La CEOE, CCOO i UGT pacten definitivament la moderació salarial, per als propers 3 anys

Finalment, ahir va tenir lloc l’acord entre la patronal CEOE i els sindicats espanyols CCOO i UGT en el qual es plasmen els desitjos de l’empresariat i se certifica més precarietat per a les classes treballadores. Les tesis segons les quals calia avançar cap a la moderació salarial s’han imposat i l’acord entre els agents socials espanyols s’ha plasmat en increments salarials de fins a l’1%, per aquest 2010, d’entre l’1% i el 2%, per al 2011, i d’entre l’1,5% i el 2,5%, per al 2012.

Per començar, aquest 2010, un increment inferior a l’1% ja farà perdre poder adquisitiu als treballadors i les treballadores de Catalunya, ja que la inflació del 2009 fou de l’1,2%, i, depenent de com es plasmi, probablement també quedaran afectades les persones assalariades del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, on la inflació se situà en el 0,8%. Tanmateix, el que és realment greu és que els sindicats espanyols hagin comprat la tesi segons la qual el problema són els salaris dels treballadors i les treballadores, un argument que no té cap sentit i que tan sols pretén que els i les de sempre seguim pagant el pes d’una crisi que no hem provocat. Tal com demostren diversos estudis, els salaris de l’Estat espanyol són un 20% inferiors als de la mitjana de la Unió Europea, mentre que, a diferència del que va ocórrer a la gran majoria dels estats membres, a l’Estat espanyol el poder adquisitiu s’ha reduït en els últims 10 anys, i no una xifra menyspreable, sinó un 7%.

Igualment, cal recordar que, any rere any, els acords d’increments salarials pactats a nivell estatal per sindicats i patronal espanyols s’ha situat en el 2%, quan la inflació acostumava a pujar un o dos punts més, sense que hi hagués cap eina en la majoria dels convenis que permetés corregir la pèrdua de poder adquisitiu que això comportava. Per contra, en el primer any en què la inflació és inferior al 2%, els mateixos agents corren a pactar increments salarials inferiors. Aquesta victòria continuada de la patronal i aquests regals gratuïts dels sindicats espanyols ha comportat, entre altres qüestions, que el pes de les rendes del treball respecte el total de la riquesa estatal s'hagin reduït del 70% al 60%, en tan sols 15 anys.

Finalment, també cal destacar que, malgrat els increments pactats pel 2011 i el 2012 són totalment insuficients, ningú garanteix que aquests es compleixin, i molt menys que es faci pel barem alt. De fet, bona part dels conflictes del 2009 no es devien a acords que no es tancaven, sinó a convenis i acords firmats que la patronal no volia aplicar. Els pactes i les lleis, doncs, són d’obligat compliment tan sols pels treballadors i les treballadores, mentre que representa que l’empresariat els pot ignorar davant qualsevol problema.

Des de la Intersindical-CSC, insistim en què la moderació salarial no és només una nova derrota de les classes treballadores i una precarització més afegida amb l’excusa de la crisi, sinó una mesura contraproduent per sortir d’aquesta, atès que un dels factors principals que l’han provocat ha estat la manca de poder adquisitiu d’una majoria de la població que, ni tan sols amb una ajuda excessiva del crèdit, podia consumir tota la producció que el mercat li oferia. El repartiment del treball i la riquesa, doncs, són condicions necessàries per avançar cap a la justícia social, però també per sortir de la crisi i avançar cap a un model d’economia veritablement sostenible, i qualsevol increment salarial inferior al 2% per enguany ens enquistarà encara més en la situació actual.

El govern espanyol planteja una Reforma Laboral que retalla drets i que sindicats i patronal s’obren a negociar

El passat divendres, el govern espanyol va fer públic el seu full de ruta en matèria de reformes laborals i el va presentar als sindicats i patronals espanyoles, amb qui l’haurà de consensuar, malgrat que de bon principi ja l’han vist amb bons ulls. I, tot i que les promeses de l’executiu central anaven cap a una altra banda, el document base amb què treballa suposa un increment notable de les facilitats i rebaixes per a les empreses, a costa dels drets laborals i dels comptes de l’Estat, sense cap contrapartida mínima fixada.

