltes mesures que hauria de contenir una futura constitució d’un Estat del benestar català.

I una vegada aprovada la Reforma Laboral, heu sentit alguna xifra de la quantitat de llocs de treball que crearà? Aquesta noticia és impossible de sentir ja que l’objectiu de la reforma és que l’empresariat precaritzi encara més la contractació (rebaixa de la indemnització) i posi més por a la pell a una classe treballadora cada dia més coaccionada (facilitat de l’acomiadament).

El moviment obrer hem d’assenyalar amb força els culpables de la crisi (l’especulació bancària, alimentaria, energètica i mediambiental) però també els còmplices d’aquesta reforma: els partits polítics i els sindicats d’acompanyament. I respecte els darrers, cal constatar com clarament alguns articles reformats de l’Estatut dels Treballadors els beneficien.

En aquelles empreses on en el moment d’extingir contractes, inaplicar el salari o modificar les condicions de treball no existeixi representació legal (llegeixis comitès d’empresa o delegats de personal), les plantilles d’aquestes empreses podran atribuir la seva representativitat als sindicats més representatius. Sabeu quins són, no?

Mentres la política i el sindicalisme sigui exercida per persones (recordem que ens deia en Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”) que no creuen ni en el progrès econòmic i social ni en la unitat i independència dels Països Catalans no esperem que es creïn solucions davant els problemes reals que com a poble i com a classe tenim.

I davant d’aquestes rebaixes què hem de fer? Informar-nos, formar-nos i organitzar-nos per plantar-hi cara. Tampoc és res de nou, però és el que han vingut fent les generacions anteriors de persones treballadores contra les injustícies socials i nacionals. Serem menys que ells i elles?
19-07-2010
Laboral

Signat el Pla d'Igualtat

2010-07-21T08:50:00.001+02:00

Finalment, s’ha signat el Pla que s’estava negociant des del 2007 i per una vegada tots els sindicats hem fet pinya per aconseguir-ho. Esperem que això marqui el principi de la unitat sindical i, per tant, tinguem més força per aconseguir millors condicions laborals .
Aquest Pla és igual al millor del sector bancari (BBVA) a més de mantenir tots els avantatges que ja tenia el nostre:

PROMOCIÓ I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

Per equilibrar les diferencies existents en les categories professionals, el Banc, en el període 2010-2013, s’ha compromès a promocionar de Nivell VIII a Nivell VII o superior a un mínim de 230 empleades i de Nivell VII a Nivell VI o superior a un mínim de 70 empleades.

CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL AMB LA FAMILIAR I/O PERSONAL

PARELLES DE FET:
El Banc equipara a totes les parelles que estiguin registrades en un “Registre de Parelles de Fet” com un matrimoni legalment formalitzat a tots els efectes de llicències i absències previstes en el art.27 del Conveni Col•lectiu de Banca, exceptuant el permís de 15 dies de llicències per matrimoni.
FLEXIBILITAT HORÀRIA:
El Banc establirà mesures de flexibilitat horària, per cobrir les necessitats dels empleats que tinguin fills al seu càrrec menors de 12 anys
REDUCCIÓ DE JORNADA:
També s’amplia l’edat del menor fins als 12 anys per poder acollir-se a la reducció de jornada no retribuïda.
Al personal comercial amb reducció de jornada se li reduiran els seus objectius en funció de la seva jornada ordinària.
LLICÈNCIA NO RETRIBUÏDA PER. ACOMPANYAMENT DE FILLS A ASSISTÈNCIA SANITÀRIA:
S’amplia la llicència a menors de 12 anys.
PERMÍS PER. NAIXEMENT DE FILLS:
S’estableix un permís retribuït de 5 dies laborables consecutius a gaudir des de la data del naixement.

ASSETJAMENT SEXUAL I ASSETJAMENT PER RAÓ DE SEXE

S’estableix un protocol d’actuació i s’habilita la bústia de correu electrònic 0901protocoloactuacionacoso per poder denunciar els fets i així prendre mesures al respecte.

Més d’un milió de persones surten al carrer per reclamar el dret de decidir en un acte de dignitat sense precedents

2010-07-13T08:44:00.001+02:00

La mobilització de dissabte passat va desbordar totes les expectatives i el passeig de Gràcia i els carrers propers es van omplir de gent, de totes les edats, orígens i colors, armats amb senyeres, estelades i pancartes que van conformar una onada de sobiranisme molt més nombrosa del que podien esperar les previsions més optimistes. Segons Òmnium Cultural, un milió i mig de persones van sortir al carrer, una xifra que la Guàrdia Urbana va reduir fins als i les 1.100.000 manifestants. En tot cas, una de les grans mobilitzacions de la història de Catalunya.

Des de la Intersindical-CSC, ens havíem posat com a repte contribuir a fer de la protesta un clam netament sobiranista, sense ambigüitats. I ho vam aconseguir entre centenars d’entitats que, superant els debats partidistes dels dies previs, van fer del crit per la independència un clam gairebé unànime, arraconant qualsevol reivindicació sobre Estatuts ja caducs i totalment insuficients. Dissabte es va poder constatar que cada vegada hi ha més persones que abandonen els projectes autonomista o federalista per abraçar la causa de la plena llibertat nacional. El Tribunal Constitucional va deixar clars els límits que trobarem en l’Estat espanyol i aquests són tan insuficients que deixen la independència com a únic projecte polític alternatiu a l’Estat centralista.

Un cop constatada la impossibilitat d’Espanya per satisfer la pluralitat interna que alguns reivindicaven, és el moment d’abandonar projectes frustrats federalitzants i reclamacions de noves competències a través del Congrés dels Diputats, en una edició renovada del vell “peix al cove”. Ara és el moment de donar la veu al poble per tal que decideixi lliurement el seu futur, cal abandonar l’actitud mesell de demanar permís per tot a Madrid i tirar pel dret. Només exercint el màxim acte de democràcia, el dret a l’autodeterminació, posarem fi a les imposicions i podrem esquivar la legalitat espanyola i francesa. I dissabte va quedar clar que el poble està madur.

Manifestació 10 Juliol 2010

2010-07-07T13:41:00.002+02:00

Manifestació 10 de Juliol de 2010

Punt de Reunió: Passeig de Gràcia / València (davant del Boulevard Rosa) a les 17.00 hores.

US HI ESPEREM!

Milers de persones es manifesten contra la reforma laboral a Barcelona

2010-07-02T09:37:00.000+02:00

La primera acció contra la retallada de drets que suposa la reforma laboral del govern espanyol va tenir lloc ahir. El centre de Barcelona es va omplir de milers de treballadores i treballadors que van exigir que l’Executiu central es faci enrere en el que pot suposar una nova agressió neoliberal i una victòria més de la patronal. Convocats per la Intersindical-CSC, CCOO, UGT i USOC, la mobilització va ser una de les primeres accions per escalfar motors de cara a la vaga general del 29 de setembre, moment en el que el pols amb el govern arribarà al seu punt àlgid. Els sindicats espanyols també havien convocat manifestacions a diverses ciutats espanyoles, però en cap d’elles hi assistí tanta gent com a Barcelona, el que demostrà una vegada més el preeminent pes de les lluites obreres a la capital catalana.

Igualment, també cal destacar que desenes de persones van ocupar durant dues hores la seu de la patronal Foment del Treball, identificant-la com una de les causants de la precarietat i els alts índexs d’atur que està patint actualment la classe treballadora.

Les mobilitzacions hauran de seguir i intensificar-se les següents setmanes. La retallada de drets laborals més gran dels últims anys així ho requereix! Entre totes i tots podem frenar la reforma!

El Tribunal Constitucional constata que l’únic encaix viable entre Catalunya i Espanya és la independència

2010-07-01T09:32:00.001+02:00

La sentència d’ahir del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que ha produït indignació a diverses forces polítiques, no fa més que demostrar el que moltes organitzacions portàvem temps denunciant, que no hi ha encaix possible entre Catalunya i Espanya en el marc legal vigent. La resolució, feta pública només en part, lamina parts essencials d’un text que ja va sortir escaldat del procés negociador amb Madrid. Des de la Intersindical-CSC, així com des de nombroses entitats i forces polítiques i socials, ja vam demanar el vot contrari a un Estatut que consideràvem limitat i insuficient per a les aspiracions de llibertat del nostre país i per aportar les eines i recursos necessaris per garantir el benestar de la seva ciutadania, una lluita efectiva contra crisis econòmiques com l’actual i la construcció d’un marc laboral propi basat en la plena ocupació de qualitat. La situació ara encara és més clamorosa.

El missatge enviat pel tribunal ha estat clar: les aspiracions nacionals dels Països Catalans són incompatibles amb l’estructura centralista de l’Estat espanyol. Davant d’aquest escenari, s’obren dues possibilitats, intentar reformar aquesta estructura o abandonar-la definitivament. Com que la reforma i la pedagogia amb Madrid ja fa gairebé tres segles que fracassen, l’única opció es mostra clara i diàfana. Cal avançar cap a la constitució d’un Estat propi, lliure, democràtic i socialment just.

Ara és el moment de fer una crida a totes aquelles forces i organitzacions que creuen en el dret a l’autodeterminació i en la democràcia, per fer un pas decidit i contundent. No s’hi val a cercar una unitat buida de continguts i de projectes de trencament que només serveixi per rentar la cara a aquells i aquelles que volen mantenir eternament un somni autonomista que ja s’ha demostrat fallit. Ara, més que mai, cal articulat la majoria ja existent per construir la independència. La primera missió serà convertir la manifestació del proper 10 de juliol en una mobilització netament sobiranista, sense ambigüitats. Caldrà omplir Barcelona d’estelades per deixar ben clar que no reivindiquem cap nou o vell Estatut que mantingui les cadenes amb Espanya, sinó la plena llibertat del nostre país!

La nostra oposició a la reforma laboral, punt per punt

2010-06-22T09:53:00.002+02:00

LAB detalla el model sindical basc, basat en la unitat i la confrontació en la negociació col·lectiva

2010-06-22T09:49:00.001+02:00

Ahir va tenir lloc a la seu nacional de la Intersindical-CSC la xerrada “Reptes i apostes del sindicalisme”, en la qual la secretària general de LAB. Ainhoa Etxaide, va desgranar les claus del treball que el sindicalisme abertzale està realitzant actualment i que ja ha servit per realitzar una exitosa vaga general i convocar-ne una altra (que fins i tot ha rebut el suport de sindicats estatals) i per impulsar nombroses accions per tal d’aconseguir una sortida de classe i nacional a la crisi.

Etxaide va destacar el treball per aconseguir confluir en la unitat sindical, que va donar la majoria sindical a les organitzacions sobiranistes basques, assegurant que “separats no anem enlloc”. Els sindicats abertzales van acordar un decàleg d’objectius, tots ells assumibles pel marc institucional actual, i van aconseguir fer seure a la taula de reclamació d’objectius als partits independentistes i d’esquerres bascos, per reforçar els seus posicionaments. En aquest moment és quan van decidir convocar la primera vaga general, important per “reafirmar-te com a sindicat, pel fort seguiment que va tenir”, segons Etxaide.

La líder de LAB també va apuntar la necessitat de sortir de la crisi reforçant l’estructura del sindicat i mantenint la seva identitat i l’estil de confrontació. “Aquesta crisi ens la menjarem amb patates; però, i després de les patates?”, es va preguntar. Tanmateix, va assenyalar que “l’activisme continuat no serveix, perquè la crisi serà llarga” i va subratllar que cal “un full de ruta clar”.

Etxaide va situar en un segon pla pel sindicat la lluita política i va apuntar que “on hi haurà el conflicte serà a la negociació col·lectiva, empresa per empresa i sector per sector”, independentment del que passi a Madrid i París i de les reformes que s’hi aprovin. A Euskal Herria, el sobiranisme en el món sindical es viu amb naturalitat i la secretària general de LAB va subratllar que tot procés d’emancipació nacional que no compti amb unes estructures sindicals en línia serà un procés que avançarà coix.

Xerrada sobre el present i el futur del sindicalisme basc, aquest dijous, 17 de juny

2010-06-17T13:54:00.001+02:00

El sindicalisme nacional basc està prenent un renovat protagonisme en el moment actual. Ja va organitzar amb èxit una vaga general el passat 21 de maig de 2009, al marge dels sindicats espanyolistes, ha protagonitzat nombroses accions en contra de les mesures preses per fer front a la crisi i ha convocat una altra vaga a Euskadi i Navarra per al proper 29 de juny, contra la reforma laboral.

En el terreny polític, LAB (que comparetix espais internacionals amb la Intersindical-CSC, concretament a la Federació Sindical Mundial i a la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat) ha pres també una rellevància important, assumint i difonent el procés que l’esquerra abertzale ha dissenyat per avançar cap a una sortida pacífica a l’actual conflicte democràtic entre Euskal Herria i els estats espanyol i francès.

Aquestes i altres qüestions són les que es debatran en la xerrada que tindrà lloc demà, organitzada per la Intersindical-CSC:

Títol: Reptes i apostes del sindicalisme basc
Dia: Dijous, 17 de juny, a les 19.30
Lloc: Seu de la Intersindical-CSC (c. de Villarroel, 45, entresòl)
Ponents:
- Isabel Pallarès, secretària general de la Intersindical-CSC
- Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB
- Igor Urrutikoetxea, secretari de relacions exteriors de LAB

El Govern espanyol tensa la corda amb una reforma laboral unilateral totalment inadmissible i dictada des de la patronal

2010-06-15T08:54:00.001+02:00

La proposta de reforma laboral que l’Executiu central prepara es va fer pública la setmana passada i, complint totes les expectatives, té com a objectiu abaratir l’acomiadament, flexibilitzar les condicions de treball sempre que a l’empresari li convingui i en definitiva avançar cap a un model laboral molt més precari. De forma més o menys paradoxal, un govern teòricament progressista està a punt de protagonitzar una de les majors retallades de drets de les darreres dècades i és per aquest motiu que cal deixar de dubtar i convocar de manera immediata una vaga general unitària i combativa i un calendari d’accions per fer-hi front i exigir una sortida de la crisi que comporti un repartiment equitatiu del treball i de la riquesa.

En termes generals, des de la Intersindical-CSC denunciem que la reforma que el govern espanyol proposa avança en els següents termes:

Abaratiment de l’acomiadament:

- Es generalitza el contracte indefinit de foment de l’ocupació, amb una indemnització per acomiadament de 33 dies per any treball (8 dels quals pagats de fons públics, entre tots/es), per a pràcticament tots els col·lectius. El contracte indefinit amb indemnització de 45 dies pot passar a ser anecdòtic.

- S’estableix que serà motiu d’acomiadament objectiu, amb una indemnització per acomiadament de 20 dies per any treballat (8 dels quals pagats de fons públics, entre tots/es), l’existència de “pèrdues econòmiques no merament puntuals” a l’empresa durant un temps que pot rondar els 6 mesos. Quan el diner negre equival al 25% del PIB de l’Estat espanyol i hi ha tantes fórmules per maquillar comptes i tants pocs recursos per vigilar-los, assegurar que una empresa es troba en aquesta situació és massa vegades una qüestió de fe.

- Cal acabar de veure com es plasma l’aplicació del model austríac, segons el qual es crearà un fons de capitalització per als treballadors i les treballadores que serà mantingut durant tota la vida i fer-se efectiu en ser acomiadat/da, per mobilitat geogràfica, per desenvolupar activitats de formació o en jubilar-se. Segons com, aquest model pot fer reduir les obligacions empresarials a l’hora d’acomiadar treballadors/es i fer aquest procés encara més lliure i gratuït.

Anul·lació dels convenis col·lectius:

- Les empreses podran ignorar les condicions salarials que els convenis col·lectius sectorials prevegin “quan la seva estabilitat econòmica pogués veure’s danyada com a conseqüència de la seva aplicació i posés en perill les possibilitats de manteniment de l’ocupació”. Si en 15 dies no es posés d’acord el comitè i l’empresa per fer-ho efectiu, un comitè extern tindria 10 dies per dir-hi la seva. Una mesura com aquesta dinamita del tot l’Estat de dret i l’efectivitat de la negociació col·lectiva, externalitza i judicialitza la presa de decisions i anul·la els esforços i capacitat de pressió dels sindicats.

- De forma similar, les empreses podran modificar substancialment les condicions de treball relacionades amb la jornada, horari o torns “quan existeixin provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”, amb un procediment similar a l’anterior i amb idèntiques nefastes conseqüències.

- L’empresa podrà reduir entre un 10% i un 70% la jornada laboral dels treballadors i les treballadores segons les seves necessitats i serà l’atur de cadascun/a d’ells/es el que compensi en part la reducció salarial que això comporti, tal com marca el model alemany.

Més ajudes a les empreses:

- En el mateix moment en què es redueixen salaris a treballadors/es del sector públic, es congelen pensions, s’abaixa la inversió en recerca i desenvolupament o es disminueix l’ajuda al desenvolupament, s’apujaran les bonificacions a les empreses per contractar joves i majors 45 anys o per convertir en indefinits contractes formatius i de relleu. Com apareix més amunt, també es finançaran amb diners públics 8 dies per any treballat en els acomiadaments de treballadors/es amb contracte indefinit de foment de la contractació, així com per causes objectives.

Altres fórmules de major precarietat:

- Per tal de fomentar la contractació juvenil, es facilita l’ús del contracte de formació fins als 25 anys (fins ara era fins els 21), sense cotitzacions socials, i l’ús del contracte de pràctiques fins a 5 anys després d’acabar la titulació (fins ara eren 4 anys). Així, s’aposta per promocionen els contractes temporals i precaris.

- Les mesures per limitar la contractació temporal en obra i servei, per contra, es preveuen poc útils, ja que el major problema actual amb aquesta qüestió és l’abús de la temporalitat en frau de llei, sobre la qual no s’hi actua.

- El Govern liberalitza en part els serveis que presten les agències privades de col·locació, les hi obre la porta a què operin en sectors fins ara vedats (com el de la construcció) i les hi permet col·laborar amb els serveis públics d’ocupació, en el que pot ser el primer pas cap a la seva plena privatització.

Per tots aquests motius i altres que apareixen en la proposta de l’Executiu, la Intersindical-CSC rebutgem enèrgicament aquesta reforma laboral que lamina profundament els nostres drets, està escorada completament als interessos de la patronal, suposa un atac directe a la classe treballadora i en cap cas ataca els motius veritables de la crisi, que no són ni el cost de l’acomiadament, ni la suposada manca de flexibilitat laboral. Per tots aquests motius, la vaga general es fa ja imprescindible!

La Intersindical-CSC es mostra satisfeta pel seguiment de la vaga i les mobilitzacions i insta a convocar ja la vaga general

2010-06-10T11:25:00.002+02:00

La vaga que està tenint lloc avui al sector públic està gaudint d’un seguiment majoritari i demostra el rebuig dels treballadors i les treballadores a les mesures preses pels governs central i autonòmics, en especial pel que fa a la seva reducció salarial, al profund atemptat als serveis públics que està tenint lloc i al qüestionament de l’escarransit Estat del Benestar que patim. També volem destacar que durant el matí d’avui hem rebut la confirmació que la conselleria de Treball ha modificat l’ordre del departament respecte els serveis mínims de l’aturada per tal de confirmar que la Intersindical-CSC també ha de constar com a sindicat convocant.

El sindicat nacional i de classe quantifica en més d’un 60% el seguiment a la vaga, al Principat de Catalunya, i es felicita per l’èxit de les mobilitzacions. Com a Intersindical-CSC, s’ha convocat una concentració a la plaça de Goya de Barcelona, davant del monument a Francesc Layret, i després ha participat a la manifestació a la capital catalana, en la que desenes de milers de persones han clamat contra les polítiques dels governs contra els seus drets, que han suposat un atac flagrant al principi de seguretat jurídica i a la pròpia democràcia i a l’Estat de dret, en tant que s’ha vulnerat l’acord de condicions laborals tot just assolit la tardor passada. De la mateixa manera, el sindicat agraeix la participació d’afiliats i afiliades a mobilitzacions arreu del país i davant dels seus centres de treball i felicita els autors i les autores de totes aquelles accions que durant el dia d’avui estan exigint una altra sortida a la crisi en clau nacional i de classe.

Tanmateix, un cop vista la capacitat de mobilització i resposta dels treballadors i treballadores del sector públic és hora de reconèixer que les mesures preses els darrers mesos i les que s’intueixen per als propers, reforma laboral inclosa, no faran més que precaritzar les condicions laborals i de vida del conjunt de la classe treballadora i de les classes populars. Per això, cal posar fre a les polítiques neoliberals hegemòniques i convocar ja una vaga general combativa per exigir un repartiment just del treball i la riquesa!

Dia 8: anem a la vaga

2010-06-02T11:45:00.001+02:00

El passat 27 de maig la Intersindical-CSC va presentar el preavís de vaga per al pròxim 8 de juny. Els governs de l’estat i català, la seva prolongació, no ens tenen per cap altra cosa que pel boc expiatori dels seus pecats i es limiten a atacar qui menys es pot defensar: treballadores i treballadors públics, pensionistes, persones dependents..., fins i tot farmacèutics i, de retruc, totes les persones, empreses i territoris que es veuran perjudicats per les retallades i retards que patiran les infraestructures. I els causants de la crisi són els únics que han rebut ajudes!

Cal donar una resposta contundent a aquests atacs que, enlloc de ser garantia d’una sortida de la importantíssima crisi, ens fan pensar que contribuiran a agreujar-la. De cop i volta s’han esvaït les xifres d’aturats/des i els índexs de recuperació econòmica, que han deixat de ser prioritaris. La qüestió és acontentar els mercats, encara que sigui trepitjant-nos una vegada més:

- Congelacions salarials el 1992 i el 1997
- Increments retributius per sota de l’IPC (i a Catalunya sempre, ja que s’han aplicat d’acord amb l’IPC estatal)
- En el millor dels casos, increments d’acord amb l’IPC estatal
- I ara, ens rebaixen aquests sous. Aquesta rebaixa consolida futures pèrdues de poder adquisitiu: al 2011 es congelarà el nostre sou rebaixat i a partir de llavors, els increments que hi pugui haver (...?) seran en base a aquesta retallada congelada.

Aquesta posició pot semblar contraproduent; ja hem sentit moltes opinions en el sentit que “encara estalviem diners a l’Administració” o “ja en perdem molts en la retallada, només falta el que ens trauran per la vaga!”. Però a totes i tots els que penseu això us diem que SI NO HI HA UNA RESPOSTA CONTUNDENT DAVANT D’AQUESTES AGRESSIONS, DEIXEM LA PORTA OBERTA A TOTES LES ALTRES QUE ES PUGUIN PREPARAR EN EL FUTUR.

I una altra de ben important: vam concentrar-nos el passat 20 de maig, aquest full us convoca a la vaga del 8 de juny i estudiem més mobilitzacions que hi han de donar continuïtat, però la Intersindical-CSC creu que aquestes tan sols han de ser passos intermedis cap a la VAGA GENERAL contra totes les agressions i retallades que patim el conjunt de treballadores i treballadors.

EN DEFENSA DELS SALARIS, DE L’OCUPACIÓ I DELS SERVEIS PÚBLICS: PROU RETALLADES! EL 8 DE JUNY, VAGA!
01-06-2010

La Intersindical-CSC condemna enèrgicament l’atac d’Israel als vaixells amb ajut humanitari

2010-06-01T12:22:00.001+02:00

L’exèrcit d’Israel ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells que s’adreçaven a Gaza amb 10.000 tones d’ajut humanitari, com subministraments mèdics, equips de construcció o material educatiu. Més de 750 cooperants de 50 països participaven en l’expedició, que pretenia trencar el setge a què està reclosa Palestina. Fruit de l’atac, han mort més d’una desena de persones i han resultat desenes de ferits/des.

És per aquest motiu que, des de la Intersindical-CSC, mostrem el nostre més enèrgic rebuig a aquesta inhumana agressió i ens solidaritzem amb les víctimes i els seus familiars. En cap cas és justificable l’atac a expedicions destinades a fer arribar ajuda humanitària a zones en guerra o amb dificultats profundes per garantir un mínim benestar.

En la comitiva de solidaritat hi viatjaven dos ciutadans de Vic i un periodista del País Valencià, els quals, per fortuna, se n’han sortit. Tanmateix, el pare d’un d’ells ha culpat no només l’Estat israelià, que ha justificat l’atac per un poc creïble temor a què la flota transportés armes per als palestins, sinó també l’Estat espanyol i la Unió Europea, que havien ignorat les reclamacions de les entitats organitzadores de l’expedició per tal que certifiquessin que en ella no hi havia cap tipus armament.

La Intersindical-CSC guanya àmpliament les eleccions al Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona

2010-06-01T12:21:00.002+02:00

El passat divendres van tenir lloc les eleccions sindicals per conformar el comitè del Consorci per a la Normalització Lingüística de la província de Girona, que dona feina a 130 persones. En les votacions, els treballadors i les treballadores van fer confiança al sindicalisme nacional i de classe, que va aconseguir el 80% dels suports i 7 dels i les 9 delegades. Les altres dues representants foren per CCOO.

La Intersindical-CSC ja copava el total del comitè anterior, format per 5 representants, i, malgrat que aquesta vegada s’hi presentava una altra llista, el sindicat català ha incrementat la seva presència gràcies a mantenir la gran majoria dels suports i a l’augment del nombre de delegats/des a escollir.

El sindicalisme nacional i de classe, doncs, es consolida en el Consorci, per garantir que aquest, a més de vetllar per millorar la situació de la llengua catalana a les comarques gironines, respecti els drets i millori les condicions laborals de la seva plantilla.

1 de maig de 2010: Per un futur sense crisi, prou retallades socials. Decidim!!!

2010-04-28T11:43:00.001+02:00

Darrera el lema "Per un futur sense crisi, prou retallades socials", el sindicalisme nacional i de classe es mobilitza un any més per reivindicar un avenç cap a la plena ocupació de qualitat, la transformació social i l'alliberament nacional que necessitem com a classe treballadora. Aquest any, a més, cal clamar per evitar que s'utilitzi la crisi per retallar-nos nous drets i que la paguem aquelles i aquells que no l'hem provocat.

Abans de la manifestació, tindrà lloc una ofrena floral a Francesc Layret (a les 11h, a la plaça de Goya) i, un cop finalitzada, es realitzarà un dinar amb parlaments al Casinet d'Hostafrancs(cal reservar plaça, enviant un correu electrònic a serveis@intersindical-csc.cat).

Igualment, a banda dels actes de Barcelona, hi haurà altres mobilitzacions a altres punts del territori.