D’aquesta manera, la voluntat del govern espanyol és que, sense crear cap nova modalitat de contracte, s’introdueixin modificacions que incentivin l’ús d’aquelles modalitats ja existents i que són més precàries que el contracte indefinit ordinari. Així, es pretén incrementar el pes dels contractes de foment de la contractació indefinida (que rebaixa la despesa de l’acomiadament improcedent dels 45 dies per any treball als 33, malgrat que actualment està reservat a un conjunt de determinats col·lectius que es podria augmentar), incentivar el contracte a temps parcial (malgrat que, segons l’Enquesta de Població Activa, un 50% de les persones que actualment disposa d’un contracte d’aquesta modalitat preferiria tenir-ne un a temps complet, tot i que la proposta del govern de Zapatero és flexibilitar-lo i reduir les despeses de contractació mitjançant pressupost públic) i promoure el contracte de formació (bàsicament per a la gent jove, amb despeses de salari i acomiadament més baixos, tot i que ara es proposa que les empreses petites no hagin de donar la formació teòrica que se li pressuposa), així com motivar els acomiadaments procedents en els contractes indefinits ordinaris (els quals tan sols donen dret a cobrar 20 dies per anys treballat). De fet, el propi document accepta que “les mesures de tot ordre adoptades des de fa anys per corregir aquesta disfunció del nostre mercat de treball [entre contractes temporals i indefinits, que és considerat el principal problema a afrontar] (...) han resultat ineficaces” i, tanmateix, les noves propostes plantejades aprofundeixen en la generalització de contractes precaris i més barats per les empreses que fins ara tan negatius resultats han aportat.

De la mateixa manera, es pretén fer col·laborar les empreses de treball temporal i les agències privades de col·locació amb els serveis públics d’ocupació (avançant en la privatització plena de la intermediació en la recerca de feina), flexibilitzar la negociació col·lectiva (reduint la protecció plena que actualment pot garantir, segons la situació de l’empresa), impulsar programes extraordinaris d’ocupació per a joves, basats en la formació i en col·laboració amb les comunitats autònomes (quan un dels grans problemes de molts/es joves és la sobrequalificació i, a més, es dóna el cas que la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya va retirar la setmana passada les ajudes per a formació d’aturats/des sense formació i amb risc d’exclusió), s’emmiralla en les polítiques neoliberals de flexiseguretat i ni aporta novetats en l’estratègia per acabar amb les desigualtats de gènere, ni tan sols esmenta les dificultats afegides d’un col·lectiu especialment precaritzat com l’immigrant.

Fins que el govern espanyol no accepti que el principal problema de l’actual crisi i, de fet, del mercat laboral no és la seva excessiva rigidesa o despeses empresarials, sinó precisament la manca d’estabilitat i de poder adquisitiu d’una majoria de la població, derivades de les creixents desigualtats socials, no s’afrontaran correctament els elements centrals a debatre i tan sols es debatrà en quina mesura precaritzar encara més les vides de les classes treballadores, sense més conseqüència per l’economia que l’enriquiment a curt termini dels i les de sempre. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC, rebutgem contundentment les mesures que preveu l'executiu central i ens reafirmem en què precisament el que ara pertoca és repartir el treball i la riquesa i avançar cap un model d’ocupació plena i de qualitat, mitjançant les 10 propostes que ja fa temps que vam presentar i defensem: http://intersindical-csc.cat/documents/10_mesures_crisi.pdf

Sr. Corbacho: per fer viables les pensions, per què no s’aposta per donar feina al jovent?

(Extret del web de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC)

S’ha alçat el teló, una de les mesures que fa més temps que ronda per sobre de la taula dels diferents Ministres de Treball de l’Estat espanyol sembla que tirarà endavant. El Sr. Corbacho ja ha anunciat la intenció de retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys. Això sí, progressivament.