ANGOIXA

2010-04-22T08:24:00.001+02:00

Escrit enviat el 20/4/10 a tots els empleats de Banc Sabadell a Catalunya:

D’un temps ençà, quan entre companys es parla de feina, la gent arrufa la cara i expressa sentiments d’abatiment, desencís i sobretot d’angoixa.
L’angoixa d’haver de suportar la pressió o “quart de volta més”, que algú en algun moment ha iniciat allà dalt, a les alçades, i que tot caient en cascada, passa per sobre de les persones esquitxant-nos més que menys a tots nosaltres.
Una pressió inacceptable i injusta, que pot acabar resultant nociva per a la nostra salut.
No és normal que una empresa com la nostra exerceixi aquest “pressing” sobre els seus empleats. No hi ha cap motiu que ho justifiqui, si com se’ns diu, som una empresa sanejada, que genera any rere any uns beneficis opípars i abundosos.
Què passarà llavors el dia que els resultats obtinguts no siguin els desitjats? Tot té un sostre i el creixement continu també té un final.
Pot ser que algú, per justificar el seu sou, sigui capaç de anteposar la consecució de beneficis per sobre del benestar i la salut de les persones?
Una altra qüestió que indigna és: per què l’empresa i els seus representants, quan arriba el moment de compensar l’esforç realitzat, en lloc de premiar el que fa és continuar amb “l’abraçada de l’ós” i demanar-nos més i més a canvi quasi sempre de no res?
Qui de nosaltres no coneix a algun company/a o potser ell mateix/a que ha estat recompensat amb una rebaixa del seu B50.
És a les nostres mans ser “bons gestors”..., però de la nostra vida, que al cap i a la fi és l’únic que veritablement ens pertany, i amb la que més tard, en cas de penediment, no hi ha possibilitat de reclamació i marxa endarrere.
L’ordre de prioritats és que: hem de treballar per viure i no viure per treballar.
El contracte que ens lliga a l’empresa és un contracte de treball, en què acordem la venda d‘unes hores del nostre temps a canvi d’uns diners que ens permetin viure. I la cosa no és menys, però tampoc és més que això.
No caiguem en paranys com: dilluns tarda reunió d’oficina; dimarts tarda sessió de mercats o vídeo conferència; dimecres tarda tinc molta feina endarrerida i m’he de quedar, dijous tarda treballem...o frases com: “al matí al carrer i a la tarda la feina administrativa”... i a poc a poc, estem regalant al banc el nostre temps, sense tenir consciència del que està passant.
El tracte hauria de ser més clar i just per a tothom ”si vols que dediqui més temps, a canvi, i sempre que estigui d’acord, vull que m’ho compensis amb més diners, que al cap i a la fi és el motiu pel que tots estem aquí, o que m’ofereixis alguna cosa que em pugui interessar.”
Si no prenem consciència del que fem:
En primer lloc, tirem pedres a la nostra teulada, perquè aquest esforç, a banda de no estar recompensat justament, moltes vegades està perjudicant seriosament la nostra salut i pot passar-nos factura, de la mateixa manera que ja ha passat amb alguns dels nostres companys víctimes de l’estrès, l’angoixa o algun tipus de desequilibri psíquic o físic .
En segon lloc, estem perjudicant al company que vindrà després de nosaltres a desenvolupar la mateixa tasca. I atenció! nosaltres mateixos anirem sempre darrere d’alguna altra persona.
El sac del banc no té fons, i el llistó està cada vegada més alt.
I en darrer lloc, però no per això menys important, estem perjudicant a tots els nostres fills, germans, amics, família, o simplement persones, que la empresa es veuria en la necessitat de contractar si cadascú de nosaltres fa allò que ha de fer i NO més d’allò que ha de fer.

La Intersindical-CSC aposta per un front comú dels sindicats nacionals en la cloenda del V Congrés de CIG-Servizos

2010-04-13T08:50:00.001+02:00

El passat dissabte, 10 d’abril, va tenir lloc a Compostel·la el V Congrés de CIG-Servizos, en el qual Paulo Rubido fou reescollit secretari nacional, després de fer créixer en un 30% la seva afiliació i el nombre de delegats/des en els últims quatre anys. De la mateixa manera, el conjunt de la nova Executiva Federal de la federació, nascuda del consens i la pluralitat, va resultar escollida amb un 95% dels vots. Un cop finalitzades les votacions, intervingué Suso Seixo, secretari general de la CIG, el representant del sindicat basc ELA i Antoni Alarcón, en representació de la Federació de Serveis de la Intersindical-CSC. Igualment, s’hi llegiren comunicats enviats per la CGTP-IN portuguesa i pel basc LAB, que no pogueren assistir al Congrés.

En el seu parlament, Alarcón va denunciar que, “per molt que es canviïn les paraules, estem vivint una ofensiva del capitalisme salvatge que genera guerres, destrossa vides i manté el colonialisme”. En aquest context, l’Estat espanyol “intenta esborrar els sindicats nacionals amb lleis fetes a mida que tenen com a objectiu aprofundir en el centralisme més ranci en matèria de negociació col·lectiva”. Així, el representant de la Intersindical-CSC va apostar per “un front comú entre els sindicats nacionals i de classe gallecs, catalans i bascos” per lluitar en els centres de treball i a les viles i ciutats en contra de “les retallades dels drets laborals i socials i la fragmentació de la classe treballadora”, tot rebutjant “la pau social que implica ballar la música que toquen des de Madrid i París”. En aquest sentit, va reivindicar “un sindicalisme de confrontació i contrapoder” que també incorpori la reivindicació dels drets nacionals. De fet, va recordar que “la Intersindical-CSC ha estat l’únic sindicat que ha donat suport, ha participat i ha apostat decididament per les consultes populars que estan tenint lloc actualment al Principat, amb l’objectiu de posar en dubte la legitimitat espanyola i francesa i d’estendre-les arreu dels Països Catalans”.

Durant el Congrés, els i les militants de CIG-Servizos també van aprovar els seus documents estratègics, en els quals critiquen les propostes de reformes de la CEOE i advoquen per reforçar la consciència de classe i aprofundir en l’assemblearisme, la creació de grups de treball i la solidaritat entre els diversos sectors. En aquest sentit, recorden que l’increment del nombre de conflictes i jornades de vaga que han protagonitzat els darrers anys han permès millorar les condicions laborals de la classe treballadora gallega, i insten a no pactar increments salarials en base a l’IPC previst, una fórmula que només provoca pèrdua de poder adquisitiu, a reclamar un increment del nombre de contractes fixos per empresa i a aplicar-hi polítiques d’igualtat d’oportunitats, com la demanda de plans d’igualtat i mesures per evitar la discriminació, entre les quals s’hi podrien trobar salaris més alts per als homes a causa de plusos, complements o altres fórmules. Igualment, aprovaren diverses resolucions, en defensa de l’excarceració del sindicalista basc Rafa Díez, per la promoció del gallec enfront la política lingüística de la Xunta, en contra de la dispersió dels presos polítics gallecs i en favor de la seva llibertat, en defensa dels serveis públics, de suport a la Revolució cubana, en contra dels aliments transgènics i a favor del dret d’autodeterminació de Galiza i de la resta de pobles, en especial del palestí, el sahrauí, el basc i el català.

SANG, SUOR, LLÀGRIMES… i CVFA

2010-04-01T12:18:00.000+02:00

Sang: perquè la pressió del dia a dia no es pot descriure d’una altra manera. Els objectius, les campanyes, els rànquings, els àudios, els comparatius, el correu i les amenaces estan provocant una “sangria” en l’estat d’ànim i motivació del personal al Banc.

Suor: perquè l’esforç d’aconseguir punts activa, resultats de marge, captació, volum, assegurances…es converteix en un impossible. I perquè els clients i públic en general, influïts pels mitjans mediàtics ens culpabilitzen i l’emprenen amb nosaltres, responsabilitzant-nos dels mals resultats de les seves inversions, dels swaps, de les assegurances, de les denegacions de crèdits i reclamacions de comissions, fins al punt que en ocasions suportem injúries i manca de respecte.

Llàgrimes: perquè la frustració és un sentiment crònic assumit, ja sigui perquè els resultats no acompanyen o perquè els incentius econòmics, siguin CVFA, ACTIVA o altres han estat minsos o nuls, i l’exigència sempre fora de mida. I perquè una majoria hem vist compensat l’increment de conveni (2%) amb l’import abduït del B50. Cal mirar la fitxa salarial a Canal BS per veure si tu també has estat una víctima més del sistema retributiu o, millor dit, “no retributiu” que aplica aquest banc.

CVFA: Davant l’actuació de determinades Direccions d'Oficina i Zones les quals, fent de Robin Hood moderns, han pres diners als uns per repartir-los als altres, el nostre sindicat s’ha posat en contacte amb l'Empresa per a exigir-ne explicacions.

El Banc ens ha dit que aquestes actuacions només s’han produït a determinades zones, les quals seran advertides de cara a l’any que ve amb la finalitat d’eliminar-les al màxim. Per tant, a partir d’ara, quan un cap no respecti escrupolosament els objectius obtinguts per un empleat en concret ho haurà de justificar per escrit, a fi d’evitar qualsevol subjectivitat.

També, en el cas dels gerents de Banca Personal considerem que els objectius d’aquests no s’adeqüen a la realitat del mercat. En aquest cas, RR.HH. també ens reconeix la disparitat en les xifres i es compromet a fer les gestions oportunes per ajustar-los al màxim a les condicions actuals.

L’empresa s’ha compromès a tornar-nos a convocar properament a fi de vetllar per la correcta aplicació d’aquestes mesures.

La FOCIR celebra la XIV Assemblea General Ordinària on ratifica l’entrada de la Intersindical-CSC

2010-03-12T16:33:00.000+01:00

L’Assemblea de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes –FOCIR – va celebrar ahir la seva XIV Assemblea a la seu de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Trenta-sis entitats van assistir a la trobada on van presentar i ratificar l'entrada de 12 noves entitats amb reconeixement internacional, entre elles la Intersindical-CSC.

Les entitats adherides són: Intersindical CSC, Associació Catalana de Comunicació Científica, l’Associació Catalana de Fut-Tennis i Sepaktakraw, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol, la Federació Catalana de Futbol Sala, la Federació Catalana de Korfbal, el Gremi d’Indústries de la Confecció de Barcelona, IGMAN- Acció Solidària, L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i l´ Observatori del Deute en la Globalització.

Amb la seva entrada la FOCIR aplega ja 45 organitzacions membres i 2 entitats col·laboradores fet que enriqueix i reforça la xarxa i diversitat de la federació.

Per a més informació:

FOCIR- Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes

Nova guia sobre indicadors econòmics, pensions i prestacions per a 2010

2010-03-11T15:07:00.000+01:00

La Secretaria d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC ha publicat un document que recull els indicadors econòmics, les prestacions i pensions per a 2010. Al document s'hi pot trobar informació sobre el Salari Mínim Interprofessional (SMI), l'Iprem, l'Irsc, límit de pagament de Fogasa i altres indicadors d'interés per al conjunt dels treballadors i treballadores.

Podeu descarregar el document des d'aquest enllaç

L'Espai Jove publica un document d'anàlisi sobre com afecta la crisi a la dona treballadora catalana

2010-03-10T12:29:00.003+01:00

(Extret del web de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC)

Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, una de les nostres reivindicacions més clares ha estat sempre la necessitat de lluitar contra la discriminació per raó de sexe, a la feina i arreu. Enguany, amb la crisi econòmica a sobre, aquesta necessitat és més evident que mai, ja que dependrà de les mesures que s’impulsin avui que edifiquem un model laboral que perpetuï o agreugi aquestes diferències o podrem avançar cap a una major igualtat als centres de treball. Tal com veurem, però, sembla que l’opció que té més números, ara per ara, és la primera...

En tot cas, l’Espai Jove defensem que la lluita feminista al món laboral ha d’afrontar-se com una combinació de la destrucció del sistema patriarcal i un avenç cap a un procés de transformació social i alliberament nacional que es complementin i ajudin a vèncer la triple discriminació de la que parlava Maria Mercè Marçal. I el jovent treballador català hem de tenir un paper actiu en aquest procés, que no es pot limitar a minses reformes per assentar una conciliació que tan sols normalitza i fa més còmode el paper subaltern de la dona. Els canvis han de ser molt més profunds i transversals.

Tanmateix, per afrontar aquests reptes, cal que primer realitzem un anàlisi acurat de la situació en què ens trobem en aquest 8 de març, en plena crisi, per tal de poder preveure cap a on evolucionarà la situació i la precarietat i així proposar mesures acurades i radicals per eradicar la xacra de la discriminació i el patriarcat. I és per aquest motiu que hem elaborat aquesta guia d’anàlisi, que esperem que sigui el màxim útil possible.

Pots descarregar el document picant ací

8 de març, Dia de la Dona Treballadora

2010-03-03T12:57:00.001+01:00

La crisi econòmica que ens afecta omple planes de diaris,noticiaris i converses. Estem indignades pel fet que qui, amb les seves actuacions econòmicament carronyaires, ha provocat aquesta situació està rebent ajuts per part dels estats per a salvar els mobles d'un sistema econòmic que fa aigües per tot arreu.

Així mateix, estem indignades perquè se'ns ha relegat al paper d'observadores passives sense capacitat de decissió. I la nostra vida se'n resent en tots els aspectes; la feminització de la precarietat laboral o l'economia submergida no tan sols no minva, sinó que creix de manera escandalosa davant la passivitat de les diverses administracions públiques.

La conciliació de la vida personal i laboral és impossible d'assolir a sectors com ara l'hostaleria, la neteja, el comerç o l'atenció a les persones. Les dobles jornades laborals - jornada remunerada i jornada no remunerada en arribar a la llar – lluny de desaparèixer, són contemplades com a quelcom inherent a la nostra condició de dones. I en el cas de les famílies monoparentals la situació pot arribar a ser dramàtica atesa l'actual situació
econòmica i del mercat de treball.

Davant d'això, nosaltres les dones hem de fer un clam contundent per la unitat dels treballadors i les treballadores. Hem de participar, mobilitzar-nos, plantar cara a les injustícies que patim com a classe, com a persones i com a poble.

Nosaltres, les dones, hem de fer un pas endavant i organitzar-nos, aportar el que puguem per a generar un moviment de transformació social que posi fi a l'actual estat de les coses. I ho podem fer des de la vida personal, el centre de treball, el sindicat, la nostra vila, el país sencer... Els únics filats existents són aquells que assumim com a impossibles de tallar.

Solidaritat és nom de dona.

“Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2010, 2011 y 2012”: aspectes a tenir en compte

2010-02-17T11:43:00.001+01:00

Sovint l’interès d’un document no rau en què es diu, sinó en què no es diu. La primera constatació de l’“Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2010, 2011 y 2012”, firmat per les patronals i els sindicats espanyols és la nul·la referència a la situació dels temes pendents de la negociació col·lectiva del 2009. Increments salarials i clàusules de revisió salarial. Quedant encara molts convenis penjats (aproximadament uns 1.500), amb la resolució d’aquestes situacions restant al marge dels acords i tenint en compte l’efecte acumulatiu dels salaris, aquest és un acord tancat en fals.

L’acord té una durada de tres anys, del 2010 al 2012. És un bon exercici de declaracions d’intencions en el qual es parla del manteniment de l’ocupació, de la reducció de la temporalitat, de la igualtat en el tracte, del desenvolupament de la qualificació professional, del foment de la contractació del jovent, de la informació en els processos de subcontractació..., moltes generalitats i poques concrecions.

Pel que fa als increments salarials, s’acorda un màxim de l’1% el 2010, entre l’1% i el 2% el 2011 i entre l’1,5% i el 2,5% al 2012. Amb clàusula de revisió “tenint com a referència l’increment pactat i la inflació real de tot el període, adequant-se temporalment en funció del que es pacti”, posant un èmfasi especial en les clàusules de despenjament.

I es tanca un compromís de renegociar a sis mesos temes com la contractació, la jornada reduïda, la flexibilitat interna i externa de les empreses, els expedients de regulació i la reforma de la negociació col·lectiva. En definitiva, en la mateixa línia de la reforma laboral plantejada pel Govern de l’Estat. Seguint amb la tradició d’un llençol a cada bugada: abaratiment de l’acomiadament, major flexibilitat, increment de la precarietat, modificació de l’estructura de la negociació col·lectiva (entenguis major centralització, major burocratització i major allunyament de la realitat a l’hora de prendre decisions)...

Sota el paraigua ideològic de la “flexiseguretat”, el que es fa és empitjorar la correlació de forces pels treballadors tot consolidant el paper dels grans sindicats com a sindicats d’acompanyament, com a gestors de la crisi. La “flexiseguretat”, flexibilitat en la contractació, en els acomiadament, i en les condicions de treball, o va acompanyada d’una important xarxa de protecció social i unes polítiques actives de formació i reinserció laboral (model danès, que ja ha fet fallida) o es converteix en un parany, en una màquina de generar precarietat i inseguretat. La “flexiseguretat”, ara i aquí, equival al triple salt mortal amb batacada final, ja que algú ens ha robat la xarxa. En definitiva, no es pot frivolitzar així amb un 20% d'atur!

No fem demagògia amb les jubilacions!

2010-02-11T14:28:00.000+01:00

Isabel Pallarès. Secretària general de la Intersindical-CSC (article publicat a El Triangle)

El Govern “progressista” de Zapatero ens ha tornat a deixar sorpreses amb les seves propostes socials, ja que, mentre tothom esperava que es posicionés respecte els reptes del canvi de model productiu o la temuda reforma laboral, el blanc de les seves propostes han passat a ser les jubilacions. Segons sembla (i fins que no s’aclareixi què són propostes, què són idees vagues i què són supòsits, que no està gens clar), a partir del 2025, haurem de treballar fins als 67 anys i les nostres pensions es calcularan en base a allò cotitzat els últims 25 anys laborals. I a tot això cal sumar-li la rebaixa de les pensions que ja ha tingut lloc enguany amb la retirada de l’ajuda dels 400 euros, precaritzant molt la vida ja de per si difícil de la gent gran. L’excusa, altra vegada, és el teòric col·lapse del sistema de pensions que ha de tenir lloc a partir del 2030.

El primer que caldria fer és dubtar d’aquestes catastròfiques dates. Cal recordar que va ser durant el darrer any que la data del desastre s’ajornà del 2015 al 2030, a causa del positiu paper que havia tingut la mà d’obra estrangera en la Seguretat Social espanyola. Mà d’obra, per cert, a qui ara es pretén culpar de la crisi, negar drets i dificultar-li la possibilitat de mantenir aquí la seva residència i treball. En tot cas, caldria mirar amb lupa si aquesta vegada la por al col·lapse està justificada o és una simple excusa per reduir drets.

I, en el cas, d’acceptar la data, caldria preguntar-nos el motiu de tal col·lapse, perquè es pot mirar des de dos punts de vista: perquè ja es preveu que hi hagi massa jubilades i jubilats o perquè no hi ha prou diners a la caixa. El més còmode, evidentment, és agafar-se a la primera raó i mirar de reduir el nombre de persones beneficiàries de la pensió, rebaixant aquest subsidi, retardant-ne l’edat de jubilació i allargant el període de cotització, tal com proposa el govern central. Una altra opció, segurament no tan senzilla, però sí socialment molt més justa, seria mirar d’incrementar els recursos de l’estat, atès que l’augment de la productivitat ens ha de poder permetre treballar menys i no pas fer-ho encara més. Així, per què no posar les bases per avançar cap a una plena ocupació de qualitat, donant opcions a la població immigrada, donant més estabilitat a la població jove (amb l’increment de les cotitzacions que això provocaria) i, sobretot, fer marxa enrere en les retallades impositives al gran capital realitzades fins ara? I és que, si mentre tot anava “bé” (per als de sempre), s’havia pogut rebaixar la pressió fiscal sobre les rendes altes i les empreses (convertint l’Estat espanyol en el segon menys redistributiu de la UE i incrementant les rendes del capital del 30% al 40% del total, des de mitjans dels 90 fins ara), per què no tornar-la a pujar ara que es fa necessari? Per què consolidar els privilegis d’uns pocs, malgrat el sistema no ho aguanti, a costa del dret a la jubilació de la majoria? I és que caldria recordar també que les propostes de reforma no toquen en cap moment les prejubilacions de luxe de gran nombre d’empresaris i alts directius...

De la mateixa manera, aquí podríem recuperar aquell estudi del Centre d’Estudis Sobiranistes en el qual quedava clar com, amb una caixa catalana de la Seguretat Social, les pensions no només serien sostenibles, al nostre país, sinó molt més altes que el que ho són actualment.

Una vegada més es demostra com ens volen fer pagar la crisi als i les de sempre, les classes treballadores, i aquesta vegada no podem quedar-nos amb els braços creuats. I és que, després de tota una vida treballant, ens mereixem una jubilació de qualitat, perquè treballem per viure, no vivim per treballar!

La CEOE, CCOO i UGT pacten definitivament la moderació salarial, per als propers 3 anys

2010-02-10T11:21:00.003+01:00

Finalment, ahir va tenir lloc l’acord entre la patronal CEOE i els sindicats espanyols CCOO i UGT en el qual es plasmen els desitjos de l’empresariat i se certifica més precarietat per a les classes treballadores. Les tesis segons les quals calia avançar cap a la moderació salarial s’han imposat i l’acord entre els agents socials espanyols s’ha plasmat en increments salarials de fins a l’1%, per aquest 2010, d’entre l’1% i el 2%, per al 2011, i d’entre l’1,5% i el 2,5%, per al 2012.

Per començar, aquest 2010, un increment inferior a l’1% ja farà perdre poder adquisitiu als treballadors i les treballadores de Catalunya, ja que la inflació del 2009 fou de l’1,2%, i, depenent de com es plasmi, probablement també quedaran afectades les persones assalariades del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, on la inflació se situà en el 0,8%. Tanmateix, el que és realment greu és que els sindicats espanyols hagin comprat la tesi segons la qual el problema són els salaris dels treballadors i les treballadores, un argument que no té cap sentit i que tan sols pretén que els i les de sempre seguim pagant el pes d’una crisi que no hem provocat. Tal com demostren diversos estudis, els salaris de l’Estat espanyol són un 20% inferiors als de la mitjana de la Unió Europea, mentre que, a diferència del que va ocórrer a la gran majoria dels estats membres, a l’Estat espanyol el poder adquisitiu s’ha reduït en els últims 10 anys, i no una xifra menyspreable, sinó un 7%.

Igualment, cal recordar que, any rere any, els acords d’increments salarials pactats a nivell estatal per sindicats i patronal espanyols s’ha situat en el 2%, quan la inflació acostumava a pujar un o dos punts més, sense que hi hagués cap eina en la majoria dels convenis que permetés corregir la pèrdua de poder adquisitiu que això comportava. Per contra, en el primer any en què la inflació és inferior al 2%, els mateixos agents corren a pactar increments salarials inferiors. Aquesta victòria continuada de la patronal i aquests regals gratuïts dels sindicats espanyols ha comportat, entre altres qüestions, que el pes de les rendes del treball respecte el total de la riquesa estatal s'hagin reduït del 70% al 60%, en tan sols 15 anys.

Finalment, també cal destacar que, malgrat els increments pactats pel 2011 i el 2012 són totalment insuficients, ningú garanteix que aquests es compleixin, i molt menys que es faci pel barem alt. De fet, bona part dels conflictes del 2009 no es devien a acords que no es tancaven, sinó a convenis i acords firmats que la patronal no volia aplicar. Els pactes i les lleis, doncs, són d’obligat compliment tan sols pels treballadors i les treballadores, mentre que representa que l’empresariat els pot ignorar davant qualsevol problema.

Des de la Intersindical-CSC, insistim en què la moderació salarial no és només una nova derrota de les classes treballadores i una precarització més afegida amb l’excusa de la crisi, sinó una mesura contraproduent per sortir d’aquesta, atès que un dels factors principals que l’han provocat ha estat la manca de poder adquisitiu d’una majoria de la població que, ni tan sols amb una ajuda excessiva del crèdit, podia consumir tota la producció que el mercat li oferia. El repartiment del treball i la riquesa, doncs, són condicions necessàries per avançar cap a la justícia social, però també per sortir de la crisi i avançar cap a un model d’economia veritablement sostenible, i qualsevol increment salarial inferior al 2% per enguany ens enquistarà encara més en la situació actual.

El govern espanyol planteja una Reforma Laboral que retalla drets i que sindicats i patronal s’obren a negociar

2010-02-09T09:00:00.002+01:00

El passat divendres, el govern espanyol va fer públic el seu full de ruta en matèria de reformes laborals i el va presentar als sindicats i patronals espanyoles, amb qui l’haurà de consensuar, malgrat que de bon principi ja l’han vist amb bons ulls. I, tot i que les promeses de l’executiu central anaven cap a una altra banda, el document base amb què treballa suposa un increment notable de les facilitats i rebaixes per a les empreses, a costa dels drets laborals i dels comptes de l’Estat, sense cap contrapartida mínima fixada.

D’aquesta manera, la voluntat del govern espanyol és que, sense crear cap nova modalitat de contracte, s’introdueixin modificacions que incentivin l’ús d’aquelles modalitats ja existents i que són més precàries que el contracte indefinit ordinari. Així, es pretén incrementar el pes dels contractes de foment de la contractació indefinida (que rebaixa la despesa de l’acomiadament improcedent dels 45 dies per any treball als 33, malgrat que actualment està reservat a un conjunt de determinats col·lectius que es podria augmentar), incentivar el contracte a temps parcial (malgrat que, segons l’Enquesta de Població Activa, un 50% de les persones que actualment disposa d’un contracte d’aquesta modalitat preferiria tenir-ne un a temps complet, tot i que la proposta del govern de Zapatero és flexibilitar-lo i reduir les despeses de contractació mitjançant pressupost públic) i promoure el contracte de formació (bàsicament per a la gent jove, amb despeses de salari i acomiadament més baixos, tot i que ara es proposa que les empreses petites no hagin de donar la formació teòrica que se li pressuposa), així com motivar els acomiadaments procedents en els contractes indefinits ordinaris (els quals tan sols donen dret a cobrar 20 dies per anys treballat). De fet, el propi document accepta que “les mesures de tot ordre adoptades des de fa anys per corregir aquesta disfunció del nostre mercat de treball [entre contractes temporals i indefinits, que és considerat el principal problema a afrontar] (...) han resultat ineficaces” i, tanmateix, les noves propostes plantejades aprofundeixen en la generalització de contractes precaris i més barats per les empreses que fins ara tan negatius resultats han aportat.