Aquesta mesura la justifiquen a partir de la voluntat de garantir les pensions de jubilació, ja que, segons les seves dades, aquestes perillaven. Unes dades que, des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, sabem que no són cap novetat, com també sabem que aquesta aposta del Ministre de Treball no deixa de ser una cortina de fum.

Per què defuig de la responsabilitat del càrrec de Ministre de Treball, carregant sobre les espatlles dels i les més dèbils el pes de solucionar el problema que vostès han creat?

Cal garantir les pensions de jubilació i, posats també, dignificar-ne la seva quantia. Això només és viable amb l’ingrés de les cotitzacions que tots els treballadors i totes les treballadores aportem al sistema, també dels empresaris. Però, cal replantejar-ne el funcionament i l’estructura, no podem seguir amb el principi de caixa única, la gestió de la qual, com es pot veure, és nefasta.

Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, entenem que si la caixa de la Seguretat Social, d’on posteriorment sortiran les pensions, s’omple, entre d’altres, de les cotitzacions de les persones treballadores, tindria més sentit un allargament de la vida laboral, no retardant-ne l’edat de jubilació. Aquí rau la possibilitat d’incorporar-se essent-ne jove, quan hi ha un gran índex de joves sense feina o temporals i sempre en precari. No s’entén que el jovent treballador no pugui trobar una feina estable fins vora els 30 anys.

És molt difícil d’entendre que, si es vol que es cotitzi per fer front a les pensions, per què els salaris que cobren els i les joves, mileuristes, no són suficients. Cal una millor política de retribució, on el jovent tingui un salari digne, ni més ni menys.

Cal recordar que, gràcies a les polítiques d’ocupació del govern espanyol, les empreses cotitzen cada cop menys, tot aplicant les recurrents bonificacions per contractació, les quals s’han mostrat inceficients per evitar l’atur, però, per contra, sí han servit per reduir els ingressos a les arques públiques.

És necessari tenir present la multitud de persones que estan treballant al marge de la legalitat, que per acció o omissió de l’Administració Pública queden a expenses d’uns esclavistes laborals. Cal treballar per a què tota aquesta gent surti de l’ombra on està situada actualment i se situï en plena legalitat, cotitzant també.

I, davant aquesta proposta, que no és nova, tots els governs espanyols se n’han desentès, i ara toca als treballadors i les treballadores pagar-ho. Cal que s’afronti el problema, deixar-se de pedaços temporals i replantejar una revolució en el funcionament de les pensions dins de l’Estat.

En tot aquest debat generat se’ns fa difícil d’entendre que neguin el pa a les persones jubilades i aquelles que en breu ho seran i, en canvi, fa quatre dies sortissin de sota les pedres grans quantitats d’euros per ajudar a sortir de la crisi, que ells mateixos havien generat, als bancs i les caixes.

Nosaltres fa molt temps que ho diem: cal una descentralització de la caixa de la Seguretat Social. Cal una gestió social dels fons, que arribi a tothom i sigui per a tothom. Cal possibilitar l’entrada del jovent al món laboral en condicions, on desaparegui la precarietat endèmica que patim.

Sr. Corbacho: No es tracta dels 65 o els 67 o els 70, es tracta de la dignitat dels treballadors i treballadores!

Nova web Federació de Serveis Intersindical-CSC

La Federació de Serveis de la Intersindical-CSC inaugura nova pàgina web


Una de les prioritats organitzatives de la Federació de Serveis de la Intersindical-CSC, després de la seva assemblea de constitució i de prendre el relleu a la Unió de Sindicats d’Empleats/des de Catalunya (USEC), està sent sens dubte el reforçament de la seva vessant comunicativa.

D’aquesta manera, després que, a finals del mes de desembre, veiés la llum el primer número del seu nou butlletí, a partir d’avui ja és pública la seva nova pàgina web, que ha d’esdevenir el principal altaveu a la xarxa dels treballadors i les treballadors del sector serveis agrupats/des entorn el sindicalisme nacional i de classe. Així, en aquest web, s’hi poden consultar les principals novetats d’interès, les principals lleis, normatives i convenis que afecten el sector, les guies d’utilitat editades per la Intersindical-CSC, el llistat de les principals seccions sindicals constituïdes, el material gràfic i les publicacions de la federació i el sindicat, entre d’altres. De la mateixa manera, el web disposa d’una secció des de la qual l’afiliació podrà fer arribar les seves consultes laborals o sindicals de forma senzilla i directa.