De la mateixa manera, es pretén fer col·laborar les empreses de treball temporal i les agències privades de col·locació amb els serveis públics d’ocupació (avançant en la privatització plena de la intermediació en la recerca de feina), flexibilitzar la negociació col·lectiva (reduint la protecció plena que actualment pot garantir, segons la situació de l’empresa), impulsar programes extraordinaris d’ocupació per a joves, basats en la formació i en col·laboració amb les comunitats autònomes (quan un dels grans problemes de molts/es joves és la sobrequalificació i, a més, es dóna el cas que la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya va retirar la setmana passada les ajudes per a formació d’aturats/des sense formació i amb risc d’exclusió), s’emmiralla en les polítiques neoliberals de flexiseguretat i ni aporta novetats en l’estratègia per acabar amb les desigualtats de gènere, ni tan sols esmenta les dificultats afegides d’un col·lectiu especialment precaritzat com l’immigrant.

Fins que el govern espanyol no accepti que el principal problema de l’actual crisi i, de fet, del mercat laboral no és la seva excessiva rigidesa o despeses empresarials, sinó precisament la manca d’estabilitat i de poder adquisitiu d’una majoria de la població, derivades de les creixents desigualtats socials, no s’afrontaran correctament els elements centrals a debatre i tan sols es debatrà en quina mesura precaritzar encara més les vides de les classes treballadores, sense més conseqüència per l’economia que l’enriquiment a curt termini dels i les de sempre. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC, rebutgem contundentment les mesures que preveu l'executiu central i ens reafirmem en què precisament el que ara pertoca és repartir el treball i la riquesa i avançar cap un model d’ocupació plena i de qualitat, mitjançant les 10 propostes que ja fa temps que vam presentar i defensem: http://intersindical-csc.cat/documents/10_mesures_crisi.pdf

Sr. Corbacho: per fer viables les pensions, per què no s’aposta per donar feina al jovent?

2010-02-04T09:49:00.001+01:00

(Extret del web de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC)

S’ha alçat el teló, una de les mesures que fa més temps que ronda per sobre de la taula dels diferents Ministres de Treball de l’Estat espanyol sembla que tirarà endavant. El Sr. Corbacho ja ha anunciat la intenció de retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys. Això sí, progressivament.

Aquesta mesura la justifiquen a partir de la voluntat de garantir les pensions de jubilació, ja que, segons les seves dades, aquestes perillaven. Unes dades que, des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, sabem que no són cap novetat, com també sabem que aquesta aposta del Ministre de Treball no deixa de ser una cortina de fum.

Per què defuig de la responsabilitat del càrrec de Ministre de Treball, carregant sobre les espatlles dels i les més dèbils el pes de solucionar el problema que vostès han creat?

Cal garantir les pensions de jubilació i, posats també, dignificar-ne la seva quantia. Això només és viable amb l’ingrés de les cotitzacions que tots els treballadors i totes les treballadores aportem al sistema, també dels empresaris. Però, cal replantejar-ne el funcionament i l’estructura, no podem seguir amb el principi de caixa única, la gestió de la qual, com es pot veure, és nefasta.

Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, entenem que si la caixa de la Seguretat Social, d’on posteriorment sortiran les pensions, s’omple, entre d’altres, de les cotitzacions de les persones treballadores, tindria més sentit un allargament de la vida laboral, no retardant-ne l’edat de jubilació. Aquí rau la possibilitat d’incorporar-se essent-ne jove, quan hi ha un gran índex de joves sense feina o temporals i sempre en precari. No s’entén que el jovent treballador no pugui trobar una feina estable fins vora els 30 anys.

És molt difícil d’entendre que, si es vol que es cotitzi per fer front a les pensions, per què els salaris que cobren els i les joves, mileuristes, no són suficients. Cal una millor política de retribució, on el jovent tingui un salari digne, ni més ni menys.

Cal recordar que, gràcies a les polítiques d’ocupació del govern espanyol, les empreses cotitzen cada cop menys, tot aplicant les recurrents bonificacions per contractació, les quals s’han mostrat inceficients per evitar l’atur, però, per contra, sí han servit per reduir els ingressos a les arques públiques.

És necessari tenir present la multitud de persones que estan treballant al marge de la legalitat, que per acció o omissió de l’Administració Pública queden a expenses d’uns esclavistes laborals. Cal treballar per a què tota aquesta gent surti de l’ombra on està situada actualment i se situï en plena legalitat, cotitzant també.

I, davant aquesta proposta, que no és nova, tots els governs espanyols se n’han desentès, i ara toca als treballadors i les treballadores pagar-ho. Cal que s’afronti el problema, deixar-se de pedaços temporals i replantejar una revolució en el funcionament de les pensions dins de l’Estat.

En tot aquest debat generat se’ns fa difícil d’entendre que neguin el pa a les persones jubilades i aquelles que en breu ho seran i, en canvi, fa quatre dies sortissin de sota les pedres grans quantitats d’euros per ajudar a sortir de la crisi, que ells mateixos havien generat, als bancs i les caixes.

Nosaltres fa molt temps que ho diem: cal una descentralització de la caixa de la Seguretat Social. Cal una gestió social dels fons, que arribi a tothom i sigui per a tothom. Cal possibilitar l’entrada del jovent al món laboral en condicions, on desaparegui la precarietat endèmica que patim.

Sr. Corbacho: No es tracta dels 65 o els 67 o els 70, es tracta de la dignitat dels treballadors i treballadores!

Nova web Federació de Serveis Intersindical-CSC

2010-01-21T09:18:00.003+01:00

La Federació de Serveis de la Intersindical-CSC inaugura nova pàgina web

Una de les prioritats organitzatives de la Federació de Serveis de la Intersindical-CSC, després de la seva assemblea de constitució i de prendre el relleu a la Unió de Sindicats d’Empleats/des de Catalunya (USEC), està sent sens dubte el reforçament de la seva vessant comunicativa.

D’aquesta manera, després que, a finals del mes de desembre, veiés la llum el primer número del seu nou butlletí, a partir d’avui ja és pública la seva nova pàgina web, que ha d’esdevenir el principal altaveu a la xarxa dels treballadors i les treballadors del sector serveis agrupats/des entorn el sindicalisme nacional i de classe. Així, en aquest web, s’hi poden consultar les principals novetats d’interès, les principals lleis, normatives i convenis que afecten el sector, les guies d’utilitat editades per la Intersindical-CSC, el llistat de les principals seccions sindicals constituïdes, el material gràfic i les publicacions de la federació i el sindicat, entre d’altres. De la mateixa manera, el web disposa d’una secció des de la qual l’afiliació podrà fer arribar les seves consultes laborals o sindicals de forma senzilla i directa.

Amb aquesta nova eina, doncs, la Federació de Serveis realitza un nou pas de cara a consolidar-se com l’agrupació dels treballadors i les treballadores del sector serveis que, com el conjunt de la Intersindical-CSC, participa del procés de construcció nacional i social dels Països Catalans, fent de la classe treballadora objecte i subjecte de la construcció i gestió d’una societat justa i igualitària.

Federació de Serveis
Villarroel, 45, entresòl 1r. BCN 08011 (Països Catalans)
www.fserveis.intersindical-csc.cat
Tel: 934 81 36 60 fs@intersindical-csc.cat

Primer número Revista Federació de Serveis

2010-01-19T09:44:00.006+01:00

Benvolguda companya,
benvolgut company,

Ja pots descarregar el primer número de la publicació de la Federació de Serveis des de l'enllaç següent:

http://www.fserveis.intersindical-csc.cat/rebost/laintersindical_fed_serveis_num1.pdf

Bon any 2010

Rep una salutació fraternal,

Antoni Alarcon i Navarro
Secretari d'Organització
Villarroel, 45, entresòl 1r. BCN 08011 (Països Catalans)
Tel: 934 81 36 60 antoni.alarcon@intersindical-csc.cat

La Intersindical-CSC dóna suport a la Llei del Cinema i en denuncia les pressions espanyolistes per minar-la

2010-01-19T09:40:00.002+01:00

El govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat dimarts el projecte de la Llei del Cinema, que té com a principals objectius garantir que la meitat de les pel·lícules doblades exhibides al Principat ho siguin en llengua catalana, promoure les pel·lícules en versió original subtitulada i incrementar l’oferta de cinema europeu i no comercial. Des de la Intersindical-CSC, es dóna suport a aquesta proposta, ja que entén que avança en la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania catalana en matèria audiovisual, en el foment del coneixement de llengües estrangeres i en el trencament del monopoli de les grans produccions nord-americanes en els nostres cinemes. D’aquesta manera, també es reclama que el procés parlamentari no serveixi per minar la llei, avantposant els interessos privats de les productores internacionals als de la ciutadania catalana, així com cal garantir una futura aplicació plena del seu contingut, independentment de qui governi, a diferència del que ocorre amb la ja limitada llei de normalització lingüística.

De la mateixa manera, més enllà de les previsibles pressions de les grans majors, cal denunciar el penós paper realitzat per CCOO i CGT, que divendres al matí van subscriure un document conjunt amb el Gremi d’Empresaris del Cinema de Catalunya on reclamen unes modificacions inassumibles a la llei, entre les quals reduir el nombre de pel·lícules doblades al català del 50% del total previst pel govern al 8%. Aquestes organitzacions, que pretenen amagar el seu espanyolisme rere una pretesa defensa dels llocs de treball, argumenten que la mesura agreujarà la crisi que viu el sector i provocarà el tancament de sales. Aquestes justificacions, però, cauen pel seu propi pes, ja que és enormement demagògic defensar a dia d’avui que menys gent anirà al cinema si aquest està en català, quan aquesta llengua és entesa per la pràctica totalitat de la ciutadania de Catalunya i es troba normalitzada en l’àmbit de la ficció mitjançant les televisions públiques pròpies. Igualment, aquesta llei dinamitzarà enormement un sector com el del doblatge, permetrà que aquella gent que no anava al cinema en no disposar de la possibilitat de veure la pel·lícula en català ho pugui fer i ajudarà a reduir una pirateria de DVD que normalment preveu tan sols la còpia de la versió espanyola.

Així, doncs, des de la Intersindical-CSC s’insta el govern català i el conjunt de forces polítiques catalanes a actuar amb responsabilitat durant el procés de tramitació de la llei i que defensin els interessos de la població de Catalunya, abstraient-se de les pressions interessades de les empreses multinacionals i les organitzacions espanyolistes i que corregeixin les desigualtats lingüístiques pernicioses pel català que el lliure mercat provoca, també en l’àmbit audiovisual del cinema. Aquesta llei, de fet, pot servir d’exemple per altres països que necessitin defensar la seva llengua a les sales del cinema i en cap cas es pot considerar com a definitiva, sinó que ha de servir com un primer pas per acostar-nos a la plena normalitat del català en aquest àmbit.

Dissabtes lliures: ara sí

2010-01-19T09:34:00.003+01:00

Us reproduïm el comunicat conjunt que s'ha fet arribar a tots els empleats de Banc Sabadell amb motiu de la signatura del preacord pel lliurament de tots els dissabtes de l'any. Us recordem que restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment que pogueu necessitar.

DISSABTES LLIURE TOT L’ANY

Després de llargues negociacions per aconseguir tenir els dissabtes lliures, el passat 12 de gener es va arribar a un Acord que permetrà tancar els centres de treball del grup Banc Sabadell tots els dissabtes de l’any.

Aquest Acord l’han signat els sindicats CCOO, UGT, Intersindical CSC i CC, que representen el 88,07% de la representació sindical a Banc Sabadell.

Aspectes més destacats de l’Acord:

- S’aplicarà per a tot el personal del grup BS i participades al 100% acollits al Conveni de Banca a partir del 15 –aquest dissabte, dia 16, ja es gaudeix. A Solbank es començarà a aplicar a partir de l’1 de febrer.

-Per al personal amb jornada continuada, l’horari serà de 8.00 h a 15.00 h tot l’any, excepte entre l’1 d’octubre i el 31 de març, que treballarà els dijous fins a les 19.00 h.

- El personal administratiu amb jornada continuada tindrà una bossa de 15 hores que es destinaran per mutu acord a activitats formatives (inclosa la formació en línia).

- Per al personal amb jornada partida de 8.00 h a 17.00 h, l’horari partit es limitarà de l’1 d’octubre al 31 de març.

- Per als directius i comercials (amb nivell de tècnic) s’estableix una clàusula que els permet flexibilitzar i conciliar la seva jornada de treball.

- El Dijous Sant i els dies 24, 31 de desembre i 5 de gener que coincideixin en dijous, l’horari serà de 8.00 h a 15.00 h amb caràcter general.

- Es disposarà d’una hora de pausa per a dinar i del corresponent val menjador, segons l’import establert al Conveni de Banca (9 euros).

- Com a millora d’allò que ja s’ha establert per a la conciliació de la vida familiar i laboral, s’acorda que es pot reduir la jornada en 3 hores setmanals la tarda del dijous per raons de guarda legal de menors de 8 anys o cura de familiars fins a primer grau, així com també per a aquells empleats que a la data estiguin cursant estudis reglats. També els que tinguin jornada reduïda podran concentrar/acumular part d’aquesta reducció en les 3 hores de la tarda del dijous.

- Els empleats amb dificultats per conciliar la vida personal i laboral també podran arribar a acords amb la seva Unitat per a la recuperació de la tarda del dijous.

- Els dijous del tercer període de vacances dels mesos d’hivern comptarà com un dia i 3 hores. La resta de les vacances continuarà igual.

El conjunt de sindicats signants valorem positivament el contingut d’aquest pacte que permetrà a la totalitat de la plantilla tenir lliures tots els dissabtes sense excepcions, i ens sentim orgullosos d’haver pogut donar resposta a una de les aspiracions més anhelades pels treballadors i treballadores que havien de treballar els dissabtes, i alhora hem aconseguit importants millores per als que ja els gaudien.

En resum, el nou horari acordat comporta una substancial reducció de la jornada anual d’aproximadament 50 hores, estén l’ajuda alimentària a tot el personal els dijous i articula noves fórmules de conciliació de la vida laboral i personal, que representa un avenç important en el marc de les relacions laborals a Banc Sabadell.

Ara, toca gaudir del cap de setmana, des del divendres al migdia fins al dilluns al mati.

Reunió amb l'empresa 16-10-09

2009-10-17T09:35:00.000+02:00

JORNADA I DISSABTES

En el dia d’ahir, empresa i representació sindical ens vam tornar a reunir per tractar el tema de la jornada i dissabtes en una trobada en la que tampoc no es va tancar cap acord, però en la que les parts van presentar algunes variants en les seves postures inicials i van introduir nous elements en la negociació.

En al darrera reunió els sindicats vam rebutjar la proposta del Banc de tancar un acord en base a dues tardes setmanals a canvi de dissabtes. Malgrat que el Banc es va negar en rodó a contemplar cap mena d’acord que impliqués una reducció de jornada, CCOO es va mostrar oberta a un possible pacte a canvi d’una tarda. A la Intersindical CSC ens manteníem ferms en la defensa de la jornada continuada i no contemplàvem la negociació d’una tarda si el Banc no acceptava una reducció de jornada.

En la sessió d’ahir CCOO va obrir el foc fent un pas enrere i posicionant-se a favor d’un pacte que no trenqués la jornada continuada, alineant-se doncs al costat de la Intersindical CSC en una postura que des de la nostra secció sindical no havíem abandonat mai. D’altra banda, l’empresa va quantificar en quatre les hores que considera productives i per tan a recuperar a compte d’un dissabte. Amb això i per primera vegada, el Banc contempla implícitament la reducció de jornada. L’empresa va recalcar que no te un interès especial en trencar la jornada continuada però que el que no vol de cap manera és perdre competitivitat davant altres entitats del sector que puguin fer el pas d’obrir a les tardes.

En aquesta tessitura i davant les enormes expectatives que genera aquest tema pel desig amplament majoritari de la plantilla de començar a lliurar tots els dissabtes, des de la Intersindical CSC vam plantejar desbloquejar la situació en base a una tarda setmanal de tres hores a realitzar únicament durant els sis mesos de l'actual període hivernal, més una bossa d’una hora setmanal generada també únicament durant aquest període i a recuperar de forma negociada entre empresa i treballador. Addicionalment, vam condicionar un possible pacte en aquests termes a la inclusió innegociable d’una clàusula en la que de forma específica el Banc garantís el retorn immediat a una jornada continuada en el moment en que la competència tanqués qualsevol mena d’acord que respectés aquesta jornada continuada. El Banc no es va mostrar contrari a considerar aquesta proposta però davant les noves perspectives obertes i la necessitat de les parts de fer un recés per la reflexió, es va donar per acabada la reunió, quedant fixada la propera trobada pel dia 29 d’octubre.

Des de la Intersindical-CSC us mantindrem informats alhora que una vegada més us demanem que no dubteu en contactar amb nosaltres a través dels nostres delegats o bé contestant aquest mateix missatge, per tal de fer-nos arribar les vostres inquietuds, dubtes o suggeriments al voltant d’un acord que, de forma especial, ha de ser negociat amb la participació de tots.

ORDINADOR PORTÀTIL

Tal i com tots ja sabeu, després d’una tasca d’investigació, informació i denúncia duta a terme de forma exclusiva des d’aquesta secció sindical, sobre uns defectes de fabricació en els ordinadors portàtils que el Banc ens va regalar amb motiu del 125 aniversari, hem aconseguit que l’empresa forci HP a ampliar el període de garantia fins el 30 d’abril de 2010.
El Banc ens va comunicar ahir que properament obrirà un vincle en forma d’adreça electrònica a la intranet per tramitar totes les reparacions que puguin demanar els empleats. Feta la petició, HP es farà càrrec de les reparacions amb recollida i entrega dels ordinadors en el domicili dels treballadors.

DISSABTES: COMPÀS D’ESPERA

2009-10-08T11:46:00.000+02:00

Empresa i Sindicats ens vam reunir el passat dia 1 per tractar, novament, el tema de la jornada i l'eventual lliurança dels dissabtes en una segona trobada que va concloure sense acord, però que, si més no, va servir perquè el Banc definís de forma clara la seva posició i, en definitiva, "posés preu als dissabtes".

Fins ara, l’empresa havia atès consultes relatives a la lliurança dels dissabtes expressant que ho feia en atenció a la representació sindical, però deixant en tot moment clar que no era un tema que fos del seu interès, tota vegada que per a ells els dissabtes són rendibles i el tancament no era plantejable.

En aquesta ocasió, l’empresa va abordar la reunió oferint el tancament immediat d’un acord que consistia a canviar els dissabtes per dues tardes entre setmana. Els sindicats vam considerar que aquesta proposta era inacceptable.

L’empresa segueix apropant-se al tema considerant-lo una reivindicació i possible concessió a la plantilla i no una mesura de la qual pugui treure benefici en forma de reducció de costos. Continua, doncs, donant la sensació que l’empresa prefereix suportar la ruïna econòmica dels dissabtes, amb l’objectiu de poder continuar "jugant" amb la voluntat manifesta de la plantilla de lliurar dissabtes i acabar obtenint el màxim rèdit d’un possible pacte.

Durant la reunió, van ser inevitables les al•lusions a altres negociacions tancades o en curs en altres entitats. El referent per a la Intersindical-CSC continua sent el pacte tancat al Banco de Santander, que permet a l’entitat reduir costos conservant el còmput total d’hores de treball anual i que dóna validesa i vigència a la jornada continuada i la lliurança de tots els dissabtes. El Banc es va negar en rodó a acceptar l’acord del Santander com a punt de partida i va al•legar que per tal de mantenir la seva competitivitat havia de romandre alerta a la resta de moviments del sector, ja que, segons les seves pròpies paraules, no volen perdre pistonada comercial davant qualsevol entitat que faci el pas d’obrir a les tardes. En aquest sentit, l’empresa va fer menció a la negociació vigent al BBVA, en la qual, suposadament, s’estaria estrenyent el cercle al voltant de la possibilitat de tancar tots els dissabtes a canvi d’una tarda.

El problema, per ni tan sols tractar un possible acord a canvi d’una tarda, es troba en el fet que, d’entrada, resulta inviable acceptar la realització d’una tarda setmanal de cinc hores i mitja per recuperar cada dissabte durant el que ara considerem "període hivernal". El Banc dinamita, fins i tot, un possible apropament en aquest sentit advertint que no contempla la reducció de jornada en ni un sol minut. En el cas del BBVA, aquesta reducció de jornada ja es va dur a terme amb la fusió amb Argentària, moment a partir del qual tots els empleats de l’entitat van passar a treballar només un de cada dos dissabtes. En aquesta tessitura, els empleats del BBVA només han de recuperar un dissabte cada dues setmanes, i això, d’entrada, desbloqueja un possible acord a canvi d’una tarda setmanal.

A la Intersindical-CSC ens mantenim ferms en la posició de defensar la jornada continuada perquè considerem, com s’ha demostrat al cas del Santander, que és possible un acord beneficiós per a ambdues parts que no suposi la pèrdua del que sempre ha estat una de les senyes d’identitat del sector. Malgrat això, també volem ser especialment sensibles amb l'interès dels empleats en una qüestió que sempre ha inquietat la plantilla. Volem, més que mai, que el nostre posicionament sigui el del conjunt de la plantilla. Per aquesta raó, no tanquem la porta a cap possibilitat.

La propera reunió està prevista per al dia 16 d’octubre. Des de la Intersindical-CSC us mantindrem informats i alhora us convidem a què traslladeu als nostres delegats tots els vostres dubtes i inquietuds, així com també a què els manifesteu els vostres posicionaments.

Ampliació de Garantia dels portàtils HP 125é aniversari

2009-10-06T14:17:00.000+02:00

Bon dia a tothom,

Com tots sabeu, fa unes setmanes us varem consultar al voltant del portàtil HP rebut pels empleats amb motiu del 125é aniversari del banc. Aquesta consulta va tenir un allau de respostes, tant d’afiliats com de companys d’oficines i centres corporatius. Amb tota la informació rebuda, varem demanar una entrevista amb el Sr. Xavier Vela i es va presentar un informe amb les respostes rebudes i amb tota la documentació que es va poder trobar a la web referents als problemes que havien presentat aquest portàtils.

Unes setmanes després, ja hem tingut la confirmació per part de l’empresa de que HP ha decidit ampliar la garantía fins al 30 d’abril del 2010.

Properament l’empresa, mitjançant el Canal BS, ho comunicarà a tots els empleats.

Des de la secció sindical de la Intersindical-CSC volem agrair la col•laboració de tots vosaltres que ha donat les eines i els arguments necessaris a l’empresa per aconseguir aquest acord amb HP.

Us preguem la màxima difusió d’aquesta notícia al major nombre de companys.

Moltes gràcies a tots.

DISSABTES: LA GRAN OPORTUNITAT (PERDUDA?) DEL BANC

2009-09-29T10:55:00.001+02:00

El passat dia 17 de setembre, empresa i sindicats es van reunir sense resultats, en una trobada per tractar el tema de la jornada i dissabtes. En aquell mateix moment, el Banc Santander, primer grup bancari espanyol i de la zona euro, ultimava detalls per acabar signant un acord amb la representació sindical per tancar tots els dissabtes de l'any.

En virtud de l'acord signat, els empleats del Santander mantindran la seva jornada intensiva perllongant-la mitja hora diària fins a les 15:30 de dilluns a divendres, tots els mesos de l'any a excepció de juliol i agost en què els divendres es mantindrà l'horari actual de 8:00 a 15:00. Els empleats assumeixen també el compliment d'una bossa de 25 hores addicionals anuals de dedicació, però sempre, com clarament queda manifestat en l'acord, a complir de la manera més convenient per a l’empresa i per als treballadors, dins d'un marc de flexibilitat horària que també és novetat i no admet malinterpretacions, tota vegada que aquesta flexibilitat horària queda sempre vinculada, en primer lloc, a la conciliació d'interessos d'empresa i treballadors i, en segon lloc, a un màxim d'hores de treball anual exactament igual al que ja tenim ara.

Aquest acord suposarà un estalvi aproximat de 17 milions d'euros per a l'entitat, tal com ella mateixa reconeix i, alhora, significa un avenç pel que fa a les possibilitats de conciliar vida professional i personal per als empleats, en un exemple clar de com és possible en ocasions assolir acords d'enorme benefici per a una de les parts, en aquest cas el Banc, que redundin al mateix temps en un benefici també per als treballadors. El Santander, doncs, es converteix en pioner implantant una mesura que segons revistes especialitzades hauran de seguir també la resta d'entitats, ja no com a concessió "social", sinó sobretot com a mesura imprescindible atenent a criteris econòmics.

El Santander, per tant, dóna "oficialment" la raó a tots aquells que sosteníem que la lliurança de dissabtes seria una mesura que no tan sols beneficiaria als treballadors sinó, i sobretot, a les pròpies entitats bancàries.
Resulta complicat avaluar quant de temps el Banc s'enrocarà en una postura que ara ja no sospitem, sinó que sabem, que és desastrosa econòmicament. El Banc sembla reticent a prendre per primera vegada en molts anys una mesura que podria "fer feliç tothom”. La nostra entitat, que en tot moment manifesta no haver demanat obrir negociacions per aquest tema, rendeix un autèntic homenatge al ridícul quan, primer, es posa en evidència afirmant que els dissabtes són comercialment rendibles... i, posteriorment, ratlla la comicitat proposant canviar la lliurança de dissabtes tot l'any per una tarda "llarga" o dues "curtes", anant contra el que ja ha establert la GRAN BANCA i potser pensant que els sindicats signaran aquí el que no han signat al Santander.

Amb la negociació de dissabtes, el Banc té una oportunitat històrica de segellar un acord del qual treuria un enorme benefici econòmic redundant també en un increment de benestar de la plantilla, amb l'afegit que fins i tot a aquestes altures, encara ens podria vendre el pacte com una concessió, com una mostra que l'empresa és "sensible" a les peticions dels empleats.
Tanmateix, de moment i a manca d'un moviment inesperat en la propera reunió fixada per al dia 1 d'octubre, els empleats del Sabadell deixarem el gaudi dels caps de setmana en família per als companys del Santander.

La Intersindical-CSC surt al carrer l’11 de setembre per reclamar un Estat propi

2009-09-16T12:26:00.002+02:00

El passat divendres, la Intersindical-CSC va participar un any més a la Diada de Catalunya, aquesta vegada en un context de crisi que evidencia encara més clarament la necessitat de dotar el país d’un Estat que permeti construir un marc laboral i socioeconòmic propi i socialment just. Per aquest motiu, el manifest del sindicat receptava la sobirania nacional i la transformació social com a mesures per fer front a una crisi que ens afecta especialment com a Països Catalans i com a classe treballadora.