Amb aquesta nova eina, doncs, la Federació de Serveis realitza un nou pas de cara a consolidar-se com l’agrupació dels treballadors i les treballadores del sector serveis que, com el conjunt de la Intersindical-CSC, participa del procés de construcció nacional i social dels Països Catalans, fent de la classe treballadora objecte i subjecte de la construcció i gestió d’una societat justa i igualitària.


Federació de Serveis
Villarroel, 45, entresòl 1r. BCN 08011 (Països Catalans)
www.fserveis.intersindical-csc.cat
Tel: 934 81 36 60 fs@intersindical-csc.cat

Primer número Revista Federació de Serveis

Benvolguda companya,
benvolgut company,

Ja pots descarregar el primer número de la publicació de la Federació de Serveis des de l'enllaç següent:

http://www.fserveis.intersindical-csc.cat/rebost/laintersindical_fed_serveis_num1.pdf


Bon any 2010

Rep una salutació fraternal,

Antoni Alarcon i Navarro
Secretari d'Organització
Villarroel, 45, entresòl 1r. BCN 08011 (Països Catalans)
Tel: 934 81 36 60 antoni.alarcon@intersindical-csc.cat

La Intersindical-CSC dóna suport a la Llei del Cinema i en denuncia les pressions espanyolistes per minar-la

El govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat dimarts el projecte de la Llei del Cinema, que té com a principals objectius garantir que la meitat de les pel·lícules doblades exhibides al Principat ho siguin en llengua catalana, promoure les pel·lícules en versió original subtitulada i incrementar l’oferta de cinema europeu i no comercial. Des de la Intersindical-CSC, es dóna suport a aquesta proposta, ja que entén que avança en la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania catalana en matèria audiovisual, en el foment del coneixement de llengües estrangeres i en el trencament del monopoli de les grans produccions nord-americanes en els nostres cinemes. D’aquesta manera, també es reclama que el procés parlamentari no serveixi per minar la llei, avantposant els interessos privats de les productores internacionals als de la ciutadania catalana, així com cal garantir una futura aplicació plena del seu contingut, independentment de qui governi, a diferència del que ocorre amb la ja limitada llei de normalització lingüística.

De la mateixa manera, més enllà de les previsibles pressions de les grans majors, cal denunciar el penós paper realitzat per CCOO i CGT, que divendres al matí van subscriure un document conjunt amb el Gremi d’Empresaris del Cinema de Catalunya on reclamen unes modificacions inassumibles a la llei, entre les quals reduir el nombre de pel·lícules doblades al català del 50% del total previst pel govern al 8%. Aquestes organitzacions, que pretenen amagar el seu espanyolisme rere una pretesa defensa dels llocs de treball, argumenten que la mesura agreujarà la crisi que viu el sector i provocarà el tancament de sales. Aquestes justificacions, però, cauen pel seu propi pes, ja que és enormement demagògic defensar a dia d’avui que menys gent anirà al cinema si aquest està en català, quan aquesta llengua és entesa per la pràctica totalitat de la ciutadania de Catalunya i es troba normalitzada en l’àmbit de la ficció mitjançant les televisions públiques pròpies. Igualment, aquesta llei dinamitzarà enormement un sector com el del doblatge, permetrà que aquella gent que no anava al cinema en no disposar de la possibilitat de veure la pel·lícula en català ho pugui fer i ajudarà a reduir una pirateria de DVD que normalment preveu tan sols la còpia de la versió espanyola.