Per aquest motiu, la Intersindical-CSC muntà dues parades informatives a l’Arc del Triomf i al Fossar de les Moreres i realitzà a mig matí l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. A la tarda, el sindicat nacional i de classe participà a la manifestació dins el bloc impulsat per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir i Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació, amb el lema “Som una Nació i volem un Estat Propi!”, el qual contribuí decisivament a fer de la mobilització d’enguany la més nombrosa de les últimes Diades. De fet, segons les entitats organitzadors, prop de 30.000 persones sortiren al carrer el passat 11 de setembre, una xifra que costa de recordar en convocatòries anteriors; però a la vegada cal destacar el fet que les consignes que protagonitzaren la manifestació també eren més marcadament sobiranistes, fruit de la constatació de la fi de la via autonomista i la necessitat d’impulsar un procés d’autodeterminació als Països Catalans. En clau laboral, les limitacions són evidents i tan sols cal observar com el present Estatut de Catalunya és incapaç d’avançar cap a un marc català de relacions laborals més enllà d’un limitat i enganyós traspàs de la gestió dels serveis d’Inspecció de Treball.

Un altre element que va marcar la Diada fou el referèndum que va tenir lloc dos dies més tard a Arenys de Munt, la primera consulta sobre la llibertat de Catalunya que s’ha realitzat fins ara, malgrat que se n’anuncien de noves per aviat. En aquest sentit, cal censurar les actituds de certes personalitats que, titllant l’acte com a “il·legal” o simplement com a “inútil”, pretenien prohibir o menystenir una consulta democràtica, local i no vinculant que, tanmateix, ataca els fonaments centralistes de l’Estat espanyol i reivindica la sobirania nacional del poble català. De la mateixa, es constata que, quan es convida la ciutadania a expressar-se lliurement i de forma cívica, el nombre de partidaris de l’Estat propi augmenta considerablement, motiu pel qual cal treballar perquè cada cop més pobles puguin opinar sobre el grau de sobirania dels Països Catalans i perquè, algun dia, aquesta consulta sigui vinculant.

L'hora del Sobiranisme

2009-09-16T12:19:00.001+02:00

ISABEL PALLARÈS

La sentència del Tribunal Constitucional sobre la validesa de l’Estatut de Catalunya, sigui la que sigui, tancarà una etapa política al nostre país. No podem passar per alt aquest fet. Sigui com sigui la sentència, l’estat espanyol haurà deixat clar, per escrit i pel seu òrgan d’arbitratge més alt, el seu model d’articulació política. I també haurà expressat fins a quin punt, les nacions que avui integren aquest estat poden ser reconegudes.

En tot cas, pel poble català, no només la sentència sinó tot el procés de renovació estatutària iniciat el 2003, ha deixat en evidència que a través de la via autonomista Catalunya, ni cap dels altres territoris dels Països Catalans, no pot veure respectat el més elemental dret de la lliure determinació dels seus destins. L’esforç titànic que ha fet la societat catalana per tirar endavant una reforma constitucional per a augmentar tímidament les seves cotes d’autogovern i resoldre l’asfíxia econòmica, producte d’un injust sistema de finançament que ha acumulat un sagnant espoli fiscal, ha topat amb la constant incomprensió per part dels diversos actors de l’estat. Una incomprensió que, atiada desacomplexadament pels grans partits espanyols i pels seus grups mediàtics afins, ha estat convertida en animadversió cap a Catalunya i les seves aspiracions per a bona part de la població de l’estat. I això que tot el procés de reforma ha estat impulsat des del manteniment rigorós del marc institucional espanyol vigent.

Són molts els catalans que durant aquests darrers anys, amb la més bona voluntat, havien vist una oportunitat per a millorar i fer més justes les relacions entre Catalunya i Espanya. Són molts els catalans que, per afavorir aquesta entesa, van admetre sacrificar part de les legítimes aspiracions, a l’espera de l’esforç corresponent per part de l’estat. Però aquesta correspondència no s’ha produït. Tot al contrari. Durant aquests anys, sovint, la resposta al sacrifici català ha estat el menyspreu, la injúria i la mutilació de les legítimes aspiracions de la ciutadania.

Ara, doncs, només resta per tant una via: impulsar un procés autodeterminista que, partint de la suma de majories socials i polítiques, possibiliti una confrontació democràtica.

Tant la Intersindical-CSC, com moltes d’altres organitzacions i entitats del país, considerem des de fa temps que Espanya mai renunciarà al seu projecte monolític, sostingut sobre una única sobirania nacional (“la sobirania nacional resideix en el poble espanyol”; article 1.2 de la Constitució Espanyola) que és incapaç de reconèixer la diversitat nacional interna de l’estat. I creiem que aquest darrer procés de renovació estatutària ho ha deixat ben clar. Però també tenim clar que els sobiranistes tampoc renunciarem mai a la creació i posada en marxa d’una majoria social pel dret a l’autodeterminació del nostre país.

Davant d’aquest atzucac, considerem necessari treballar a favor d’un acord de mínims entre les forces polítiques i socials per a desenvolupar l’aplicació del dret a decidir del poble català. La unitat de les forces polítiques, entitats i organitzacions socials és la principal eina per a teixir aquesta majoria social a favor de la llibertat i de l’aprofundiment democràtic. Això sí, també tenim clar que no podem admetre i denunciarem als qui apel·lant a pretesos consensos vulguin utilitzar una suposada transversalitat per frustrar l’àmbit català de decisió.

Com a organització sindical ho sabem molt bé, transversalitat no significa dimissió d’objectius, tot al contrari. Nosaltres en la nostra feina diària tenim la pluralitat en el nostre DNA, sabem què és treballar per la cohesió, fem de persones amb identitats culturals, nacionals, lingüístiques molt distintes un capital actiu en un procés sobiranista que ha de tenir, des de el nostre punt de vista, la solidaritat i la justícia social com a eix fonamental.

Construir una nació és fer un projecte col·lectiu, integrador i il·lusionant. Per això el sobiranisme exigeix ambició en les propostes, rigor en la seva gestió, sense salts en el buit, buscar amb aproximacions successives una majoria plural, política i socialment, sobiranista. Cal cercar una major coherència entre doctrinal i factible, entre programa i gestió de govern. Cal abandonar la temptació de conduir el procés des d’un disseny elitista, perquè l’única garantia és una societat il·lusionada, motivada i mobilitzada.

I en aquesta mobilització és clau el paper dels agents socials. Per tant, per desenvolupar els reptes que ha d’encarar el nostre país, és indispensable, també, el reforç d'un nou model sindical que trenqui amb la lògica de la subordinació autonomista. Per això és necessari obrir una nova fase i reconstruir una praxi que abasti la negociació col·lectiva, el model de societat i la lluita sindical des de una perspectiva nacional.

Aquesta praxi conformarà, més enllà de les diferències ideològiques i cultures organitzatives, un pol sindical capaç de desenvolupar un paper propi i indispensable per articular una majoria social i nacional a favor del dret a decidir. Sense aquesta eina es poden fer volar coloms, però probablement sigui voler començar la casa per la teulada.

11 de setembre: Davant la crisi, Estat propi i transformació social

2009-09-09T09:54:00.001+02:00

Els darrers mesos, hem pogut constatar de forma clara els límits de la via autonomista i les mancances que aquesta presenta de cara a avançar cap a l’alliberament nacional dels Països Catalans. En aquest sentit, han estat especialment simptomàtiques algunes qüestions que, poc després de tancar en fals el debat sobre el nou Estatut, ens han reafirmat en els nostres posicionaments: per una banda, la incapacitat d’obtenir un sistema de finaçament que limiti significativament l’espoli fiscal i la dependència econòmica amb l’Estat espanyol, després de gairebé un any d’incompliment de terminis en la negociació; per altra banda, la impossibilitat d’avançar cap a un marc propi de relacions laborals, en aconseguir tan sols un traspàs de la gestió d’Inspecció de Treball, sense capacitat legislativa, com a tota millora en competències laborals prevista per l’Estatut; i, finalment, les dificultats afegides que la manca de recursos i competències han provocat a l’hora de fer front a l’actual crisi econòmica i social, que ha colpejat especialment les classes treballadores dels Països Catalans.

Aquesta incapacitat per desenvolupar-nos com a poble i gestionar les nostres pròpies eines i sobirania deriven del caràcter centralista dels estats espanyol i francès, que han estat incapaços d’acceptar la seva pluralitat nacional interna i de cedir la capacitat de decisió a la seva població i als països que la conformen. Igualment, aquestes estructures i l’opressió nacional que apliquen internament responen a uns interessos determinats de classe que tenen com a objectiu mantenir la unitat de mercat i de legislació laboral i econòmica neoliberal.

Davant d’aquesta situació, la resposta basada en perpetuar la política del peix al cove i un gradualisme permanent sense un objectiu clar es presenta erràtica i ja s’ha demostrat inútil. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC apostem per resoldre aquest conflicte mitjançant l’exercici del dret a decidir i l’autodeterminació, amb el trasllat de la veu i la decisió als treballadors i treballadores i la cessió al poble de la sobirania que li pertany. En aquest procés, davant la impossibilitat d’edificar un projecte just i democràtic amb l’Estat espanyol, cal avançar decididament cap a la creació d’un estat català sobirà i social, cal acompanyar indestriablement el procés d’alliberament nacional amb el de transformació social, cal convertir les classes treballadores en protagonistes.

D’aquesta manera, en un moment que la crisi actual fa més visible les limitacions dels estats espanyol i francès i de l’actual model socioeconòmic, cal reforçar més que mai un sindicalisme nacional i de classe amb caràcter sociopolític i combatiu. És l’hora de refusar les vies mortes de l’autonomisme i el pactisme social encarregat de gestionar i institucionalitzar la precarietat. Ès el moment de contribuir a l’avenç del projecte nacional des dels centres de treball.

Com a classe treballadora i com a Països Catalans estem patint de forma agreujada una crisi que no hem provocat, ara ens toca construir l’alternativa!

Dissabtes: expectatives

2009-09-03T12:33:00.001+02:00

El 17 de setembre proper la direcció de Banc Sabadell ha convocat a totes les seccions sindicals amb un únic tema a l’ordre del dia: iniciar negociacions pel tancament dels dissabtes de totes les oficines i centres corporatius. I com segurament també sabreu, aquesta negociació s’està duent a terme a altres entitats del sector.

Al BBVA, Popular i Banesto ja s’han iniciat aquestes converses, però sembla ser que el Banc Santander és el que porta la iniciativa: tot fa pensar que l’acord és imminent.

Segons hem pogut saber, aquest acord passarà per allargar la jornada de dilluns a divendres en mitja hora, és a dir, que els treballadors del Santander treballaran de dilluns a divendres de 8 a 15.30 hores durant tot l’any, i deixaran de fer-ho tots els dissabtes de l’any.

Des de la Intersindical-CSC valorem positivament aquest principi d’acord del Santander, ja que permetrà, d’una banda, que aquesta reivindicació històrica dels treballadors del grup Banc Sabadell s’assolís d’una vegada i, de l’altra (no ens enganyem més), el propi banc en sortirà beneficiat estalviant-se els costos que li suposa obrir els dissabtes, amb l’escàs profit que això els suposa. A més, hem de tenir en compte l’augment de l’operativa per internet i les poques coses que li queden a la direcció del banc per reduir costos (prou que ho hem patit els empleats) i no hi ha cap mena de dubte que aquesta mesura serà una d’elles.

A la Intersindical-CSC entenem que qualsevol acord pel tancament dels dissabtes ha de passar, ineludiblement, pel perllongament de la jornada, i no pas per venir a la tarda, i més quan les Caixes d’Estalvi es plantegen portar a la negociació de conveni propera el tancament d’oficines els dijous a la tarda.

La nostra intenció és plantejar un horari continuat, en la línia del Santander, flexibilitzant en la mida del possible l’horari d’entrada i sortida per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar.

La Intersindical-CSC es reuneix amb la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès

2009-08-19T14:05:00.002+02:00

El secretari d’Organització de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, s’ha reunit amb el President i altres representants de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV), per tal d’intercanviar informació sobre els posicionaments d’ambdues organitzacions respecte les polítiques espanyola i europea d’immigració i la principal afectació de la crisi per part d’aquest col·lectiu.

Un punt especialment delicat a tractar fou el procés endegat per l’executiu espanyol per reformar la Llei d’Estrangeria, amb la intenció de retallar encara més els drets de les persones nouvingudes. En aquest sentit, la FAIV exposà algunes de les mesures de pressió que estan preparant, a les quals la Intersindical-CSC hi va donar tot el suport, així com va posar tots els seus mitjans a disposició dels treballadors i les treballadores immigrants.

Igualment, des de la FAIV, s’ha explicat que s’està impulsant una investigació pròpia per tal de detectar i denunciar els operatius policials clarament destinats a caçar persones immigrades, tal com va patir en pròpia pell Marco Antonio Jaime, un ciutadà bolivià que fou agredit per la Policia Nacional de Sabadell i que era present a la reunió.

Des de la Intersindical-CSC, sempre s’ha defensat que tant la crisi com el conflicte per un nou model social més just s’ha de fer en clau de classe, incorporant aquells col·lectius més desafavorits, com el de la immigració, motiu pel qual s’han denunciat permanentment les discriminacions que pateixen i s’han impulsat eines per treballar per millorar-ne les condicions laborals i de benestar, uns objectius i actuacions que es van fer conèixer a la FAIV.

Propostes de la Intersindical-CSC davant la crisi i els acords per fer-hi front

2009-07-28T13:08:00.001+02:00

Aquests dies s’està negociant per part dels sindicats, patronals i govern espanyols un acord per tal de sortir de la crisi econòmica (que pot tancar-se aquest mes o el setembre). Tanmateix, des de la Intersindical-CSC, es valora que els termes i les propostes que s’estan debaten s’allunyen de les necessitats reals de l’economia i de la majoria de la població, tan sols afecten tangencialment les causes reals de la crisi i, sobretot, suposen unes millores molt més elevades per la part empresarial que pel conjunt de les classes treballadores.

En aquest sentit, des del sindicalisme nacional i de classe, sempre s’ha defensat que el problema real d’aquesta crisi ha estat un model econòmic excessivament basat en el totxo i l’especulació, una precarietat laboral exagerada que deriva en un poder adquisitiu insuficient i una política sòcioeconòmica excessivament centralitzada i que ofega els Països Catalans.

Per aquest motiu, les propostes que des de la Intersindical-CSC es defensen per sortir de la crisi, però també per posar els fonaments per bastir un nou model sòcioeconòmic més just i estable, passen necessàriament per edificar un model productiu allunyat de l’enriquiment especulatiu concentrat en poques mans. En aquest sentit, des de la Intersindical-CSC es defensa:

- augmentar el pes dels serveis socials respecte el conjunt del PIB, ja que la despesa espanyola en protecció social és 7 punts inferior a la mitjana europea i això perjudica el benestar social i la creació de molts llocs de treball;

- una verdadera aposta per la innovació, una inversió que amb la crisi s’ha tornat a allunyar d’una despesa europea mitjana que encara queda lluny;

- l’aprofundiment en sectors amb valor afegit o arrelats al territori, com el de les energies renovables, les telecomunicacions, les indústries culturals o l’alimentació lligada a la denominació d’origen;

- reforçar aquelles experiències d’economia social i cooperativa, redefinint el concepte (per tal d’encabir aquelles empreses caracteritzades per la igualtat i la democràcia interna) i oferint majors ajudes i suport, com a fórmula per crear un teixit propi i poc procliu a les deslocalitzacions);

- desenvolupar i potenciar la integració en el marc europeu, reforçant l’eix mediterrani, tant en ferrocarrils com per via marítima;

Altres mesures que permetrien millorar la qualitat de l’ocupació i del conjunt de l’economia serien:

- incrementar el salari mínim fins als 1.200 € (el 60% del salari mig, tal com recomana l’OIT) i crear un nou subsidi d’atur permanent que aporti el mínim per viure i que estigui lligat a la formació, per tal de fer front a la reducció continuada del poder adquisitiu de les classes treballadores;

- transferir progressivament les competències en matèria laboral a les comunitats autònomes (reformant la Constitució, si és necessari), per tal de poder impulsar el Marc Català de Relacions Laborals i respostes adequades a cada context, segons les característiques, necessitats i possibilitats de cada país, eliminar completament l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans i potenciar decididament els seus ports i aeroports;

- lluitar decididament contra la temporalitat amb un increment de les inspeccions de treball, per detectar i eliminar la gran quantitat de temporalitat fraudulenta que afecta sobretot la gent jove i limitant els exagerats índexs de temporalitat en la contractació a l’administració pública;

- lligar el debat sobre les cotitzacions socials a la necessitat de plantar cara al frau fiscal (representa el 25% del PIB de l’Estat espanyol, ja que l’Estat espanyol gasta només un 0,07% del PIB en recaptar impostos, quan Suècia se’n gasta un 0,34%, per exemple, i això afavoreix les rendes altes) i aprofundint en la progressivitat fiscal (l’espanyol és el segon estat amb un sistema de redistribució fiscal més ineficient de la UE i el 2n de l’organisme amb majors diferències socials en el seu si);

- assegurar el crèdit a la petita i mitjana empresa intercedint en els bancs i caixes que han rebut suport públic o gestionant el crèdit directament des d’un organisme públic, sense intermediaris, com a embrió d’una futura banca pública.

Des de la Intersindical-CSC es defensa que només amb mesures encarades en aquesta línia es faria front a les causes reals de la crisi, les quals disten molt de suposades excessives despeses empresarials o massa rigidesa del mercat laboral i responen, per contra, a un model productiu altament dependent i especulatiu i una reducció constant de la capacitat de consum de la població, a causa de les creixents desigualtats socials existents.

Els sindicats del BBVA es mobilitzen contra la reducció de personal

2009-06-17T09:25:00.001+02:00

El comitè provincial de Barcelona del BBVA, on la Intersindical-CSC hi té tres delegats, ha iniciat un període de pressions per tal d’acabar amb la reducció de personal (sobretot a causa de la no renovació de contractes) i la implantació d’oficines unipersonals, on un/a sol/a empleat/da s’ha d’encarregar de totes les tasques que comporta aquesta. Els efectes d’aquestes mesures són una evident reducció de la qualitat dels serveis per part de la plantilla enfront els clients i les clients i una disminució clara de les condicions laborals d’aquesta, amb el sobrecarregament de feina i responsabilitats que provoquen aquests canvis.

És per aquests motius, doncs, que tots els sindicats del comitè provincial de Barcelona han iniciat una campanya de recollida de signatures en contra d’aquestes mesures, amb un alt suport per part de la plantilla, i han protagonitzat una concentració davant d’una de les oficines unipersonals, situada a Manresa, per denunciar-ne la seva implantació i pressionar de cara a l’inici de les negociacions amb l’empresa, en les quals s’espera que aquesta faci marxa enrere.

Diversos afiliats, afiliades i delegats de la Intersindical-CSC al BBVA van participar a la concentració, que va tenir lloc la setmana passada i de la qual en podeu veure fotografies a baix, però també s’hi van afegir alguns delegats del sindicat al Banc Sabadell, en solidaritat amb les reivindicacions dels companys i les companyes en lluita.

Es constitueix amb èxit la Federació Sindical d’Educació de Catalunya

2009-06-16T12:04:00.001+02:00

El passat dissabte, 13 de juny, va tenir lloc l’Assemblea constituent de la Federació Sindical d’Educació de Catalunya (FSEC) de la Intersindical-CSC, en substitució de la prèviament existent STEC. En l’acte, que va tenir lloc a la nova Seu del sindicat nacional i de classe, l’afiliació de la Intersindical-CSC que treballa en el sector va debatre i aprovar el reglament de funcionament de la FSEC i la coordinadora que impulsarà la federació fins la propera Assemblea d’aquesta.

De la mateixa manera, s’hi va fer un anàlisi del sistema educatiu català i, malgrat reconèixer la necessitat d’una llei nacional pròpia que blindi un model català, per evitar que en cada moment aquest balli segons el color del govern i la sensibilitat del/la conseller/a de torn, es va fer una lectura molt crítica de l’actual proposta de LEC, la qual dibuixa unes línies totalment inassumibles. Per altra banda, també s’hi van analitzar els reptes que marca l’actual aplicació del Pla Bolonya, respecte la qual s’hi va reconèixer que “els i les estudiants ens han donat moltes de lliçons de lluita” i que cal vetllar per preservar un model educatiu públic, universal i de qualitat.

Arrel d’aquesta Assemblea, des de la FSEC es vetllarà també pels drets laborals dels treballadors i les treballadores del sector del lleure educatiu i acció social, un camp històricament copat per gent jove, però que cada cop rep plantilla de més edat, sobretot dones, a causa de l’actual crisi i augment de l’atur. Igualment, és un àmbit amb un alt grau de temporalitat i precarietat i on hi ha molta feina a fer.

La única candidatura a Coordinadora de la FSEC, que va rebre un suport molt majoritari i està integrada per treballadors/es de cadascun dels sectors en els que s’hi treballarà, està formada per Jaume Marsà, Esther Càrmenes, Eulàlia Griset, Montserrat Massip, David Soriano i Jordi-Carles Burillo.

Finalment, en la cloenda de l’Assemblea, es va fer un emotiu reconeixement de la feina feta per la Blanca Serra, qui ha estat secretària general de la STEC durant molts anys i que s’ha mostrat disposada en seguir col·laborant amb la FSEC i amb la Intersindical-CSC des d’altres responsabilitats i tasques.

La Intersindical-CSC s'ha mudat de seu i ara es troba al carrer de Villarroel de Barcelona

2009-06-09T13:09:00.000+02:00

Des del passat dimarts, 2 de juny, la Intersindical-CSC ha deixat de tenir la seu nacional a l'avinguda del portal de l'Àngel de Barcelona, per tal de situar-la a l'entresòl del carrer de Villarroel, número 45, de la mateixa ciutat.

Aquest trasllat ha estat motivat per la necessitat de trobar unes instal·lacions més adequades al creixement constant en afiliació i representació del conjunt del sindicat, per tal de poder oferir uns millors serveis al conjunt de persones que fan confiança i reforcen el sindicalisme nacional i de classe dels Països Catalans i per poder gaudir de millors espais per realitzar-hi activitats. La nova seu, doncs, més gran i millor condicionada, de ben segur que permetrà seguir creixent i consolidant el conjunt de la Intersindical-CSC.

Així, a la nova seu del carrer de Villarroel, s'hi trobaran els mateixos serveis d'assessorament sindical, laboral i jurídic, les respectives seus de les federacions d'Administració Pública, de Serveis i d'Ensenyament i de l'Espai Jove i tot el suport i eines necessàries per tal de lluitar pels drets laborals, per la justícia social i l'alliberament nacional, els nostres motius de ser.

Igualment, demanem disculpes per les possibles molèsties que el trasllat hagi pogut provocar.

La Intersindical-CSC i trenta sindicats més donen suport a la vaga general del País Basc

2009-05-19T09:08:00.004+02:00

Aquest matí, a la seu de LAB de Sant Sebastià, s’hi ha presentat un document subscrit per més de 30 sindicats de fora del País Basc en el que aquests donen suport a la vaga general que s’hi realitzarà el proper 21 de maig.
En aquest acte hi eren presents Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB, Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical i Negociació Col·lectiva de la Intersindical-CSC, i representants d’Intersindical Canaria, CUT (Galícia), Trabajadores Unidos (Castella), Intersindical de Aragón i Cobas (Estat espanyol).

El manifest subscrit exigeix com a punts bàsics per fer front a la crisi actual reclamacions allunyades de les demanades de retallades de drets i flexibilització de les relacions laborals, defensades per les patronals. Per contra, s’hi veu necessària una vaga general per aconseguir una ocupació digne i amb drets per a tothom, un repartiment just de la riquesa, la democratització del món laboral, el respecte al dret de decidir (també en qüestions de treball) i un canvi de model econòmic i social.

De la mateixa manera, el document deixa clar que, ara més que mai, cal mobilitzar la classe treballadores i lluitar des de les empreses, des del carrer i des de tots els àmbits per acabar amb la concentració de la riquesa en poques mans, la superació d’un capitalisme en crisi i la creació d’un marc laboral i un espai socioeconòmic propi per al País Basc (reivindicació que també compartim per als Països Catalans). Igualment, s’hi critica el paper dels grans sindicats espanyols, que boicotegen la vaga general basca i fan el joc a la patronal, la banca i les administracions, i s’hi recorda que a diversos estats europeus ja s’han realitzat diverses vagues, com a l’Estat francès, Itàlia, Grècia, Bèlgica, Guadalupe o Martinica.

Altres organitzacions sindicals que han firmat el document han estat la Federació Sindical Mundial, CIG (Galícia), Sindicato de Obreros del Campo (Andalusia), SLB (Bretanya), Sindicatu di I Travagliadori Corsi (Còrsega), UGTG (Guadalupe), UGTM (Martinica), UTG (Guaiana francesa), Central Unitaria de Trabajadores de Venezuela i Central Nacional Campesina (República Dominicana).

De la mateixa manera, la Intersindical-CSC va ser present en una xerrada organitzada ahir pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la Universitat Pompeu Fabra, on, conjuntament amb un representant de LAB, s’hi defensà la necessitat de mobilitzar-se i reforçar el sindicalisme nacional i de classe com a millors fórmules per lluitar pels drets socials i laborals de les classes treballadores dels respectius països.

La Intersindical-CSC crida a la vaga general en la manifestació de l'1 de maig

2009-05-05T09:02:00.001+02:00

La Intersindical-CSC es va manifestar el matí del divendres, en motiu de l'1 de maig, pels carrers de Barcelona. El sindicat va reivindicar la concentració de forces socials, per tal d’impulsar la convocatòria d’una vaga general com a resposta a la retallada dels drets socials i laborals que està comportant la crisi i per reivindicar polítiques efectives contra l’atur. La convocatòria, que aplegà més de 500 persones, es va iniciar amb una ofrena floral al monument de Francesc Layret, a la plaça de Goya de Barcelona.

Un cop finalitzada la marxa, va tenir lloc un dinar al Casinet d’Hostafrancs, en el qual diversos membres del sindicat hi realitzaren parlaments i que clogué la seva secretària general, Isabel Pallarès, recordant la xifra de les 1.250.000 persones a l’atur, als Països Catalans, i la passivitat dels governs per solucionar aquesta xacra. Igualment, Pallarès va afirmar que, ara més que mai, la mobilització és necessària, així com reforçar un sindicalisme nacional i de classe capaç de plantejar accions contundents com la vaga general que han convocat al País Basc.

La Intersindical-CSC, en el marc de la mateixa jornada reivindicativa, havia participat a la concentració que es realitzà a Vilafranca del Penedès el dia anterior, desfilà amb bloc propi a la manifestació de Perpinyà (on s’hi congregaren més de 10.000 persones) i participà en la manifestació del mateix 1 de maig a Vilanova i la Geltrú.