Així, doncs, des de la Intersindical-CSC s’insta el govern català i el conjunt de forces polítiques catalanes a actuar amb responsabilitat durant el procés de tramitació de la llei i que defensin els interessos de la població de Catalunya, abstraient-se de les pressions interessades de les empreses multinacionals i les organitzacions espanyolistes i que corregeixin les desigualtats lingüístiques pernicioses pel català que el lliure mercat provoca, també en l’àmbit audiovisual del cinema. Aquesta llei, de fet, pot servir d’exemple per altres països que necessitin defensar la seva llengua a les sales del cinema i en cap cas es pot considerar com a definitiva, sinó que ha de servir com un primer pas per acostar-nos a la plena normalitat del català en aquest àmbit.

Dissabtes lliures: ara sí

Us reproduïm el comunicat conjunt que s'ha fet arribar a tots els empleats de Banc Sabadell amb motiu de la signatura del preacord pel lliurament de tots els dissabtes de l'any. Us recordem que restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment que pogueu necessitar.



DISSABTES LLIURE TOT L’ANY


Després de llargues negociacions per aconseguir tenir els dissabtes lliures, el passat 12 de gener es va arribar a un Acord que permetrà tancar els centres de treball del grup Banc Sabadell tots els dissabtes de l’any.

Aquest Acord l’han signat els sindicats CCOO, UGT, Intersindical CSC i CC, que representen el 88,07% de la representació sindical a Banc Sabadell.

Aspectes més destacats de l’Acord:

- S’aplicarà per a tot el personal del grup BS i participades al 100% acollits al Conveni de Banca a partir del 15 –aquest dissabte, dia 16, ja es gaudeix. A Solbank es començarà a aplicar a partir de l’1 de febrer.

-Per al personal amb jornada continuada, l’horari serà de 8.00 h a 15.00 h tot l’any, excepte entre l’1 d’octubre i el 31 de març, que treballarà els dijous fins a les 19.00 h.

- El personal administratiu amb jornada continuada tindrà una bossa de 15 hores que es destinaran per mutu acord a activitats formatives (inclosa la formació en línia).

- Per al personal amb jornada partida de 8.00 h a 17.00 h, l’horari partit es limitarà de l’1 d’octubre al 31 de març.

- Per als directius i comercials (amb nivell de tècnic) s’estableix una clàusula que els permet flexibilitzar i conciliar la seva jornada de treball.

- El Dijous Sant i els dies 24, 31 de desembre i 5 de gener que coincideixin en dijous, l’horari serà de 8.00 h a 15.00 h amb caràcter general.

- Es disposarà d’una hora de pausa per a dinar i del corresponent val menjador, segons l’import establert al Conveni de Banca (9 euros).

- Com a millora d’allò que ja s’ha establert per a la conciliació de la vida familiar i laboral, s’acorda que es pot reduir la jornada en 3 hores setmanals la tarda del dijous per raons de guarda legal de menors de 8 anys o cura de familiars fins a primer grau, així com també per a aquells empleats que a la data estiguin cursant estudis reglats. També els que tinguin jornada reduïda podran concentrar/acumular part d’aquesta reducció en les 3 hores de la tarda del dijous.

- Els empleats amb dificultats per conciliar la vida personal i laboral també podran arribar a acords amb la seva Unitat per a la recuperació de la tarda del dijous.

- Els dijous del tercer període de vacances dels mesos d’hivern comptarà com un dia i 3 hores. La resta de les vacances continuarà igual.

El conjunt de sindicats signants valorem positivament el contingut d’aquest pacte que permetrà a la totalitat de la plantilla tenir lliures tots els dissabtes sense excepcions, i ens sentim orgullosos d’haver pogut donar resposta a una de les aspiracions més anhelades pels treballadors i treballadores que havien de treballar els dissabtes, i alhora hem aconseguit importants millores per als que ja els gaudien.

En resum, el nou horari acordat comporta una substancial reducció de la jornada anual d’aproximadament 50 hores, estén l’ajuda alimentària a tot el personal els dijous i articula noves fórmules de conciliació de la vida laboral i personal, que representa un avenç important en el marc de les relacions laborals a Banc Sabadell.

Ara, toca gaudir del cap de setmana, des del divendres al migdia fins al dilluns al mati.